31/12/08

últim dia de l'any

Sincerament, això de l'any nou és tan sols la il·lusió de menjar raïm qui en tingui i pensar que les coses canviaran.. Però demà ens llevarem i tan sols haurà passat un altre dia, i mirarem al nostre calendari mental i veurem que queden molts dies per tornar a sentir aquesta il·lusió, i que les coses continuen igual.
I ara és quan intento pensar en totes les coses que m'han passat aquest any i no en trobo cap, perquè tinc una memòria pèssima per aquestes coses. 
Un dia més, doncs, però amb il·lusió.

30/12/08

ceba i cansament

La ceba em fa plorar a una distància exagerada. Puc estar a l'altra punta del pis que se m'irritaran els ulls i no pararan de picar fins que l'olor de la ceba marxi per complet. Però la ceba és imprescindible si vols menjar un pollastre d'aquests tan bons que fa la mama!
I això del cansament, és bàsicament que avui he fet tantes coses que ja no puc amb mi mateixa.
Per fi m'han posat l'última vacuna del papiloma! I he vist a la Sandra per última vegada aquest any.. I he fet més coses, de veritat. Estic cansadíssima!
Demà compraré la T-50, abans no pugin els preus de les tarjetes.. El transport públic hauria de ser gratuït! com totes les institucions públiques! 
Demà és l'últim dia de l'any.. I quin any! He sentit gent que deia: "quina pena que s'acabi l'any!".
Mare meva! Amb l'any que hem tingut i encara en volen més?!
Buff! 

Salut!!

28/12/08

seguretat/inseguretat

Quan creix aquest sentiment de complicitat és quan més segura em sento. A la mínima que em sento perduda perdo la complicitat, l'amor i l'amistat.
Jo sola ho perdo tot, però en realitat només ho perdo en el cap. Sóc tan insegura que puc perdre-ho tot sense motiu.
(Com aquella gent que de tant pensar que estan bojos es tornen bojos.)
És com hipocondria de solitud...

Sants Innocents

28.12.08

és molt més penós del que mai hagués pogut imaginar.
és com l'efecte dominó de la tristesa, la decadència i la por.
només ens podem saltar els punts i les comes, per la resta no podem parar.

27/12/08

Love hurts

Love hurts, love scars,
Love wounds, and marks,
Any heart, not tough,
Or strong, enough
To take a lot of pain,
Take a lot of pain
Love is like a cloud
Holds a lot of rain
Love hurts, ooh ooh love hurts

I'm young, I know,
But even so
I know a thing, or two
I learned, from you
I really learned a lot
Really learned a lot
Love is like a flame
It burns you when it's hot
Love hurts, ooh ooh love hurts

Some fools think of happiness
Blissfulness, togetherness
Some fools fool themselves I guess
They're not foolin' me

I know it isn't true,
I know it isn't true
Love is just a lie,
Made to make you blue
Love hurts, ooh ooh love hurts
Ooh ooh love hurts

I know it isn't true,
I know it isn't true
Love is just a lie,
Made to make you blue
Love hurts, ooh ooh love hurts
Ooh ooh love hurts
Ooh ooh... 

26/12/08

Un malson

Anàvem passejant per un carrer que coneixia perfectament, però la llum d'aquella nit no era usual. Hi havia alguna cosa, allà, aquell dia, que jo mai havia vist.
Una gran porta de ferro forjat amb molta història al darrere donava pas a un negre jardí de plantes seques, negres, cremades. I nosaltres hi entravem, i de sobte, amb dues passes ens trobavem davant la porta de la casa, i l'Aina ens oferia a passar. La vaig mirar i no era ella. Era més fosca. Tenia el cabell negre, despentinat, la roba esparracada, la cara bruta. El cor em va fer un salt. Vaig mirar cap a la casa. Feia por, molta por. La porta de vidre amb un marc de fusta podrida deixava entreveure l'interior de la casa, bruta, amb tots els mobles antics tapats amb llençols, el terra ple de pols, i em va venir una esgarrifança. I després el vaig mirar a ell, Gabriel, ell estava com sempre, però l'expressió de terror ens els seus ulls em va fer reaccionar finalment; el vaig agafar de la mà. No podiem entrar en aquella casa, a dins no hi podia haver res de bo. L'Aina ja ens agafava pel braç quan el Gabriel va fingir que se li torçava el turmell i li va dir, per favor, al monstre que era ara la nostra amiga, que li anés a buscar alguna cosa per curar-li, però ella es va oferir a portar-lo en braços fins a dins de la casa. Estava desesperada per fer-nos passar dins, i nosaltres tan sols voliem fugir corrents, cridar.
Al final ja li suplicàvem, xisclant, que ens deixés marxar, que se'ns havia fet tard, i ella, cada cop més pàl·lida, ens ensenyava les dents plenes de sang i ens obligava a passar.
La mà del Gabriel cada vegada m'apretava més, i les meves ungles se li clavaven cada vegada més fort a la pell. Finalment ens vam posar a córrer, i ella darrera nostre. Ella corria molt més que nosaltres, ens estava atrapant! Però de sobte va deixar de córrer, i nosaltres vam travessar el carrer que jo tant coneixia però que aquella nit era tan solitari i tenebrós.
Sense parar de córrer vam arribar a la porta de casa meva. Estava oberta de bat a bat, i tots els llums estaven apagats. No vaig tenir temps de pensar en la gent que hauria hagut d'estar dins la casa. Era evident que no hi hauria ningú. Vam seguir corrents, no podiem entrar-hi. Ell em va dir que vivia per allà aprop, que podiem anar a casa seva, que els seus pares segur que hi eren. No era racional, però no podia pensar. Casa seva tenia la porta tancada, però no es veia cap llum en cap finestra. De fet, ni una sola casa tenia llum, ni els fanals. Només ens veiem les cares gràcies a la pobra llum que ens oferia una lluna pràcticament apagada.
Vam entrar a la casa, el cor em bategava tan fort que podiem sentir-lo ressonar per totes les parets de la casa.
Al fons del passadís s'hi veia una petita llum. El Gabriel em va dir, amb veu molt fluixa, que era el seu pare, que ens esperava. Em va fer un petó molt profund, molt càlid, però alhora gelat. I aleshores el vaig mirar. Com l'Aina, tenia la cara bruta i fosca però alhora pàl·lida, la roba destroçada, com si alguna bèstia l'hagués atacat. Ple de sang.
Aquell cop el cor se'm va parar. Vaig veure el seu pare sortir de l'habitació, i en un no res el teniem davant. Em vaig deixar anar de la mà del Gabriel. Volia sortir corrents, però aquelles dues coses m'agafaven amb tanta força que només podia parpellejar i cridar. En el moment en que vaig obrir la boca per xisclar, el meu millor amic em va arrencar la mandíbula d'una mossegada.

I don't believe there's a reason

I got a funny feeling
There's something wrong today
I got a funny feeling
And it won't go away

(Shackler's revenge)

23/12/08

la fotosíntesi

Et lleves massa d'hora. Mires al rellotge i tan sols són les 6:30h. És que no has pogut dormir bé.
Et falta l'aire, com si tot d'una, les plantes haguessin multiplicat la seva feina durant la nit. T'aixeques i t'allunyes descalç del llit. Ara respires millor. El terra està gelat, però, quina son! No tornaré enrere a buscar les sabatilles. Et dirigeixes al bany. Et baixes el pantaló del pijama i t'asseus a la tassa del vàter. Deixes que el líquid groc flueixi durant una estona fins que s'acaba, però vols que en ragi més, perquè tens fred i el líquid baixa calent. Ara que, no t'estranya, penses, perquè amb el cos que tens... 
Ofegues un riure estúpid per no despertar als teus pares, ni al teu germà, que dormen en habitacions molt pròximes. Estires un troç de paper, més llarg del necessari, i t'aixugues. Et pujes el pantaló. Ara ja respires molt bé. Sense rentar-te les mans te'n vas cap a l'habitació. T'estires; ja no tens son, però et vols adormir. I ara et torna a faltar l'aire. Comences a respirar com pots, per la boca, però respirar per la boca no és tant plaent.
T'asseus al llit i, sense pràcticament obrir els ulls, estires el braç per trobar la capça de mocadors.

21/12/08

21.12.08

quan no et trobes bé no tens ganes de fer res.
avui no em trobo bé però no tinc aquesta sensació de vagància. tan sols tinc la sesació que no puc parar d'esternudar.
i avui juga el barça i farem crispetes.
acabo de mirar una pel·lícula que m'ha agradat molt.
aquesta que acaben de fer a tv3, Una cançó del passat.
que vull escriure un conte i no sé què escriure!

19/12/08

ara ve nadal, matarem el gall...

ara ve nadal, matarem el gall i a la tia pepa no n'hi darem cap tall perquè el gall d'aquest any serà un gall esquifit, i la tia no ha sigut generosa amb nosaltres i no li toca aquest tall de gall que altres anys, quan el gall era gros i tendre, li tocava.
perquè escasseja el gall com escasseja la vida.
i tot i les morts que hem patit no hi ha carn suficient per a tanta gent.
la tia pepa no s'ha portat bé, i aquest nadal s'ha quedat sense gall.
ara ve nadal, matarem el porc, i a la tia pepa tampoc li darem el seu troç, perquè el porc és malaltís i no arribarà a l'escorxador, perquè el granjer no l'ha alimentat bé perquè l'aliment escassejava, i la tia pepa té molta gana, però a la tia pepa no li agrada el porc malalt. quina broma, que la porca no menji porc.
i ara que ve nadal no menjarem torrons. si som solidaris els enviarem a través d'alguna ONG o altres organitzacions als països pobres, on els nens no tenen ni un refotut porc malalt, ni un gall esquifit. per tant ens limitarem a tocar la guitarra, que ha perdut una corda, però la seva música segueix sonant.

la júlia diu:

caca xurros sucre patins caca vacances au au adéu xurros caca pis neula bombons pizza vacances caca xurros neu sugus caca xurros sexy girl! ardilla rebelde! skin girl! travestorra! torrons collons caca xurros

.. jaja... ... jaja..

(la júlia té una obsessió amb certes coses.. xD)

17/12/08

17.12.08

Som una fràgil línia de pensaments amb un petit cor feble que no suporta tant amor.
Però som una necessitat. Una força immensa de desig.
Un fil que no trigarà en trencar-se; i ens farem mal.
El meu cor no ho podrà suportar.
Ho noto. Moriré el dia que em deixis d'estimar.
Faig les maletes i marxo, abans no sigui massa tard.
M'ho enduré tot, no et vull deixar el cor.
Cor malalt; esclatarà quan surti per la porta.
Et faré mal, però tu ets més fort, i més que en seràs.
El teu cor s'eixamplarà.
Et prometo que m'oblidaràs.

14/12/08

àcid

és amor. amor i malatlia. obsessió.
no és bo, però tu m'agrades.
i no ets bo, però m'agrada que m'agradis.

7/12/08

7.12.08

Mentres aquella senyora anava perdent consistència i la seva veu significat pels meus sentits, ell cada cop es feia més evident i necessari.
Cada minut es feia més clar.
Cada segon que passava necessitava més aquell rostre tan perfecte, tan simètric.
Els seus llavis, els seus ulls, aquell cabell... 
Si hagués parlat amb ell algun dia m'hauria fugit el cor del pit.
Però no hi va haver ocasió.
Va quedar com una imatge passatgera, com tots els altres. Ni la mínima ocasió de saber si tot el que havia imaginat era, realment, la realitat d'aquella vida.

6/12/08

poesia de la solitud

estàs completament perdut,
just al quilòmetre zero del teu món.
no hi ha accés possible per la resta, 
només hi caben dues persones. 
si em deixes, ompliré el buit del teu cor.
mentres tu no puguis sortir d'aquí, 
deixa'm ajudar-te a no estar sol.

3/12/08

vas dir que mai més tornaries

el temps pacient ha anat passant...


és nadal al meu cor
quan somrius content de veure'm,
quan la nit es fa més freda,
quan t'abraces al meu cos...
i les llums de colors
m'il·luminen nit i dia,
les encens amb el somriure
quan em parles amb el cor.

2/12/08

Cretí

podriem no veure-ho, podriem fer veure que no ho veiem.
ets ignorant en qualsevol dels casos, però acceptar-ho et rebaixa, oi?
no, tu no ets covard. i no ets dèbil, per descomptat. tu vols més. de fet, tu ets molt més.
va, posem-nos més irònics.
la teva funció en aquest món és molt important. no serà una existència usual, la teva.
tu ets com la puta peça d'un trencaclosques que s'ha perdut per casa. sense tu no podrem emmarcar el quadre. sense tu no podem.
ets molt, ets un tot.
ignoraràs, però no seràs ignorat.
oi?? oi que és això?!
diga'm, per favor, que he arribat al fons de la qüestió.

2.12.08

ja és desembre, i el desembre és fred, és blau clar, és morat.
he de canviar de colors el bloc, el taronja no em sembla indicat.
evidentment mandarina ja no serà mandarina.
quan estigui acabat ja es veurà l resultat.
(i això serà d'aquí no molt, que el desembre s'escapa ràpid)

també he d'informar que sí, que puc tenir fills, i quina putada xD (tot i que ho continuo considerant un acte cruel).

res més, per ara :)