28/2/10

ments calentes

La Maria tornava cap a casa després d'una intensa nit de borratxera i drogues. Venia acompanyada de'n Marçal que, com sempre, l'havia de dur pràcticament en braços, ja que ella no era capaç de coordinar els moviments de totes dues cames.
En Marçal mai perdia l'esperança. Pensava que algun dia aconseguiria acompanyar una Maria conscient que el convidaria a entrar a casa i podria fer-li allò que havia vist fer a un estrany a la pintada de la paret.
Aquella pintada a la paret deia tantes coses! Provocant sempre el personal! Algun dia o altre hi havia d'anar algú a pervertir-la encara més.
Aquell estrany home que en Marçal havia vist, aquell que havia inspirat les necessitats d'un noi innocent s'havia aturat davant la dona de la paret, amb prou feines vestida, i l'havia violat amb la llengua i la mirada mentre es deixava fer una fotografia per un fotògraf que el mirava divertit i veia passar un noi innocent que de sobte s'inspirava i desitjava més que mai la seva companya de pupitre: la Maria, que un dia tornava cap a casa sense en Marçal i va ser violada.

societat reprimida

M'encanta estar aquí. El meu és un lloc privilegiat. Si jo fos tota aquesta gent que passa per aquí al carrer em pararia a mirar el meu escultural cos. Però crec que a la gent li fa vergonya quedar-se parada mirant-me. Només alguns nois joves, fatxendes, es paren a mirar-me quan van amb els seus amics, i també algun vell verd.
Sovint noto que algun home casat em mira de reüll quan passa amb el seu fill o filla que acaba de recullir de l'escola; però la gent té vergonya del que pensin els altres, de si els veu la botiguera de la fruiteria o el quiosquer.
Quin home, el quiosquer! El veig com m'observa amb desig quan no té clients, i quan ja porta molta estona mirant-me, que veig com li brillen els ulls, surt de pressa cap al lavabo. Quin home, el quiosquer!
Em van posar aquí per provocar el públic, per emmalaltir i pervertir els més joves i els més vells. Per provocar les mirades dels que, en teoria, no m'haurien de mirar. Em van posar aquí per arreglar la societat! Per posar calents els homes i fer millorar les relacions de les parelles.

20/2/10

Cançó sense nom - Lluís Llach

On vas amb les banderes i avions
i tot el cercle de canons
que apuntes al meu poble?

On vas amb la vergonya per galó,
i en el fusell, hi duus la por,
que apuntes al meu poble?

On vas quan ja l'infant
no vol jugar
perquè el carrer
vessa de sang
i ets tu qui l'omples?

On vas quan ja l'infant
no pot mirar
ni el blau del mar
ni aquell cel clar
i ets tu qui el borres?

14/2/10

La darrera víctima

Quan t'entra pels ulls
la llum vermella
reflex de la sang que acabes de vessar
t'odies profundament:
acabes d'esbudellar la dona dels teus somnis.

Quan ets capaç d'olorar
el regust metàl·lic
de la sang que no et pertanyia
t'odies profundament:
t'has tacat de la sang més prohibida.

Però quan per fi t'adones
de la joia que tens entre les mans,
de l'elixir que et torna la vida,
oblides que ets un vil assassí
i surts a buscar la darrera víctima.

Recorres els carrers de Barcelona
la samarreta encara és humida, brillant
però ni tan sols les putes et miren
com tu n'hi ha hagut tants...!
i neteges amb saliva el punyal.

Repasses la fulla del ganivet
amb la bípida llengua de serp, repugnant
i et marques la galta
en senyal de victòria
i les drogues eviten que sentis cap mal.

I quan per fi t'adones
de la joia que tens entre les mans,
de l'elixir que et torna la vida,
oblides que ets un vil assassí
i surts a buscar la darrera víctima.

I apunyales; perfores el cos d'un infant.

7/2/10

Fàstic

La societat està malalta. Hi ha coses que ningú hauria de veure mai pel carrer. Coses que realment poden arribar a traumatizar-te...
Aquest matí he sortit al carrer molt tranquil·la. Feia molt bon dia. Mentre anava baixant carrer Sardenya avall, més aviat distreta, he sentit el típic "pssst!" d'algú que et vol cridar l'atenció. He girat el cap a la dreta per veure un home d'aparença més aviat indiferent, i al cap de tres segons he vist el què realment feia: S'estava masturbant al mig del carrer mentre em somreia.
L'únic que he pogut fer en aquell moment ha estat posar cara d'horroritzada i accelerar el pas. Quan m'he aturat bastants metres més avall m'han entrat unes immenses ganes de plorar.
No hi ha dret que s'hagin de veure coses com aquestes.