És terrible! Però molt terrible! Quina calor tan inhumana i fastigosa, quin sol, i quina quantitat ínfima d'aire que passa pels carrers de Florència! Ventilador, no m'abandonis...
El primer dia de classe no ha començat massa bé... M'he llevat amb ànims, després d'unes quantes hores dormint força bé, tot i la calor. M'he dutxat, he esmorzat, he agafat les quatre coses que necessitava, i he sortit de casa després que l'Elisabetta em desitgés una buona giornata. Primer he pujat a la piazza Edison per comprar il biglietto, que m'ha costat 1,20€ a diferència dels 2€ que costa actualment el bitllet senzill a Barcelona. Després he anat cap a la fermatta dell'autobus, que està al mateix carrer on visc, a mig minut a peu. Podia agafar o bé l'11 o bé el 17. Just quan estava arribant a la parada he sentit que s'apropava un autobus, m'he girat per mirar i he vist que era el 17! He corregut una mica (no gaire, no em queixaré) i he pujat. He hagut de demanar ajuda per validat el bitllet, però he superat la prova. Al cap d'unes parades m'he adonat que la gent a Florència puja a l'autobus per la porta que li surt d'on pugui sortir una porta, i m'he sentit bastant més que estúpida per haver corregut per pujar per la porta de davant de tot, perquè la veritat és que pujant per la porta de darrere no em calia ni caminar dues passes... Però bé, de tot se n'aprèn, i ara ja sé que no cal pujar per davant! Igual que sé que les línies d'autobus de Florència no només tenen números, sinó que alguns tenen lletres, és a dir: 17A, 17B, per posar un exemple qualsevol... (?) Se suposava que havia d'estar entre 10 i 15 minuts a l'autobus abans d'arribar a piazza San Marco, i quan m'he adonat que ja portava massa estona i he preguntat m'han dit que baixés, que tornés enrere, que agafés el 17 cap a l'altra banda a l'estació... Ole tu, Carina! Enlloc de fer tot el que m'havien dit, però, he tret el mapa. Sabia que l'estació no estava massa lluny de l'institut, així que amb una mica d'ajuda, amb el sol començant a desfer-me, ja fent 10 minuts tard el primer dia de classe... he aconseguit arribar, molt acalorada i ofuscada, però viva al cap i a la fi.
Quan he pujat al tercer pis del número 4 de la Via Martelli he pogut respirar tranquil·la (en part, gràcies al bano que aconseguia tirar-me una mica d'aire fresquet de tant en tant). Encara hi havia molta gent fent cua per entrar a secretaria i ser assignada a un grup. M'he posat al final de tot i he esperat pacientment fins que m'han posat a l'aula "D", al grup de principiants (que és el que em toca, vaja). Som uns 12, més o menys. Potser hauria de dir "unes" 12, perquè de nois només n'hi ha un, al cap i a la fi. Hi ha gent de tot el món (exagerant, és una manera de parlar...). Per exemple, una noia anglesa, una de francesa, una de Sevilla... però també una noia de Sao Paulo, unes germanes mexicanes i una altra noia de Melbourn! Està prou bé que hi hagi de tot. El problema és que surts de la classe i parles tant italià com xinès... (és a dir, anglès i castellà tota l'estona). Però està bé, era només el primer dia, no passa res de moment...
La classe ha estat avorrida, si he d'escollir només un adjectiu. El temari era molt fàcil, i la pobre professora no parava de repetir una vegada i una altra les mateixes frases, esperant que tot el grup (fins i tot les noies que es dedicaven a ignorar-la i parlar anglès entre elles) seguís les explicacions. He après coses, és clar, no faré veure que tinc un màster en italià perquè amb prou feines puc presentar-me; només dic que podria haver-les après en bastant menys de la meitat de temps. O bé que podria haver après el doble de coses... Però al cap i a la fi és només el primer dia, i estic convençuda que el tema s'anirà complicant (així que ja explicaré què he après quan tingui moltes coses apreses per explicar).
Al sortir de classe he sortit un cop més a les brases florentines. Sola i temerària, he anat a buscar un lloc per dinar, he menjat un tall de pizza i he begut aigua freda (només volia aigua, aigua, aigua...), i després he anat a fer un petit giro pels carrers de la vora (no volia perdre'm...). He rodejat l'immens Duomo, he vist algunes places més i he entrat a una llibreria amb dos objectius: comprar un llibre per llegir una mica en italià, d'aquests super senzills amb dibuixos i tot, i refrescar-me amb l'aire acondicionat de la botiga. He de dir, satisfeta, que he complert tots dos objectius.
Després d'algunes voltes més he tornat de l'institut, m'he assegut a la biblioteca i he començat a llegir els dos primers paràgrafs de "Giallo al Grand Hotel du Lac". No he avançat més perquè han entrat un parell de noies de la meva classe, i un parell de noies d'algun altre grup, i ens hem posat a parlar (en anglès) de les nostres vides. I això ha estat fins les 16h, que començava el tour guiat per Florència. Mala idea, perquè seguia fent una calor que matava. Bona idea, perquè he vist quatre cosetes de la ciutat, i fins i tot he aconseguit recordar la primera vegada que vaig ser a Florència ja fa anys (alguna plaça, il Ponte Vecchio...). Una hora i mitja més tard hem tornat cap a l'institut, i cadascú ja ha pogut tornar cap a casa seva per tancar un dia una mica caòtic.
Aquest cop he agafat l'autobus correcte.
