10/10/08

si no haguéssis marxat...

m'he quedat plantada a la porta de casa.
primer ha passat un noi. portava la música tan forta que he pogut cantar aquell trocet de la cançó que a tu tant t'agradava. (Cada cop que estimo ho faig en català. I quin mal faig, si dic que sóc independentista? I quin mal faig si dic que vull la independència?). 
Però ni aquell noi ni jo hem pogut cantar-la tant bé com ho feies tu. Estimaves les paraules que em deies i em cantaves.
Després m'he assegut davant d'aquella botiga on anaves a comprar aquella roba que et quedava tant bé. Recordes aquell banc? Jo m'asseia allà i esperava a que sortíssis, més maco que mai. Aleshores els ulls et brillaven, dient-me que era el meu torn. I jo entrava a la botiga mentres tu esperaves a que jo sortís. I et mirava amb cara de tonta, o com deies tu, cara d'àngel.
Se m'ha fet tard, així que m'he saltat la primera classe. La que ens saltavem tu i jo cada divendres per poder anar al parc. 
I finalment he pensat en el que em vas dir l'últim dia: "T'estaré observant des del cel. Si et passa res et protegiré." I me n'he adonat. No t'he vist, però t'he notat, al meu costat. I aleshores he plorat, i t'he sentit somriure, un altre cop al meu costat.

3 comentaris:

Gaviooota ha dit...

Doncs el que jo penso és que vull enmaorar-me d'algú, o que algú m'estimi però que no sé qui és.

Mercè ha dit...

Brut, que no hi ha cosa més bonica que saber que algú t'estima!

Has escoltat mai Rauxa, carina? :)
(Ahir vaig tornar a veure en Cesk i em va saludar per propi peu..)

Gaviooota ha dit...

Ooh! Pensem el mateix! :)