22/11/08

d'això se'n diu força de voluntat

Era un dia fosc (un dia fosc mai pot ser un bon dia), el sol brillava darrere d'una espessa capa de núvols. Era més aviat, un dia de pluja. Dissabte, dia de pluja.
Vaig obrir la nevera, tenia molta gana. Portava gairebé 24 hores sense tastar res. I la nevera estava buida. Vaig agafar l'últim bitllet que quedava a casa i vaig anar al bar, disposada a beure un cafè i menjar una ensaïmada. Vaig arribar, i ara no sé si conscient o inconscientment vaig demanar un margarita. Vaig tornar a casa i em vaig posar a dormir al sofà. Al cap de deu minuts em vaig despertar. Tenia molta gana. Vaig anar a la nevera i no hi havia res. Vaig anar a buscar diners per beure un cafè i menjar una ensaïmada al bar; però ja no quedaven diners.

4 comentaris:

Gaviooota ha dit...

És.. és trist...

Anònim ha dit...

entrar en un cercle
del qual no en pots sortir
fins que realment ho vols

la vritat es ke si
es trist mol trist

hi ha un conte de....

jorge bucay del llibre escolta'm
es diu el cercle del 99
si no recordo mal parla d aket tema o semblan

el llibre es molt maco
fa pensar en moltes koses



T'ESTIM

Cbool ha dit...

M'encanta.

Gaviooota ha dit...

Avui he somiat amb tu :)
Somiava que quedàvem.