12/11/08

el fàstic que em produeixes

hi ha un punt en la meva vida que mai ha sigut important; el dia en què et vaig conèixer. no vull donar-li més importància de la que va tenir o la que ha pogut arribar a tenir. no has afectat gent el curs de la meva vida. no has sigut res per mi, res. és per això, que ara, et dedico aquest conte insignificant, perquè, d'alguna manera, t'estimo.

4 comentaris:

Mercè ha dit...

Ara entens com em sentia jo quan lo de bcn : DDD

Gaviooota ha dit...

Em sembla que em elles em domnien a mi v.v Sóc dèbil. Et confies perquè et penses que només són cançons, però al agradar-te tant es van ficant dins el teu cervell i acabes pensant allò que diu la cançó. I el pitjor de tot és que no els pot recriminar res, i que t'agrada identificar-te amb les cançons.
És...
No sé com és

xD

Gaviooota ha dit...

xDDDDDDDDDDDD

M'has donat una idea per a una història!

J.M. ha dit...

Breu i bo.