14/11/10

Improvització J+C número 1: je suis in albis

L'amistat d'aquells que realment t'estimen.
Big, big monkey man!
No siguis qui els altres presumptament creuen que ets.
Sento que m'encongeixo per moments, em plego per la meitat, em redueixo i desapareixo.
De vegades el que et diu el cor no és el que és cert; intenta escoltar des de l'exterior.
Música que ens marcarà tota la nostra vida, recordant temps passats.
De vegades riure no només fa canviar el teu estat d'ànim, sinó que també el dels qui t'envolten.
Me resulta tan raro todo lo normal.
Si la vida fos eterna no et preocuparies pel futur, però com que no ho és, és gratificant aconseguir assolir els teus reptes.
Si la vida fos eterna deixaries d'apreciar les petites coses que cada dia ens fan més grans.
La por de morir no t'ha d'importar si et supera la plenitut d'ésser.
Una guitarra profunda, lleugerament vibrant.
Segueix la música que t'impulsa, però aprèn a donar-li la intenció apropiada.
T'arrencaria el cor, però pensaries que t'estimo. Et trencaré els ossos i entendràs que t'odio.
Sistematitzar la quotidianeïtat sense donar'ls-hi importància a les petites coses que canvien la teva visió del món.
Improvitzant amb lídia b7, problemes de pronunciació i eloqüència.
Sinerologia facial que dóna informacions subliminals als individus que t'envolten.
Aprendre que hi ha gent que cuina l'arròs d'una forma tan estranya és xocant, realment xocant.
Petits glops de la poció de la vida.
Va obrir la porta amb suavitat, intentant impedir qualsevol petit soroll que pogués despertar els fantasmes de la casa.
Amor platònic que t'impulsa a assolir nous reptes.
La primera teula del passadís la va trair, cruixint profundament.
Troba l'endoll d'on surtin les guspires de l'amistat i no les deixis perdre.
De lluny un so encara llunyà anunciava l'arribada dels trombons.
No et cansis mai de buscar la clau que obre les portes a la felicitat.
Amb tota la lleugeresa que va poder aconseguir va sortir corrents, intentant escapar.
Salta, riu, diverteix-te i gaudeix; només així sabràs què és vida.
La va atrapar, tancant amb força la mà al voltant del seu turmell. Estava morta.

3 comentaris:

Àlex Gállego Casals ha dit...

Doctora Júrina... Deixaré de pensar-hi que ja em crema el cap...

Onirismes barrejats amb algunes frases que propugnen un sentit étic de la vida...Una mica surrealista, pero no está malament... Ja veig que us heu curat bé l'encostipat...

Cuideu-vos

Igor ha dit...

"Va obrir la porta amb suavitat, intentant impedir qualsevol petit soroll que pogués despertar els fantasmes de la casa" Això m'ha agradat molt i molt.

Carpe Diem, és clar. Si no, tot plegat és una bogeria, que jo no puc assumir.
Fins aviat.

Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.