5/1/10

Vergonya

Torbament de l'ànim que sol fer enrojolar, en sentir-se hom objecte de l'atenció d'algú.
Vermellor que apareix a les galtes, a la cara, per un sentiment de vergonya, confusió o modèstia.
Desconcertament de l'esperit, torbació per la qual es manifesta la vergonya, el pudor.
Sentiment de reserva o d'aversió pel que fa al sexe, que es manifesta en els ulls, en el capteniment, etc, i que sol provocar reaccions instintives d'incomoditat, de disgust o de defensa.
Perdre la vergonya de fer alguna cosa, atrevir-se a fer-la.

4/1/10

El que no he pogut recordar

Aquest matí m'he llevat més d'hora del que m'hauria agradat, però és que han trucat al mòbil de la meva mare a les 8h del matí i no hi havia ningú a casa per agafar-lo! (És a dir, hi erem el meu germà i jo, però estàvem profundament adormits, i tots dos hem pensat que ja l'agafaria el papa, que en teoria havia de ser a casa..) I com que ningú l'agafava i el mòbil seguia sonant i sonant, i cada vegada més fort, i no em deixava dormir...!! Quina ràbia!! Al final l'he hagut d'agafar jo...
Doncs resulta que després d'això no m'he pogut tornar a adormir, tot i que estava molt cansada, de fet, no m'aguantava gairebé de peu... Però per molt que he intentat tornar a adormir-me no ho he aconseguit, i aleshores és quan m'he començat a inspirar. No sé ben bé perquè, ja que el meu cervell estava més desconnectat que altra cosa, però de sobte m'han començat a venir coses al cap que podria escriure, i m'he posat a pensar històries mentre intentava dormir, i he pensat que més tard les escriuria, i ara m'hi he posat i m'he adonat que ja no recordo res del que havia pensat. O sigui que tot el que he fet mentre estava mig adormida ha sigut com si ho hagués somiat, perquè ara ja no en recordo pràcticament res, però tot i així jo estava desperta... Potser mig sonàmbula... Vés a saber!
És a dir, que jo ara volia escriure un munt de coses, però no ho podré fer...
El que sí que he pogut fer, que també ho he estat pensant mentre mig-dormia, ha estat tocar el piano. Al cap ia a la fi només havia de llegir partitures...! Això sí, ho he hagut de deixar al cap de no massa estona, perquè avui ha estat un dia molt fred, i tenia les puntes dels dits gelades i em feia mal a cada tecla que tocava.
La veritat és que avui no ha sigut un dia molt entretingut, i explicar-lo és força estúpid, però com que necessitava escriure alguna cosa i no em sortien les historietes... vès, que no sé què estic escrivint, ja!

(nota mental per no oblidar: aquesta tarda sí que ha estat entretinguda, en realitat) (?¿)

2/1/10

Quimi Portet

Em dius que el nostre amor
va ser com un infant
que dóna al teu cor
els dies que vindran.
Perdut i sense nau,
mirall de coses belles,
em dius que el nostre amor
s'acaba a les estrelles.

Em dius que el nostre amor
només era el primer,
que un altre braç més fort
t'abraçarà més bé.
A punt de ser record,
claror de flor collida,
em dius que el nostre amor
no sap trobar la vida.

Em dius que plori,
si vull plorar,
em dius que mori
fins a demà,
no pots comprendre
com el dolor
dura per sempre
si es fa cançó.

Em dius que el nostre amor
era un ocell ferit
tremolant al teu cor,
somniant al meu pit.
Amiga de la mort,
camí de vela blanca,
la llum del nostre amor
és una flor que es tanca

1/1/10

2010

Únicament puc desitjar per a tothom molta sort. Que per a tothom aquest sigui un any millor.

31/12/09

Balanç del 2009

Ha passat un any més. En alguns aspectes ha estat un any complicat, per culpa de la crisi, però això ja ve de llarg i no s'acaba pas aquí, no; i la grip A, que per culpa dels mitjans de comunicació semblava que acabaria amb la humanitat; i totes aquestes coses que ens han estat preocupant amb més o menys alarma durant l'any.
Per altra banda, viquipèdia informa que el 2009 ha sigut:
- L'Any del Bou (segons l'horòscop xinès).
- L'Any Internacional de l'Astronomia (segons l'ONU).
- L'Any Internacional de la Reconciliació (segons l'ONU).
- L'Any Internacional de les Fibres Naturals (segons l'ONU).
- L'Any Internacional de l'Aprenentatge dels Drets Humans (un cop més segons l'ONU).
- L'Any Internacional del Goril·la (cony que pesats els de l'ONU!).
- L'Any de l'escriptor Nikolái Gógol (segons l'Unesco).
- L'Any de la juventut a Rússia.
- L'Any Europeu de la Innovació i la Creativitat.
- L'Any de Darwin.
I també per cortesia de viquipèdia podem saber quanta gent famosa ha mort durant aquest any, (seria injust citar-ne alguns i oblidar els altres). El que no ens diu és quanta gent ha mort a la guerra, quanta gent ha mort per malaltia, quantes persones han mort de vellesa, quantes víctimes de violència de gènere hi ha hagut ni quants nens han mort abans del que ens agradaria sentir, (i tants altres...).
I el 2009 ha sigut l'any del Barça, sens dubte! Han fet una gran feina, s'ha de reconèixer.
En resum, pel què fa a la societat en general hi ha hagut alts i baixos, però sembla que de moment podrem passar al 2010 i desitjar que tot sigui millor.

Personalment, suposo que ha estat un any força profitós. També he tingut els meus alts i baixos. Amb les meves èpoques de més estupidesa o menys.
S'ha de dir que no he anat de viatge enlloc, aquest estiu, i espero que l'any que ve sí que es pugui!
I he començat 1r de batxillerat, i de moment va bé, no em puc queixar. Tot i així, totes les activitats que comencen el setembre no es poden valorar fins que les acabes, si hi ha sort, a principis d'estiu.
Però em sembla que ha sigut un bon any. Crec que he après moltes coses, sobre els altres i sobre mi. Ara sé com funciona el meu cervell i ja començo a dominar-lo. Tot i així és clar que encara em queden un munt de coses per fer i aprendre. Però temps al temps! El que de veritat estic satisfeta d'haver après és a valorar-me pel què tinc, i no pel què em falta. Crec que he trobat una manera de sentir-me força aprop de la felicitat.

Sí. El 2009 ha estat un bon any. Però espero que el 2010 sigui molt, molt millor.

29/12/09

Quan Somrius

Ara que la nit s'ha fet més llarga, Ara que les fulles ballen danses al racó, Ara que els carrers estan de festa, Avui que la fred du tants records...
Ara que sobren les paraules, Ara que el vent bufa tant fort, Avui que no em fa falta veure't, ni tan sols parlar Per saber que estàs al meu costat
És Nadal al meu cor Quan somrius content de veure'm, Quan la nit es fa més freda, Quan t'abraces al meu cos.
I les llums de colors M'il·luminen nit i dia, Les encens amb el somriure Quan em parles amb el cor.
És el buit que deixes quan t'aixeques, És el buit que es fa a casa quan no hi ha ningú, Són petits detalls tot el que em queda, Com queda al jersei un cabell llarg...
Vas dir que mai més tornaries, El temps pacient va anar passant... Qui m'havia de dir que avui estaries esperant Que ens trobéssim junts al teu costat...
És Nadal al teu cor Quan somric content de veure't, Quan la nit es fa més neta, Quan m'abraço al teu cos
I les llums de colors M'il·luminen nit i dia, Les encén el teu somriure Quan et parlo amb el cor...

Bécquer

Volverán las oscuras golondrinas
en tu balcón sus nidos a colgar,
y otra vez con el ala a sus cristales
jugando llamarán.

Pero aquellas que el vuelo refrenaban
tu hermosura y mi dicha a contemplar,
aquellas que aprendieron nuestros nombres,
ésas... ¡no volverán!

Volverán las tupidas madreselvas
de tu jardín las tapias a escalar
y otra vez a la tarde aún más hermosas
sus flores se abrirán.

Pero aquellas cuajadas de rocío
cuyas gotas mirábamos temblar
y caer como lágrimas del día....
ésas... ¡no volverán!

Volverán del amor en tus oídos
las palabras ardientes a sonar,
tu corazón de su profundo sueño
tal vez despertará.

Pero mudo y absorto y de rodillas,
como se adora a Dios ante su altar,
como yo te he querido..., desengáñate,
¡así no te querrán!