(dimarts 6)
No puc més. Necessito tornar a casa, a Barcelona, perquè sento que quan no hi sóc les coses se'm descontrolen.
Sento nostàlga, tristesa, em sento sola, perduda, lletja, grassa, inútil, utilitzada, oblidada... Aquí Sallent hi fa molta calor, i les nits són horribles. Vaig a dormir sense obrir ni la tv ni l'ordinador, sense saber què ha passat fora d'aquest poble durant el dia, tant pel què fa al món com pel què fa als meus amics.
I dubto de tot, i tinc por d'arribar divendres a casa i seguir sentint-me sola, de que certa gent s'oblidi de mi, que no vulguin parlar amb mi; o que hagin passat coses que em perjudiquin. Que la gent hagi parlat massa i jo no hagi estat a casa per fer-me'n càrreg.
Necessito poder-ho tenir tot sota control, necessito arribar i que tot estigui bé, tot al seu lloc i potser fins i tot milor que mai. Necessito que deixi de fer calor, deixar de menjar-me tant el cap, veure la gent que estimo, vull roba, vull dormir bé, vull sortir de festa, i (_______fragment censurat______). Puta vida trista, nostàlgica, traïdora, solitària!
Em vull sentir bé, em vull veure maca, però lluny de casa es fa impossible.
(________________fragment censurat__________________).
Les tres últimes entrades i les dues que escriuré a continuació van ser escrites durant la setmana anterior, per tant formen part d'una realitat passada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada