88 anys no són pas pocs, eh..!
I anirem a menjar calçots :)
(fa dies que em falta la inspiració. suposo que ja tornarà. mentrestant, ho sento.)
28/3/09
24/3/09
Nature
Lliscant muntanya avall. Dolça aigua; acarícia les pedres, la terra, l'herba.
Un petit riu.
Diminuts animalons travessen la feble corrent d'aigua gelada.
Sembrant verds camps allà on neix i petits bassals insuficients.
Soroll de natura. Suau música de terra dolça.
20/3/09
Primavera
Ara sí, ha começat.
Calor, fred, pluja, vent i res.
La primavera és com la tardor. L'única diferència és que durant la primavera neixen les flors, i la tardor només se les emporta.
La primavera fa una bona obra a la natura i, en teoria, ens altera la sang. És allò que diuen que "la primavera, la sang altera". I digueu-me si és veritat, que jo no ho he notat mai.
S'acosta el bon temps i ja ha arribat la primavera :)
17/3/09
Temporades
Avanço l'entrada de la primavera perquè els meus sentits ho senten. Fa dies que la calor ens protegeix del fred, i fa dies que la jaqueta ha deixat de fer servei.
Comencen a aparèixer les més boniques flors. El món comença a tenyir-se del deliciós perfum de pluja i colors.
Algú diu que ja està apunt d'arribar l'estiu, i recordes l'estiu anterior. La tranquil·litat, el descans, la platja, el sol... I ara tu també tens ganes de que arribi l'estiu i et puguis dutxar amb aigua freda. Ara vols poder-te llepar la pell i notar el delicios gust de sal que ens deixa la platja en un bonic dia d'estiu.
Que el sol t'escalfi el cos.
Pedro Salinas
¡Si me llamaras, sí,
si me llamaras!
Lo dejaría todo,
todo lo tiraría:
los precios, los catálogos,
el azul del océano en los mapas,
los días y sus noches,
los telegramas viejos
y un amor.
Tú, que no eres mi amor,
¡si me llamaras!
Y aún espero tu voz:
telescopios abajo,
desde la estrella,
por espejos, por túneles,
por los años bisiestos
puede venir. No sé por dónde.
Desde el prodigio, siempre.
Porque si tú me llamas
-¡si me llamaras, sí, si me llamaras!-
será desde un milagro,
incógnito, sin verlo.
Nunca desde los labios que te beso,
nunca desde a voz que dice:
"No te vayas."
12/3/09
Maltractaments
El teu pare et pega i tu no dius res. Simplement et lamentes en veu baixa perquè hauràs de tornar a casa i enfrontar-t'hi de nou. Notes que és injust que rebis simplement perquè a ell li ve de gust, i veus que als teus germans no els fa res. Jo no m'hi he trobat mai, i gràcies que en dono! Però per favor, que no has sentit que els maltractaments es poden denunciar?! Que no hi ha ningú amb qui puguis parlar per evitar portar a sobre un munt de morats i dents trencades?
Jo no et puc ajudar, ja ho saps. No et conec pràcticament i sé que no confies en mi com jo no ho faig en tu. Però per favor, com coi us ho preneu tan a la lleugera?!
El teu pare et pega i tu no dius res!
4/3/09
Un fil
És equilibri i concentració. No ha de ser difícil. Suposo que si penses que pots perdre'hi la vida et concentres més i no caus.
Anem, doncs.
Un peu darrere l'altre, ferms. No he de mirar avall perquè em marejaré. Braços en creu i avançant. Amb pas decidit, àgil i equilibrat.
No cauré.
1/3/09
Subscriure's a:
Missatges (Atom)