31/12/09

Balanç del 2009

Ha passat un any més. En alguns aspectes ha estat un any complicat, per culpa de la crisi, però això ja ve de llarg i no s'acaba pas aquí, no; i la grip A, que per culpa dels mitjans de comunicació semblava que acabaria amb la humanitat; i totes aquestes coses que ens han estat preocupant amb més o menys alarma durant l'any.
Per altra banda, viquipèdia informa que el 2009 ha sigut:
- L'Any del Bou (segons l'horòscop xinès).
- L'Any Internacional de l'Astronomia (segons l'ONU).
- L'Any Internacional de la Reconciliació (segons l'ONU).
- L'Any Internacional de les Fibres Naturals (segons l'ONU).
- L'Any Internacional de l'Aprenentatge dels Drets Humans (un cop més segons l'ONU).
- L'Any Internacional del Goril·la (cony que pesats els de l'ONU!).
- L'Any de l'escriptor Nikolái Gógol (segons l'Unesco).
- L'Any de la juventut a Rússia.
- L'Any Europeu de la Innovació i la Creativitat.
- L'Any de Darwin.
I també per cortesia de viquipèdia podem saber quanta gent famosa ha mort durant aquest any, (seria injust citar-ne alguns i oblidar els altres). El que no ens diu és quanta gent ha mort a la guerra, quanta gent ha mort per malaltia, quantes persones han mort de vellesa, quantes víctimes de violència de gènere hi ha hagut ni quants nens han mort abans del que ens agradaria sentir, (i tants altres...).
I el 2009 ha sigut l'any del Barça, sens dubte! Han fet una gran feina, s'ha de reconèixer.
En resum, pel què fa a la societat en general hi ha hagut alts i baixos, però sembla que de moment podrem passar al 2010 i desitjar que tot sigui millor.

Personalment, suposo que ha estat un any força profitós. També he tingut els meus alts i baixos. Amb les meves èpoques de més estupidesa o menys.
S'ha de dir que no he anat de viatge enlloc, aquest estiu, i espero que l'any que ve sí que es pugui!
I he començat 1r de batxillerat, i de moment va bé, no em puc queixar. Tot i així, totes les activitats que comencen el setembre no es poden valorar fins que les acabes, si hi ha sort, a principis d'estiu.
Però em sembla que ha sigut un bon any. Crec que he après moltes coses, sobre els altres i sobre mi. Ara sé com funciona el meu cervell i ja començo a dominar-lo. Tot i així és clar que encara em queden un munt de coses per fer i aprendre. Però temps al temps! El que de veritat estic satisfeta d'haver après és a valorar-me pel què tinc, i no pel què em falta. Crec que he trobat una manera de sentir-me força aprop de la felicitat.

Sí. El 2009 ha estat un bon any. Però espero que el 2010 sigui molt, molt millor.

29/12/09

Quan Somrius

Ara que la nit s'ha fet més llarga, Ara que les fulles ballen danses al racó, Ara que els carrers estan de festa, Avui que la fred du tants records...
Ara que sobren les paraules, Ara que el vent bufa tant fort, Avui que no em fa falta veure't, ni tan sols parlar Per saber que estàs al meu costat
És Nadal al meu cor Quan somrius content de veure'm, Quan la nit es fa més freda, Quan t'abraces al meu cos.
I les llums de colors M'il·luminen nit i dia, Les encens amb el somriure Quan em parles amb el cor.
És el buit que deixes quan t'aixeques, És el buit que es fa a casa quan no hi ha ningú, Són petits detalls tot el que em queda, Com queda al jersei un cabell llarg...
Vas dir que mai més tornaries, El temps pacient va anar passant... Qui m'havia de dir que avui estaries esperant Que ens trobéssim junts al teu costat...
És Nadal al teu cor Quan somric content de veure't, Quan la nit es fa més neta, Quan m'abraço al teu cos
I les llums de colors M'il·luminen nit i dia, Les encén el teu somriure Quan et parlo amb el cor...

Bécquer

Volverán las oscuras golondrinas
en tu balcón sus nidos a colgar,
y otra vez con el ala a sus cristales
jugando llamarán.

Pero aquellas que el vuelo refrenaban
tu hermosura y mi dicha a contemplar,
aquellas que aprendieron nuestros nombres,
ésas... ¡no volverán!

Volverán las tupidas madreselvas
de tu jardín las tapias a escalar
y otra vez a la tarde aún más hermosas
sus flores se abrirán.

Pero aquellas cuajadas de rocío
cuyas gotas mirábamos temblar
y caer como lágrimas del día....
ésas... ¡no volverán!

Volverán del amor en tus oídos
las palabras ardientes a sonar,
tu corazón de su profundo sueño
tal vez despertará.

Pero mudo y absorto y de rodillas,
como se adora a Dios ante su altar,
como yo te he querido..., desengáñate,
¡así no te querrán!

Pedro Salinas

Ayer te besé en los labios.

Te besé en los labios. Densos,

rojos. Fue un beso tan corto,

que duró más que un relámpago,

que un milagro, más. El tiempo

después de dártelo

no lo quise para nada ya,

para nada

lo había querido antes.

Se empezó, se acabó en él.


Hoy estoy besando un beso;

estoy solo con mis labios.

Los pongo

no en tu boca, no, ya no...

-¿Adónde se me ha escapado?-.

Los pongo

en el beso que te di

ayer, en las bocas juntas

del beso que se besaron.

Y dura este beso más

que el silencio, que la luz.

Porque ya no es una carne

ni una boca lo que beso,

que se escapa, que me huye.

No.

Te estoy besando más lejos.

Carles Riba

Amor, és dolç de callar, i no sofrir
de cap ingenu pensament en mi
que s’aturi sobtat i miri enrera
amb un mig riure i un mig plor, com si
un infant es perdia en una festa austera.

Mira’m als ulls, que tot en mi és teu;
fins els records que són darrera el lleu
horitzó de la nostra coneixença
fonen llur lívida claror de neu,
Amor, amb l’alta llum que en els teus ulls comença.

Dóna’m la mà, que entre el cos i la fe
l’acord és ara en mi suau i ple;
com si l’amor fos immortal, i l’hora
que fuig, un cercle i, al centre, el voler
retenint per igual els somnis de la vora.

27/12/09

Festes de Nadal


Les festes de Nadal són uns dies molt agradables que es poden malgastar de moltes maneres.
(Malgastar és un dir, no necessàriament ha de significar el que significa...)(?)
Són dies d'estar amb família. Veure els avis, els tiets i els cosins, i retrobar molta gent que només veus contades vegades a l'any però que igualment formen part de tu.
Dies de descansar. Desconnectar de totes les angoixes. Respirar fons i despreocupar-te del què passarà demà, perquè avui és un gran dia.
Són, també, dies de festa. De sortir i passar fred amb la gent que t'estimes. Perdre't pels carrers de Barcelona però sabent que sempre sabràs com tornar a casa.


26/12/09

4/12/09

Air on the G String

Air on the G String

He vist una llum d'un color violat. A mesura que pujava les escales cap al carrer s'anava fent més intensa, i ha passat a un to blau intens que a poc a poc s'ha anat barrejant amb el més perfecte taronja de la posta de sol.
Feia dies que no veia una posta de sol tan esplèndida. De darrere els edificis sortia la llum de les tardes a la terrassa de la cafeteria amb la fumejant tassa de xocolata desfeta. Les tardes d'hivern més fredes i alhora més acollidores. El cel era autèntica poesia.
He caminat hipnotitzada amb la cançó elevant els meus pensaments. Cada nota perfecta vibrant dins el meu cap. Per un moment només he existit jo, acompanyada del profund so de les cordes del violí i la resplandent posta de sol que sabia que no tardaria en desaparèixer donant pas a la nit.

Tanca els ulls; prova de sentir el que he sentit jo.