31/12/08

últim dia de l'any

Sincerament, això de l'any nou és tan sols la il·lusió de menjar raïm qui en tingui i pensar que les coses canviaran.. Però demà ens llevarem i tan sols haurà passat un altre dia, i mirarem al nostre calendari mental i veurem que queden molts dies per tornar a sentir aquesta il·lusió, i que les coses continuen igual.
I ara és quan intento pensar en totes les coses que m'han passat aquest any i no en trobo cap, perquè tinc una memòria pèssima per aquestes coses. 
Un dia més, doncs, però amb il·lusió.

30/12/08

ceba i cansament

La ceba em fa plorar a una distància exagerada. Puc estar a l'altra punta del pis que se m'irritaran els ulls i no pararan de picar fins que l'olor de la ceba marxi per complet. Però la ceba és imprescindible si vols menjar un pollastre d'aquests tan bons que fa la mama!
I això del cansament, és bàsicament que avui he fet tantes coses que ja no puc amb mi mateixa.
Per fi m'han posat l'última vacuna del papiloma! I he vist a la Sandra per última vegada aquest any.. I he fet més coses, de veritat. Estic cansadíssima!
Demà compraré la T-50, abans no pugin els preus de les tarjetes.. El transport públic hauria de ser gratuït! com totes les institucions públiques! 
Demà és l'últim dia de l'any.. I quin any! He sentit gent que deia: "quina pena que s'acabi l'any!".
Mare meva! Amb l'any que hem tingut i encara en volen més?!
Buff! 

Salut!!

28/12/08

seguretat/inseguretat

Quan creix aquest sentiment de complicitat és quan més segura em sento. A la mínima que em sento perduda perdo la complicitat, l'amor i l'amistat.
Jo sola ho perdo tot, però en realitat només ho perdo en el cap. Sóc tan insegura que puc perdre-ho tot sense motiu.
(Com aquella gent que de tant pensar que estan bojos es tornen bojos.)
És com hipocondria de solitud...

Sants Innocents

28.12.08

és molt més penós del que mai hagués pogut imaginar.
és com l'efecte dominó de la tristesa, la decadència i la por.
només ens podem saltar els punts i les comes, per la resta no podem parar.

27/12/08

Love hurts

Love hurts, love scars,
Love wounds, and marks,
Any heart, not tough,
Or strong, enough
To take a lot of pain,
Take a lot of pain
Love is like a cloud
Holds a lot of rain
Love hurts, ooh ooh love hurts

I'm young, I know,
But even so
I know a thing, or two
I learned, from you
I really learned a lot
Really learned a lot
Love is like a flame
It burns you when it's hot
Love hurts, ooh ooh love hurts

Some fools think of happiness
Blissfulness, togetherness
Some fools fool themselves I guess
They're not foolin' me

I know it isn't true,
I know it isn't true
Love is just a lie,
Made to make you blue
Love hurts, ooh ooh love hurts
Ooh ooh love hurts

I know it isn't true,
I know it isn't true
Love is just a lie,
Made to make you blue
Love hurts, ooh ooh love hurts
Ooh ooh love hurts
Ooh ooh... 

26/12/08

Un malson

Anàvem passejant per un carrer que coneixia perfectament, però la llum d'aquella nit no era usual. Hi havia alguna cosa, allà, aquell dia, que jo mai havia vist.
Una gran porta de ferro forjat amb molta història al darrere donava pas a un negre jardí de plantes seques, negres, cremades. I nosaltres hi entravem, i de sobte, amb dues passes ens trobavem davant la porta de la casa, i l'Aina ens oferia a passar. La vaig mirar i no era ella. Era més fosca. Tenia el cabell negre, despentinat, la roba esparracada, la cara bruta. El cor em va fer un salt. Vaig mirar cap a la casa. Feia por, molta por. La porta de vidre amb un marc de fusta podrida deixava entreveure l'interior de la casa, bruta, amb tots els mobles antics tapats amb llençols, el terra ple de pols, i em va venir una esgarrifança. I després el vaig mirar a ell, Gabriel, ell estava com sempre, però l'expressió de terror ens els seus ulls em va fer reaccionar finalment; el vaig agafar de la mà. No podiem entrar en aquella casa, a dins no hi podia haver res de bo. L'Aina ja ens agafava pel braç quan el Gabriel va fingir que se li torçava el turmell i li va dir, per favor, al monstre que era ara la nostra amiga, que li anés a buscar alguna cosa per curar-li, però ella es va oferir a portar-lo en braços fins a dins de la casa. Estava desesperada per fer-nos passar dins, i nosaltres tan sols voliem fugir corrents, cridar.
Al final ja li suplicàvem, xisclant, que ens deixés marxar, que se'ns havia fet tard, i ella, cada cop més pàl·lida, ens ensenyava les dents plenes de sang i ens obligava a passar.
La mà del Gabriel cada vegada m'apretava més, i les meves ungles se li clavaven cada vegada més fort a la pell. Finalment ens vam posar a córrer, i ella darrera nostre. Ella corria molt més que nosaltres, ens estava atrapant! Però de sobte va deixar de córrer, i nosaltres vam travessar el carrer que jo tant coneixia però que aquella nit era tan solitari i tenebrós.
Sense parar de córrer vam arribar a la porta de casa meva. Estava oberta de bat a bat, i tots els llums estaven apagats. No vaig tenir temps de pensar en la gent que hauria hagut d'estar dins la casa. Era evident que no hi hauria ningú. Vam seguir corrents, no podiem entrar-hi. Ell em va dir que vivia per allà aprop, que podiem anar a casa seva, que els seus pares segur que hi eren. No era racional, però no podia pensar. Casa seva tenia la porta tancada, però no es veia cap llum en cap finestra. De fet, ni una sola casa tenia llum, ni els fanals. Només ens veiem les cares gràcies a la pobra llum que ens oferia una lluna pràcticament apagada.
Vam entrar a la casa, el cor em bategava tan fort que podiem sentir-lo ressonar per totes les parets de la casa.
Al fons del passadís s'hi veia una petita llum. El Gabriel em va dir, amb veu molt fluixa, que era el seu pare, que ens esperava. Em va fer un petó molt profund, molt càlid, però alhora gelat. I aleshores el vaig mirar. Com l'Aina, tenia la cara bruta i fosca però alhora pàl·lida, la roba destroçada, com si alguna bèstia l'hagués atacat. Ple de sang.
Aquell cop el cor se'm va parar. Vaig veure el seu pare sortir de l'habitació, i en un no res el teniem davant. Em vaig deixar anar de la mà del Gabriel. Volia sortir corrents, però aquelles dues coses m'agafaven amb tanta força que només podia parpellejar i cridar. En el moment en que vaig obrir la boca per xisclar, el meu millor amic em va arrencar la mandíbula d'una mossegada.

I don't believe there's a reason

I got a funny feeling
There's something wrong today
I got a funny feeling
And it won't go away

(Shackler's revenge)

23/12/08

la fotosíntesi

Et lleves massa d'hora. Mires al rellotge i tan sols són les 6:30h. És que no has pogut dormir bé.
Et falta l'aire, com si tot d'una, les plantes haguessin multiplicat la seva feina durant la nit. T'aixeques i t'allunyes descalç del llit. Ara respires millor. El terra està gelat, però, quina son! No tornaré enrere a buscar les sabatilles. Et dirigeixes al bany. Et baixes el pantaló del pijama i t'asseus a la tassa del vàter. Deixes que el líquid groc flueixi durant una estona fins que s'acaba, però vols que en ragi més, perquè tens fred i el líquid baixa calent. Ara que, no t'estranya, penses, perquè amb el cos que tens... 
Ofegues un riure estúpid per no despertar als teus pares, ni al teu germà, que dormen en habitacions molt pròximes. Estires un troç de paper, més llarg del necessari, i t'aixugues. Et pujes el pantaló. Ara ja respires molt bé. Sense rentar-te les mans te'n vas cap a l'habitació. T'estires; ja no tens son, però et vols adormir. I ara et torna a faltar l'aire. Comences a respirar com pots, per la boca, però respirar per la boca no és tant plaent.
T'asseus al llit i, sense pràcticament obrir els ulls, estires el braç per trobar la capça de mocadors.

21/12/08

21.12.08

quan no et trobes bé no tens ganes de fer res.
avui no em trobo bé però no tinc aquesta sensació de vagància. tan sols tinc la sesació que no puc parar d'esternudar.
i avui juga el barça i farem crispetes.
acabo de mirar una pel·lícula que m'ha agradat molt.
aquesta que acaben de fer a tv3, Una cançó del passat.
que vull escriure un conte i no sé què escriure!

19/12/08

ara ve nadal, matarem el gall...

ara ve nadal, matarem el gall i a la tia pepa no n'hi darem cap tall perquè el gall d'aquest any serà un gall esquifit, i la tia no ha sigut generosa amb nosaltres i no li toca aquest tall de gall que altres anys, quan el gall era gros i tendre, li tocava.
perquè escasseja el gall com escasseja la vida.
i tot i les morts que hem patit no hi ha carn suficient per a tanta gent.
la tia pepa no s'ha portat bé, i aquest nadal s'ha quedat sense gall.
ara ve nadal, matarem el porc, i a la tia pepa tampoc li darem el seu troç, perquè el porc és malaltís i no arribarà a l'escorxador, perquè el granjer no l'ha alimentat bé perquè l'aliment escassejava, i la tia pepa té molta gana, però a la tia pepa no li agrada el porc malalt. quina broma, que la porca no menji porc.
i ara que ve nadal no menjarem torrons. si som solidaris els enviarem a través d'alguna ONG o altres organitzacions als països pobres, on els nens no tenen ni un refotut porc malalt, ni un gall esquifit. per tant ens limitarem a tocar la guitarra, que ha perdut una corda, però la seva música segueix sonant.

la júlia diu:

caca xurros sucre patins caca vacances au au adéu xurros caca pis neula bombons pizza vacances caca xurros neu sugus caca xurros sexy girl! ardilla rebelde! skin girl! travestorra! torrons collons caca xurros

.. jaja... ... jaja..

(la júlia té una obsessió amb certes coses.. xD)

17/12/08

17.12.08

Som una fràgil línia de pensaments amb un petit cor feble que no suporta tant amor.
Però som una necessitat. Una força immensa de desig.
Un fil que no trigarà en trencar-se; i ens farem mal.
El meu cor no ho podrà suportar.
Ho noto. Moriré el dia que em deixis d'estimar.
Faig les maletes i marxo, abans no sigui massa tard.
M'ho enduré tot, no et vull deixar el cor.
Cor malalt; esclatarà quan surti per la porta.
Et faré mal, però tu ets més fort, i més que en seràs.
El teu cor s'eixamplarà.
Et prometo que m'oblidaràs.

14/12/08

àcid

és amor. amor i malatlia. obsessió.
no és bo, però tu m'agrades.
i no ets bo, però m'agrada que m'agradis.

7/12/08

7.12.08

Mentres aquella senyora anava perdent consistència i la seva veu significat pels meus sentits, ell cada cop es feia més evident i necessari.
Cada minut es feia més clar.
Cada segon que passava necessitava més aquell rostre tan perfecte, tan simètric.
Els seus llavis, els seus ulls, aquell cabell... 
Si hagués parlat amb ell algun dia m'hauria fugit el cor del pit.
Però no hi va haver ocasió.
Va quedar com una imatge passatgera, com tots els altres. Ni la mínima ocasió de saber si tot el que havia imaginat era, realment, la realitat d'aquella vida.

6/12/08

poesia de la solitud

estàs completament perdut,
just al quilòmetre zero del teu món.
no hi ha accés possible per la resta, 
només hi caben dues persones. 
si em deixes, ompliré el buit del teu cor.
mentres tu no puguis sortir d'aquí, 
deixa'm ajudar-te a no estar sol.

3/12/08

vas dir que mai més tornaries

el temps pacient ha anat passant...


és nadal al meu cor
quan somrius content de veure'm,
quan la nit es fa més freda,
quan t'abraces al meu cos...
i les llums de colors
m'il·luminen nit i dia,
les encens amb el somriure
quan em parles amb el cor.

2/12/08

Cretí

podriem no veure-ho, podriem fer veure que no ho veiem.
ets ignorant en qualsevol dels casos, però acceptar-ho et rebaixa, oi?
no, tu no ets covard. i no ets dèbil, per descomptat. tu vols més. de fet, tu ets molt més.
va, posem-nos més irònics.
la teva funció en aquest món és molt important. no serà una existència usual, la teva.
tu ets com la puta peça d'un trencaclosques que s'ha perdut per casa. sense tu no podrem emmarcar el quadre. sense tu no podem.
ets molt, ets un tot.
ignoraràs, però no seràs ignorat.
oi?? oi que és això?!
diga'm, per favor, que he arribat al fons de la qüestió.

2.12.08

ja és desembre, i el desembre és fred, és blau clar, és morat.
he de canviar de colors el bloc, el taronja no em sembla indicat.
evidentment mandarina ja no serà mandarina.
quan estigui acabat ja es veurà l resultat.
(i això serà d'aquí no molt, que el desembre s'escapa ràpid)

també he d'informar que sí, que puc tenir fills, i quina putada xD (tot i que ho continuo considerant un acte cruel).

res més, per ara :)

29/11/08

Odiar per sempre

és simple, no escoltar.
de vegades és per mandra, de vegades és per odi. ODI.
la major part de les vegades odiem i no ho diem. por? no ho crec. suposo que penses que passarà.
i en efecte. la major part de les vegades l'odi caba en oblit.
però he dit la major part, perquè no sempre sabem perdonar.
ja sigui per timidesa (cosa rara) o bé per raó. RAÓ.
quan saps del cert que tu ho fas bé. i veus que l'altre ho sap però aquest cop és ell el que intentarà oblidar.
però tu no, i li ho recordaràs tota la vida.
des d'avui, fins a la mort.

27/11/08

un punt de vista boig

Senyores, senyors; el problema podria passar per irrellevant, però enfoquem-lo al futur. La pèrdua de la imaginació, senyores i senyors.
És, realment, un gran progrés, la ràpida modernització tecnològica que està patint la nostra societat?
La facilitat a l'hora de fer feina, la simplicitat amb la que podem resoldre problemes domèstics... 
Però, i aquell esperit per entendre les coses i els fenòmens que ens envolten? On ha anat a parar, la nostra capacitat d'autonomia? Què fariem, tots nosaltres, si totes les propietats i les feines que posseïm desapareixessin? 
Com sobreviuriem, senyores i senyors?
La qüestió, doncs, és que les noves tecnologies estan acabant amb la imaginació d'infants i adults.
Qui podrà, algun dia, escriure una obra com la de Cervantes? Qui són, ara, els cavallers que busquen les seves princeses? sense fronteres, sense fi. Passions, senyores i senyors!
Des de la forquilla a l'últim coet!
És per això, senyores i senyors, que proposo renunciar a la tecnologia i tornar a començar de zero. 
Senyores i senyors; siguem prehistòrics!

resultats de l'enquesta

així per sobre i per majoria podem suposar que la gent prefereix morir al costat de qui més s'estima, (60%).
per altra banda trobem, amb un 20%, gent que voldria prendre's alguna cosa que els fes immortals per poder presenciar la fi del món.
després un 13% a qui els hi agradaria morir de malaltia, sense patir.
i ja una minoria (6%) voldria morir de malaltia però patint.

22/11/08

d'això se'n diu força de voluntat

Era un dia fosc (un dia fosc mai pot ser un bon dia), el sol brillava darrere d'una espessa capa de núvols. Era més aviat, un dia de pluja. Dissabte, dia de pluja.
Vaig obrir la nevera, tenia molta gana. Portava gairebé 24 hores sense tastar res. I la nevera estava buida. Vaig agafar l'últim bitllet que quedava a casa i vaig anar al bar, disposada a beure un cafè i menjar una ensaïmada. Vaig arribar, i ara no sé si conscient o inconscientment vaig demanar un margarita. Vaig tornar a casa i em vaig posar a dormir al sofà. Al cap de deu minuts em vaig despertar. Tenia molta gana. Vaig anar a la nevera i no hi havia res. Vaig anar a buscar diners per beure un cafè i menjar una ensaïmada al bar; però ja no quedaven diners.

20/11/08

20.11.08

Imagines, la sensació de les famílies quan van saber que franco havia mort...?
ganes de cridar, ganes d'alegria, sí, és clar.. però por.
què vindria després!?
alguna cosa millor, segur. però pànic, per començar.
a mans de qui aniria a parar el país?
avui fa 33 anys va morir un grandíssim fill de puta. 
hem de continuar lluitant per acabar amb tots els que queden!

sweet child o' mine

Guns N' Roses


She's got a smile that it seems to me
Reminds me of childhood memories 
Where everything 
Was as fresh as the bright blue sky 
Now and then when I see her face 
She takes me away to that special place
And if I'd stare too long 
I'd probably break down and cry 


Sweet child o' mine 
Sweet love of mine 


She's got eyes of the bluest skies 
As if they thought of rain 
I hate to look into those eyes 
And see an ounce of pain 
Her hair reminds me of a warm safe place 
Where as a child I'd hide 
And pray for the thunder 
And the rain 
To quietly pass me by


Sweet child o' mine 
Sweet love of mine 


Where do we go 
Where do we go now 
Where do we go 
Sweet child o' mine 

12/11/08

el fàstic que em produeixes

hi ha un punt en la meva vida que mai ha sigut important; el dia en què et vaig conèixer. no vull donar-li més importància de la que va tenir o la que ha pogut arribar a tenir. no has afectat gent el curs de la meva vida. no has sigut res per mi, res. és per això, que ara, et dedico aquest conte insignificant, perquè, d'alguna manera, t'estimo.

11/11/08

11/11/08

és que ni tan sols sé com goses trectar a la gent així. gent que figura que t'estimes! mare meva, putes amistats! no tens cap dret a tractar així a la gent quan et ve de gust i quan no anar dient que sí, que m'aprecies, que sí, que ella i tu sou molt amics, que sí, que per a tu TOT! i SEMPRE!!
no, noi, no. la vida, no funciona així.


St. Martí.

9/11/08

Báilame el agua

Báilame el agua.
Úntame de amor y de otras fragancias de tu jardín secreto.
Sácame de quicio, hazme sufrir...
Ponme a secar como un trapo mojado.
Lléname de vida, líbrame de mi estigma.
Llámame tonto.
Olvida todo lo que haya podido decirte hasta ahora.
No me arrastres, no me asustes.
Vete lejos...pero no sueltes mi mano.
Empecemos de nuevo.
Toca mis ojos, nota la textura del calor.
¿Por cuánto te vendes?
Píllate los dedos y deja que te invite a un café.
Caliente claro.
Y sin azúcar... sin aliento

Jugar a matar

el joc consisteix en clavar el punyal a l'altre abans qu l'altre t'ho faci a tu.
o mors, o et maten. és d'aquelles coses que en diuen "de vida o mort".
has de ser ràpid i intel·ligent. has de saber quan moure't i cap a on. has de saber quin és el punt feble de l'adversari, i has de saber com mor una persona. has de saber on clavar perquè l'altre mori, preferentment, a l'instant. si intentes que pateixi pot sortir-te malament, ja que l'altre podria ser molt resistent al dolor i aprefitar-se del teu moment de victòria.
Normalment no passa però, de vegades, moren els dos.

8/11/08

8/11/08

suau, suau, suau.

acaricia'm. profund, 
toca la meva sang. 
talla'm, cura'm.

suau, sempre suau.

7/11/08

7/11/08

doncs així si a la majoria agrada continuaré fent el que es pugui.
però necessito temps..
relax..
ja m'inspiraré,
mentrestant, mandarina!

St. Carina

4/11/08

4/11/08























si s'assemblen en alguna cosa... el sabor de la mandarina com la bellesa de l'aneguet.



Sant Carles (i altres)

2/11/08

tardor

si és que quan em mires amb aquests ullets... de veritat que em desfaig. em cauen les fulles quan estic amb tu.

31/10/08

cares

tinc la pantalla de l'ordinador plena de cares. cares de gent que no conec. mil fotografies que es va fer una gent amb alguna càmara en algun lloc d'aquest món. en tinc de tristes, però també n'hi ha de contentes. hi ha gent que està enamorada, hi ha gent que pateix i també hi ha gent que em mostra simplement indiferència.
hi ha algú que conec, entre ells, però a la majoria no els he vist mai. cares conegudes, cares desconegudes.
els vull a tots, a totes.
em miren fixament, alguns. d'altres mires cap a qualsevol lloc i jo no sé què miren.
gent fantàstica.

29/10/08

mandarina

per totes les vides que no viurem,
per tota la gent que no coneixarem,
per les sensacions que mai experimentarem,
per tot el que ens agrada i que mai tindrem.
per un trocet de llibertat,
una estona de tranquil·litat...

aprofita, no ho deixis escapar.

per tot; MANDARINA

26/10/08

la llum

ahir vaig veure la llum per primer cop. no em refereixo a la llum que veu un nadó al néixer, ni a la que veu algú quan té una bona idea. vull dir aquella llum que veu la gent quan ha de morir.
estava dormint, i al llevar-me, amb els ulls mig oberts, vaig veure la llum. vaig pensar: "és la teva hora. ja no et queda més vida. aquí acabes." però després d'obrir del tot els ulls em vaig adonar que em quedaven coses per fer. no volia morir. així que li vaig dir a la llum que marxés. que em donés alguns dies per poder pensar i per poder completar aquesta vida. així que la llum va desaparèixer, i amb ella, la por que m'havia entrat en pensar que mai tornaria a veure tantes coses i tanta gent.
així que em vaig llevar em vaig ficar a la dutxa. vaig posar l'aigua molt calenta. la llum m'havia deixat freda. el cos fred, l'ànima gelada. després vaig cridar a la maria, (la dona que s'encarrega de mantenir-me. és una bona dona, la maria. no la puc deixar sola. ella m'ha fet sempre les compres, ella és qui sempre s'ha encarregat de cuidar-me quan jo estava malalta.) li vaig demanar que em preparés el millor esmorzar. li vaig demanar que avisés als meus amics, a la meva família, als meus veïns.. a tothom. li vaig dir que preparés esmorzar per tots ells. que en sortiria molt, molt ben recompensada. 
quan tots van ser a casa els vaig fer seure al voltant de la gran taula que havia comprat el meu marit quan ens haviem casat. li agradava que menjéssim l'un davant de l'altre. a una distància esplèndida. no ens veiem les cares, però deia que quedava bonic. i és cert. aquella taula sempre ha quedat bé. tant si hi havia molta gent com poca. i ahir la vaig tornar a fer servir. un cop allà els ho vaig explicar. havia vist la llum, i sabia que al cap de poc tornaria a buscar-me. volia despedir-me d'ells. els volia dir que els estimava, a tots. alguns van plorar, d'altres em van mirar amb cara d'estranyats. els vaig despedir després d'explicar'ls-hi com volia ser enterrada i on. al costat del meu marit. la caixa ja estava encarregada. blanca, amb les mides ja preses. els vaig despedir, i vaig fer cridar al senyor notari. el testament ja estava fet, però faltava arreglar algunes coses. la fortuna, que en un principi anava tota pels meus fills, la vaig dividir per donar-ne una quarta part a la maria. la casa dels afores era pel fill gran, la del poble per la filla mitjana. i la casa gran, que primer volia donar al poble, la vaig donar a la maria. solitària dona, ara tindria diners i lloc per viure. cinc fills i viuda no podria haver tirat endavant quan jo fos morta.
l'amadeu, el notari, em va mirar amb cara estranyada, però finalment ho va acceptar, em va fer un petó a la mà i em va deixar descansar en pau.
vaig anar a parlar amb la maria. li vaig explicar què havia fet. m'ho va agrair tant.. aleshores vaig saber que ho havia fet bé. molt bé.
vaig dedicar la tarda a endreçar la casa. vaig treure la pols, vaig netejar les habitacions.. i finalment vaig fer les maletes. no volia morir a casa, volia morir a l'hospital. vaig deixar-ho tot preparat perquè la maria hi pogués viure i vaig abandonar la casa dels meus somnis per sempre.
a l'hospital em van donar una habitació preciosa. amb vistes al jardí. 
aquest matí m'he llevat i no he vits la llum. i aleshores m'he espantat. pensava que em tocava morir, ja ho havia acceptat, ja tenia mig cos en la mort. però la llum no venia. aleshores m'han vingut ganes d'escriure. i ara, quan acabi aquestes últimes línies, em prendré la pastilla blava, la que et fa adormir per sempre, i deixaré aquest conte a la tauleta del costat del llit, perquè la gent sàpiga com i perquè he mort.
vull tornar a estar al teu costat. vull reposar el meu cos amb tu, per sempre.

25/10/08

maduresa.. per a què?

en realitat, m'agrada que la gent m'escrigui, tot i que no és el que pretenc en un començament. no em fa res. i sé que poca gent llegeix les meves estupideses. però fa uns mesos això era diferent. de fet, tot era diferent. aquest curs està canviant moltes coses, que per molt que m'adoni que són bones m'intimiden i no em deixen del tot en pau. no tinc el cap completament atent, cap hora del dia. sé què és el que està canviant, però tot i així no faig res per mantenir-ho. sé que m'allunyo de molta gent, però la solitud mai m'ha semblat dolenta. hi ha gent que es creu més del que és. hi ha gent que creu que és superior en molts aspectes. l'actitud de pensar que algú és immadur és una actitud immadura.
no em fa res que la gent no m'escrigui, però m'agradava aquell ambient.

un petit esforç

m'he adonat, que no fa pas tant temps, aquest peit troç de la meva vida m'omplia molt més.
he estat mirant coses escrites fa tant sols dos mesos. he explicat moltes coses en aquest bloc. crec que he de fer un petit esforç. al cap i a la fi, tampoc em costa tant, em sembla... crec que no té a veure tan sols amb els contes. m'agrada escriure contes, però si no em trec primer la vida de sobre els contes em reflexen massa, o massa poc. i això pot arribar a avorrir. cansar. perdre interès. no m'agrada perdre ganes de fer el que m'agrada. i què m'agrada? m'agrada escriure. i sobretot, m'agrada que em surtin uns textos llargs, que expliquin de mi o expliquin de tu. he fet servir aquest espai per treure'm preocupacions de sobre, per descansar, per divertir-me o per plorar. i ara res. o gairebé res.
em sento marejada.

21/10/08

pensar porta?

la inspiració ara mateix la podriem considerar divina.
divinitats amb un 0% de religiositat. 
(i no ens mena cap bandera que no es digui llibertat, la llibertat de vida plena que és llibertat dels meus companys)

i si avui ha anat bé demà no té perquè anar millor. però tampoc pitjor. però tampoc bé.
però les obsessions només creen malestar. sobretot per a un mateix, però pels que envolten al ser obsessionat també es pot arribar a convertir en malaltia.
(seran inútils les cadenes d'un poder sempre esclavitzat quan és la vida mateixa que ens obliga a cada pas)

volem ser per caminar

16/10/08

sobre allò d'ahir

(la noia del conte d'ahir era jo JOJOJO! xD)
ja sé que aquestes coses no s'acostumen a dir (o sí) però mira, no sabia què escriure.. i m'ha fet il·lusió dir-ho xD
doncs sí sí.. jo quieta estava allà.

LUPALUPALUPA!!

15/10/08

get out

Tenia la mirada perduda, de tant en quant parpellejant. Li devien picar els ulls. Tot el metro trontollava. Quina perla de conductor ens havia tocat, mare meva! Queien maletes, una dona que no es podia aixecar, gent anant de punta a punta del vagó... Però ella quieta. Immòbil. Agafada amb dos dits a la barra, al fons del vagó. Ni la mínima expressió de moviment. I de sobte va girar el cap. Aleshores vaig ser jo, qui es va quedar quiet. Quins ulls més bonics... I de sobte, va tornar a la seva posició de no res. Quieta altre cop; i jo caient, empès per les curves dels túnels, com tothom, excepte ella.
Vaig deixar de mirar-la per uns segons. S'havien obert les portes i baixava poca gent, però en pujava molta. Ja casi no la podia veure. Només de tant en quant, quan queia alguna persona de les que ens separaven. Continuava mirant al no res, parpellejant llarg de tant en quant i mirant els moviments de la gent que entrava i sortia del vagó. I just abans de sortir del seu racó per situar-se davant la porta, em va mirar i em va somrire. 

14/10/08

getting, getting

si no esborro l'anterior conte és per l'anna ¬¬ xDDD
ja escriuré més un altre dia :)

13/10/08

get in

No t'he trobat mai a faltar. No entenc el perquè del teu retorn. Vull dir, què coi hi fas aquí, desgraciat? Porc! Que ets un porc! Que no te n'adones com em vas dexar? Al mig del carrer! Inepte! Desgraciat!
No.. No funciona... Merda! Perquè coi ha de ser tan difícil? És que.. És que crec que el que hauria de fer.. Ai no ho sé eeh.. Però em sembla que és d'aquelles coses que et surten en directe, sense preparar, saps..? Però... I si em planto devant seu i no em surten les paraules...?
Em sembla que m'hauria de fer un guió. Sí, això. Em prepararé una mena d'apunts per anar llegint a mesura que li retrec tota la merda de la nostra vida com a parella.
Perquè jo no l'he trobat mai a faltar! O això em sembla.. Ara no se si l'he arribat a trobar a faltar mai.. Ai déu meu!... Em sembla que sí que l'he trobat a faltar.. I més del que em pensava...
Al cap i a la fi.. No tothom manté aquella foto on surt amb la parella... Aquella foto d'aquell viatge d'aquell dia en què ens estimavem.. I jo.. Jo tot i així la tinc a la tauleta de nit...
I cada dia ploro per ell, i per què em sento sola... I no puc mantenir relacions amb altres homes perquè no n'hi ha cap com ell...
Mare de Déu senyor! 
Em sembla que primer hauria d'esperar a que tornés d'allà on va fugir.

10/10/08

si no haguéssis marxat...

m'he quedat plantada a la porta de casa.
primer ha passat un noi. portava la música tan forta que he pogut cantar aquell trocet de la cançó que a tu tant t'agradava. (Cada cop que estimo ho faig en català. I quin mal faig, si dic que sóc independentista? I quin mal faig si dic que vull la independència?). 
Però ni aquell noi ni jo hem pogut cantar-la tant bé com ho feies tu. Estimaves les paraules que em deies i em cantaves.
Després m'he assegut davant d'aquella botiga on anaves a comprar aquella roba que et quedava tant bé. Recordes aquell banc? Jo m'asseia allà i esperava a que sortíssis, més maco que mai. Aleshores els ulls et brillaven, dient-me que era el meu torn. I jo entrava a la botiga mentres tu esperaves a que jo sortís. I et mirava amb cara de tonta, o com deies tu, cara d'àngel.
Se m'ha fet tard, així que m'he saltat la primera classe. La que ens saltavem tu i jo cada divendres per poder anar al parc. 
I finalment he pensat en el que em vas dir l'últim dia: "T'estaré observant des del cel. Si et passa res et protegiré." I me n'he adonat. No t'he vist, però t'he notat, al meu costat. I aleshores he plorat, i t'he sentit somriure, un altre cop al meu costat.

9/10/08

una petita historieta

m'agradaria cantar-te. m'agradaria dedicar-te una cançó amb el teu nom. tens un nom bonic; però no sé com et dius.
m'agradaria jugar amb tu. amagar-me i que em trobéssis. poder córrer darrera teu; però no sé on t'amagues.
m'agradaria compartir un pis amb tu. discutir-nos per tonteries, però ser feliços tots dos junts; però no sé si tu voldries.
m'agradaria fer-te un petó. un dels de debò. d'aquells que t'arriben al cor; però no sé on tens els llavis.
m'agradaria que ens poguéssim conèixer millor. explicar-nos els defectes, criticar-nos, tu i jo; però no sé qui ets.
no sé on ets.
perquè diga'm, realment, hi ets?

3/10/08

aquí hi ha una frase

hi ha vegades que sí que et sents estimada. aleshores és quan et sents bé i la vida et somriu.

1/10/08

música

per fi, per fi! música.
necessitava una classe, una bona dosis de música i de gent estranya a qui li encanta la música.

27/9/08

don't go breakin' my heart


Nobody knows it
When I was down
I was your clown
Nobody knows it
Right from the start
I gave you my heart
I gave you my heart

25/9/08

into the fire

- Bruce Springsteen

The sky was falling and streaked with blood
I heard you calling me, then you disappeared into the dust
Up the stairs, into the fire
Up the stairs, into the fire
I need your kiss, but love and duty called you someplace higher
Somewhere up the stairs, into the fire

May your strength give us strength
May your faith give us faith
May your hope give us hope
May your love give us love

May your strength give us strength
May your faith give us faith
May your hope give us hope
May your love give us love

You gave your love to see, in fields of red and autumn brown
You gave your love to me and lay your young body down
Up the stairs, into the fire
Up the stairs, into the fire
I need you near, but love and duty called you someplace higher
Somewhere up the stairs, into the fire

May your strength give us strength
May your faith give us faith
May your hope give us hope
May your love give us love

May your strength give us strength
May your faith give us faith
May your hope give us hope
May your love give us love

May your strength give us strength
May your faith give us faith
May your hope give us hope
May your love give us love

It was dark, too dark to see, you held me in the light you gave
You lay your hand on me
Then walked into the darkness of your smoky grave
Up the stairs, into the fire
Up the stairs, into the fire
I need your kiss, but love and duty called you someplace higher
Somewhere up the stairs, into the fire

May your strength give us strength
May your faith give us faith
May your hope give us hope
May your love give us love

May your strength give us strength
May your faith give us faith
May your hope give us hope
May your love give us love

May your strength give us strength
May your faith give us faith
May your hope give us hope
May your love give us love

May your strength give us strength
May your faith give us faith
May your hope give us hope
May your love give us love

May your love bring us love

...

take me to the place I love...

21/9/08

veure't un altre cop

no et vull enterrar en el record.
no vull deixar de pensar en tu, encara que això em suposi estones depriments.
perquè em sembla que ho mereixes.
o potser no.. al cap i a la fi, això podria arribar a ser un capritx qualsevol, 
però mira, és el que hi ha. i no vull que demà hi hagi algú que em faci deixar de pensar en tu.
evidentment vull que hi hagi algú, perquè no puc viure d'un record com el que ets tu.. 
però igual que passo estones tristes pensant en tu, tinc esperança.
m'omples el cor de tal manera..
no sabria explicar-t'ho..
tant de bo.. tant de bo tu hagis pensat en mi de la manera en que ho faig jo.. alguna vegada..
però és que de la manesra en què em vas mirar.. 
em vas deixar morta.
i aquells ulls.. aquella mirada.. no els vull oblidar. vull que siguis un record present en mi, per tota la vida.

7/9/08

7.9.08

suposo que és només una temporada.. espero que em passi ràpid.. però és que vull escriure, però la inspiració no ve.. i no em surt res...
algun dia tornaré a escriure.

el silencio

La vida de Nina, una popular cheerleader, se transforma con la llegada de Dot, una joven sordomuda y ahijada de sus padres que perdió a su madre siendo niña y que acaba de perder a su padre en un atropello. Tras este fatal desenlace, los padres de Nina han acogido a la joven en su hogar a pesar del desprecio que muestra su hija hacia la recién llegada y su discapacidad.Mientras la joven se adapta a su nueva vida, Nina, celosa porque no ve con buenos ojos la manera en que Dot se gana el afecto de familiares y amigos, toma una decisión radical que cambiará sus vidas. A sabiendas de que la minusvalía de Dot la beneficiará, Nina decide revelarle detalles ocultos sobre su familia y confesarle un secreto familiar tan aterrador que sólo una mujer sordomuda como ella podrá ocultar.Jamie Babbit, que ha dirigido algunos episodios de series tan conocidas como "L" o "Las chicas Gilmore", se pone detrás de las cámaras con este relato erótico lleno de suspense, sexo, mentiras y traición que protagonizan las actrices Elisha Cuthbert ("La casa de cera"), en el papel de Nina, y Camilla Belle ("Cuando llama un extraño"), como Dot. 




una pel·lícula molt maca :)

4/9/08

Moussel


quina bona olor!
omgg! com m'agrada! fa il·lusió i tot cada matí rentar-te amb aquest sabó :)

31/8/08

JUNO





quina pel·lícula tan maca, tan tendra. simplement m'ha encantat.
el vídeo de la cançó que he posat a dalt no es veu directament, ja salta al youtube, però bé, la imatge no és res, la cançó és molt maca. hi ha moltes cançons durant la pel·lícula, ja les aniré posant.
és molt especial.
m'ha arribat al cor.

JUNO (anyone else but you)

You're a part time lover and a full time friend
The monkey on you're back is the latest trend
I don't see what anyone can see, in anyone else
But you

I kiss you on the brain in the shadow of a train
I kiss you all starry eyed, my body's swinging from side to side
I don't see what anyone can see, in anyone else
But you

Here is the church and here is the steeple
We sure are cute for two ugly people
I don't see what anyone can see, in anyone else
But you

The pebbles forgive me, the trees forgive me
So why can't, you forgive me?
I don't see what anyone can see, in anyone else
But you

I will find my nitch in your car
With my mp3 DVD rumple-packed guitar
I don't see what anyone can see, in anyone else
But you

Du du du du du du dudu
Du du du du du du dudu
Du du du du du du dudu du

Up up down down left right left right B A start
Just because we use cheats doesn't mean we're not smart
I don't see what anyone can see, in anyone else
But you

You are always trying to keep it real
I'm in love with how you feel
I don't see what anyone can see, in anyone else
But you

We both have shiny happy fits of rage
You want more fans, I want more stage
I don't see what anyone can see, in anyone else
But you

Don Quixote was a steel driving man
My name is Adam I'm your biggest fan
I don't see what anyone can see, in anyone else
But you

Squinched up your face and did a dance
You shook a little turd out of the bottom of your pants
I don't see what anyone can see, in anyone else
But you

Du du du du du du dudu
Du du du du du du dudu
Du du du du du du dudu du
But you







30/8/08

no m'entendràs.

si vinc vinc, si no vinc no vinc.
i així, amb aquesta última frase, va marxar per sempre.
va desaparèixer de la meva vida.
no, no. no ho puc dir això.. hauria de dir la veritat..? suposo..
m'explico; va ser culpa meva. jo el vaig fer fora. merda. MERDA! era la millor opció, la millor oportunitat... a la merda. ho vaig decidir. un bon dia, com em passa amb tot, me'n vaig cansar.
aquell dia ho tenia molt clar, ara no tant. però per algun motiu ho vaig fer. i ni que sigui una mica, vaig millorar amb mi mateixa. ara ja està fet, i sé que no ho desfaré. estic bé.
però en vull més.

home, sweet home

que no, coño, que manuela es mi vecina!


CATALANS I CATALANES, JA SÓC AQUÍ!!

espero que m'hagueu trobat molt a faltar :)
(jo a vosaltres també ^^)

i  ress, a passar-ho bé, que escara queden alguns dies :)!!

20/8/08

20.8.08



[senyors, això és un fragment d'una barana del poblet del nostre estimat generalísimo, el ferrol.
la barana ja té uns quants anys, per què es pot deduir que no ha estat construida inconscientment.
es respira llibertat, ehh!]

Love - J.L.

Love is real, real is love,

Love is feeling, feeling love,

Love is wanting to be loved.

Love is touch, touch is love,

Love is reaching, reaching love,

Love is asking to be loved.

Love is you, You and me,

Love is knowing, We can be.

Love is free, free is love,

Love is living, living love,

Love is needing to be loved.


John Lennon

19/8/08

ja sóc aquí :)

ooooooh siiiiiii!!! ja sóc aquí!!! quin viatge més maco que no penso explicar que fot mandra!!!(L)
total, que m'acabo de dutxar, feliç d'estar a casa, ara miraré blocs i fotologs, em conectaré per parlar amb la carla (entre d'altres, si voleu parla amb mi no us diré que no xD)
i demà a les 11:30 amb la carla a parlar una bona estoneta ^^ i a la tarda o el dia següent aniré cap a vallgorguina per estar emb els avis i anar a la platja d'arenys i aquestes coses d'estiu al poble ^^.
així que no estaré gaire per aquí fins d'aquí uns dies.
espero quem'agueu trobat molt a faltar perquè jo sí que ho he fet :)

(no entenc perquè tothom ha votat el mateix a l'enquesta sense sentit... suposo que per no donar una resposta més estúpida que la que vaig assenyalar jo xD la veritat és que no tenia cap sentit, com deveu haver comprovat.. així que no ho sé... xDDDD auuu saluuuut!!!)

4/8/08

aquí hi ha un conte!

mentres el pantaló exageradament curt del pijama deixava veure tot el que un home podria desitjar menjar, llepar, penetrar... la samarreta tapava el que ella considerava una malformació. un desastre de la natura, no podia ser res més. un parell de mugrons vermellscom la sang sobre un parell de pits que cabien dins uns aros de la 85. un desastre de pits. era per això que pocs homes havien pogut gaudir d'aquell regal que tenia entre les cames. perfecte, però massa íntim per anar ensenyant-ho. per això. per això portava aquell pantaló en tots els conjunts de pijama que tenia.
li agradava dormir sabent que podia estar orgullosa d'alguna part del cos. no es podia tocar més amunt del ventre, però, perquè ho volia? podent gaudir tant, perquè necssitava els pits? però quan anava vestida de carrer ho sabia. i no ho suportava. era guapa, oi tant si era guapa! però cap home se la mirava. homes... 
- per això he decidit operar-me. m'agrada com sóc. però vull ser perfecta.
així és que es va operar. la talla 100 la va trobar adequada.

- m'agradaves més abans. abans eres tu. eres tendra. ara ets una mala puta.

3/8/08

so, good bye!

molt bé! era la llengua!! xD
difícil ehh!! a mi em diuen aquesta endevinalla i no la dic bé xDDD

i res.. ara em preunc una orxata fresqueta ^^
i demà al matí anirem a buscar la caravana a manresa, i després cap a bellaterra i a fer tot el que faci falta. i a la matinada marxarem !!

així que adéu!! :) disfruteu l'estiu!!

2/8/08

endevina endevinalla

Hi ha qui la té llarga,
hi ha qui la té curta,
hi ha qui la té neta,
hi ha qui la té bruta.


(augnell al)


bla bla bla

demà ja és l'últim diaa que estic per aquí.. perquè abans de marxar hem d'anar a bellaterra, a comprar el menjar necessari a l'alcampo, com cada any, i a buscar la caravana a manresa :)
així que demà a la nit ja aniré a dormir allà..
només em queda avui per fer maletes, i demà... per... fer una mica més de maletes xDDD
ja he comprat unes quantes calces, que no sé perquè les que tenia han anat desapareixent per art de màgia... vés a saber..t.t..
total... que demà a escriuré alguna cosa de despedida... i fins que torni..!
au, que tingueu un bon dia :)

1/8/08

avui és dia 1

dacord. ha quedat clar que m'he de fer mirar el cervell perquè l'enquesta era una puta merda.
això ha estat decidit per 9 persones que han votat que no estic bé del cap, amb un 45%.
tres persones han dit que no tenen ni germans ni germanes. (15%)
també amb un 15%, per tant, 3 vots, ha sortit gent que té un germà petit que és terrible i gent que té un germà gran que s'aprecia molt.
i amb un 1% queda una persona que té una germana, i no un germà, i una altra persona que odia al seu germà gran.

/enquesta.


___

avui al matí he anat a acompanyar al meu pare a treballar, a portar uns encàrregs a sant boi i vallirana.

avui porto una de les samarretes que em vaig comprar ahir ^^
(la gris, que se'm veuen els sostens, però bueno...t.t..)
tampoc ens morirem, no.

avui és dia 1.

31/7/08

I'll see you in my dreams

Avui m'he llevat a les 12. sí senyor. m'han deixat sola a casa (hi era el meu germà però dormia..), i com que no tinc despertador (ni m'interessa tenir-ne) m'he llevat a les 12. tenia gana d'esmorzar. si no hagués continuat al llit, però era massa tard, i ma mare ens podia trobar en qualsevol moment.. era massa arriscat.
he quedat amb la carla a la tarda.
prèviament, el padrí m'havia donat 50€ per la cara. així que els he utilitzat per les compres (perquè no tenia ni un duro més)
resultat de la tarda: m'he menjat un gofre, he comprat unes arrecades (que crec que les he deixat a casa el carles.. xD), la carla n'ha comprat unes per ella, la sandra i per mi, he comprat 3 samarretes i ens hem trobat a l'albert i el "monsu" xD. hem ajudat a l'albert a comprar-se una samarreta, la carla s'ha comprat una samarreta, un jersei, un pinta ungles (ens hem fet la targeta de "felicidad" ¬¬), s'ha comprat el MEU collaret... i ... em sembla que ja està... total, que m'he gastat els 50€ sencers.. (han sobrat 7 cèntims...).
després hem anat a casa el carles, la carla, l'albert i jo. i d'allà, amb la sandra i el carles, hem anat al bar a menjar un frankfurt.
no ens hem repartit massa bé els diners, però no hem quedat malament.
i cap a casa amb l'albert :)

/i això ha estat el meu dia.

i ara fins d'aquí molt no els tornaré a veure... :(

29/7/08

estupidesa pura

l'estupidesa ens segueix des de que naixem. constantment la tenim a sobre. la utilitzem en la vida quotidiana. forma part de nosaltres, i sense ella, no som res.
pot semblar una mala cosa. (estúpida! ho has fet malament!!) però collons, és que seriem perfectes, si no??
i ara, per favor, digueu-me estúpida, perquè el que he escrit no té sentit.
no li busquis, ni tan sols, perquè l'estúpid series tu, aleshores. tot i que, ja no et vindria d'aquí.
puc insultar-te i tu pensar que sóc estúpida, i que no estic bé del cap. però jo sé que quan vull puc fer-ho millor. perquè el que estic escrivint és una merda que no val res. però m'he llevat amb ganes d'escriure, i l'inspiració només em donava per la primera frase. i doncs, després com continues???
doncs res. això no val una merda. si t'ho has llegit; estupid.
si no t'ho has llegit; gràcies per la teva comprensió, un altre dia faré el mateix per a tu.
no t'ho prenguis malament, és que no tinc el cervell del tot bé, però és que quan vull escriure i no sé què escriure m'entra una ràbia que em consumeix, i no vull estar tot el dia de mala llet perquè no he pogut escriure ni deu línies al bloc

i saps?, el hotmail no em va bé, i estic intentant mirar si tinc missatges però no m'hi deixa entrar. ja em va passar ahir... i ara no puc ni mirar ni contestar missatges. en una altra ocasió podria dir;  no val la pena, tot serà propaganda de merda que ocupa espai i no serveix per a res! però és que espero un missatge important , i no el podré llegir perquè el hotmail fa el subnormal. estúpid hotmail!

res, ho deixo, l'inspiració no m'acompanya, avui.. me'n vaig al gimnàs, a cansarme com una estúpida.

what a wonderful world




saps? l'altre dia em vaig comprar una pulsera de corall.

28/7/08

27/7/08

com preparar "tortitas"


INGREDIENTS     

- 2 ous
- 1 got de llet freda 
- 1 cullerada d’oli
- 3 cullerades de sucre
- 200 grams de farina
- 1 pessic de sal
- 3 cullerades petites de llevat en pols
 

Per acompanyar-les:
- Mel
- 250 grams de nata muntada
- 150 grams de xocolata
- 1 got de nata líquida
 
ESTRIS
 
- 2 bols
- 1 cullerot
- 1 cullera de sopa
- 1 cullera petita
- 1 batedora
- 1 paella antiadherent
- 1 pala antiadherent
- 1 safata
 
PREPARACIÓ
 
Agafa la farina, la sal, el sucre i el llevat en pols, fica-ho dins d’un bol i barreja-ho tot. Després afegeix la llet, els ous i l’oli i ho tornes a barrejar tot amb la batedora. Una vegada estigui ben mesclat deixa-ho reposar durant uns 30 minuts.
Per fer les tortitas a la paella demana l’ajut d’una persona gran. Escalfa la paella, no cal posar-li oli. Després omple el cullerot amb la mescla del bol i deixa-la caure sobre de la paella. Fes-ho fins que s’acabi la mescla. Quan vegis que la tortita es comença a posar daurada agafa la pala i dóna-li la volta. A mida que es van fent, deixa-les en una safata.
Per servir-les es poden acompanyar amb mel, nata, o xocolata. Per fer la xocolata, només has de fondre els 150 grams de xocolata amb la nata líquida, en un bol, durant 1 minut i mig al microones. I les tortitas ja estan fetes!!! No estan per llepar-se els dits a qualsevol hora?????


estimo l'ànsia dels teus ulls, 
l'impúdic arc del teu cos nu, 
però amor t'estimo encara més i sempre, més i sempre, 
sabent-te esclau de la tendresa... 

26/7/08

:)

la platja de la barceloneta                                  



una amiga fantàstica.



va ser un bon dia, 
però et trobo a faltar...

dissabte 26

tinc la cara i la part superior del tronc cremats pel sol del tibidabo.
han estat uns bons dijous i divendres.

i avui hem anat a acompanyar els avis a tossa, on passaran uns quants dies en un hotelet.
i hem dinat a un restaurant de luxe (no és costum en nosaltres, però haviem de dinar i ens sonava un restaurant per allà sils.. i allà hem anat..) i estava molt bo, molt.

i res, aguanta noia, que tampoc serà per tant..

au, que tingueu una bona setmana. els resultats de l'enquesta són molt variats.. em sembla que hi havia masses opcions..
avere si m'inspiro i en faig una de nova.

23/7/08

jo.

avui he acabat d'ordenar els calaixos de l'habitació. ara ja he triat la roba que em quedo i la que donaré. déu ni dó, tot i així, quanta roba que tinc.. he ordenat les samarretes en tres piles. les de màniga curta que dónen calor, les de màniga curta que em poso més, i les de tirants (pila que domina en quant a volum a les altres dues..). i he ordenat les camises, pantalons (que n'he trobat dos que tenia enterrats per l'armari que encara em van. un que no me'l posaré gaire perquè no m'agrada molt com em queda, i un samblancat de l'any passat que no sé perquè vaig deixar de posar-me'l.. també he ordenat la roba de gimnàs i jerseis i tot això, però no és tan interessant (si se'n pot dir interessant, d'ordenar els calaixos..). i finalment, la mama ha guanyat.. i m'he comprat unes sandàlies. sí, és antinatural en mi, però ja et dic, la mama diu que a l'estiu els peus han de respirar, i que les bambes no hi ajuden gens... tot i així, continuaré portant les bambes molt sobint, no vull abandonar-les, perquè m'encanten, i si passes molt temps sense posar-te unes bambes, el dia que te les vols posar ja no et són còmodes. per tant, les sandàlies seran per a ocasions especials i per posar-me-les amb roba que no quedi bé amb les bambes...t.t.. aiih, però si les bambes van bé amb tot!!! doncs res.. que tinc unes sandàlies noves i he recuperat roba d'altres èpoques que encara em puc posar.
i ara, una foto de jo.. (no és obligat mirar-la, si pateixes mal de cor no és recomanable.)







a tu t'agrada questa foto.. a mi no m'agrada gaire, la veritat.. però la poso perquè a tu t'agrada.


demà amb la laura :)

22/7/08

donde el sol no se esconde






Rosana - Pa ti no estoy

Que te vaya bonito,
mis mejores deseos
que en la vida recojas
lo que siembres de bueno
Que te vaya bonito
que no te vaya mal
y que el tiempo te deje donde tengas que estar
quisiste ser universal eclipsando mil sueños
que Dios te proteja en la celda de tu soledad
yo me voy a plantar al campo
o la orilla la marea
deseo que todo te vaya de vicio
yo me voy ahí te quedas
me voy a vivir tranquila
sin pausa pero sin prisa
deseo que todo te vaya de lujo
no espero visita
así que no vayas
que pa´ ti no estoy
yo pa´ ti no estoy
Salud, amor y fortuna
me llevo todo en orden
salud pa´ ver
amor pa´ hacer
fortuna pa´ olvidar tu nombre
me marcho con las lunas
donde el sol no se esconde
el me abriga del invierno
y ella enciende mis noches
y tu quisiste ser universal eclipsando mil sueños
que Dios te proteja en la celda de tu soledad
yo me voy a plantar al campo
o la orilla la marea
deseo que todo te vaya de vicio
yo me voy ahí te quedas
me voy a vivir tranquila
sin pausa pero sin prisa
deseo que todo te vaya de lujo
no espero visita
así que no estoy
que me voy a plantar al campo
o la orilla de la marea
deseo que todo te vaya de vicio
yo me voy ahí te quedas
me voy a vivir tranquila
sin pausa pero sin prisa
deseo que todo te vaya de lujo
no espero visita
así que no vayas
que pa´ ti no estoy
yo pa´ ti no estoy
pa´ ti no estoy
(yo pa´ ti no estoy
pa´ ti no estoy)
te dejo todo aquello que me diste
me llevo todo lo que di que no quisiste
me voy contenta no tengo mas que darte
me llevo todo lo que di que no cuidaste
yo pa´ ti no estoy
pa´ ti no estoy
yo pa´ ti no estoy
pa´ ti no estoy