25/2/09

Necessitat

Respirar.
Agafar aire per tornar-lo a treure. Contínuament.
Necessitat... Necessitat.
Necessito fumar. Contínuament.
Un cigarro darrere l'altre.
No és res, l'aire pur.
Omplir els pulmons de fum i treure'l, deixant un deliciós gust que m'acompanya tot el dia.
Tabac.
Adictiu.
Necessari per viure i complementari per morir.

_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _

Aquesta història no està basada en fets reals. He dit.

23/2/09

Mosca

He estat una bona estona davant de l'ordinador, llegint coses i mirant fotografies del viatge a Roma. Fa dies que no escric res i he pesat que estaria bé fer-ho d'una vegada. Però es veu que ara mateix em falta la inspiració.
La mama havia de marxar, i abans de fer-ho m'ha preparat una petita llista mental:
- Fes-te el llit.
- Estén la tovallola.
- Treu la pols del pis.
- Toca el piano.
Que sííííííí.
Així que he pensat que potser fent alguna altra cosa m'inspiraria, ves.
Primer he anat a treure la pols del pis. Encara no havia acabat quan he vist una mosca reposant a la porta del meu armari. Com punyeta ho fan, que la gravetat no les fa caure?! 
No sé ben bé per què, però he agafat l'aspirador i que absorvit la mosca abans no se n'ha pogut adonar.
Denuncieu-me si voleu i si estimeu molt a les mosques, però a mi em fan més aviat fàstic. Potser sóc cruel, i fastigosament repugnant, però la mosca ja no hi és.
Després he estirat una mica la roba del llit i he posat el pijama sota el coixí.
He anat al bany, he agafat la tovallola i l'he estès al "celobert". M'he quedat un parell de minuts olorant la olor de net que desprèn la roba humida dels estenedors. La mateixa que surt de la rentadora quan l'obres. En relaxa tant!
I després de fer tot això tocaria anar al piano, però he pensat que no estava inspirada, i que primer escriuria aquests últims deu minuts de la meva vida al bloc.
I ara sí. Marxo a tocar el piano.

15/2/09

Llibertat

Vaig caminar amb els peus nus per sobre l'herba. A poc a poc em vaig anar treient la roba i la vaig deixar allà mateix, sense preocupar-me de poder-la trobar més tard. Em vaig aturar al mig del camp i vaig obrir els braços en creu. Vaig tancar els ulls i vaig deixar que el vent em violés. M'acariciava tot el cos. Em feia sentir tan bonica, tan lliure...
I em va caure una llàgrima. Una llàgrima de felicitat que es va endur el vent.

13/2/09

The farmer

Grans extensions de camps secs. Horitzons daurats. Blat. Sol.
I al mig, la caseta petita, de pedra, velleta.

En Joan vivia en mig del seu propi paradís. Ja de jovenet havia decidit que construiria el seu món. Un món de tranquil·litat i serenitat eterna.

Tenia una granjeta a pocs metres de casa on hi cuidava vaques, cavalls i ases.

Generalment mantenia una dieta força vegetariana, ja que estimava massa els seus animals com per menjar-los. No criava aliments, sinó companyia... ...i alguna cosa més.

Sexe.
Perquè amagar-ho? Els homes volen sexe. I en Joan vivia sol en mig dels prats. Qui li diria que no ho fes? 
Sexe.

I aquesta bruta i tranquil·la vida va ser la de'n Joan fins el dia de la seva mort.

9/2/09

7

1. Incloure un vincle a la pàgina de la persona que t’invita a memejar (sona guarro això!) i posar aquestes normes en el blog propi.
2. Compartir 7 fets sobre un mateix en el blog, alguns a l’atzar, altres de curiosos.
3. Invitar a 7 persones al final d’aquesta entrada, deixant el seus noms i els enllaços als seus blogs.
4. Fer-los saber que han estat invitats deixant un comentari en els seus blogs.
5. Si no tens 7 amics, o si algun ja va ser convidat per algú altre, busca a algun estrany a la xarxa. 


Això serà ràpid i lleu; l'Anna és una bruixa i no he acabat d'entendre aquesta proposta tan paranoica, però em dedicaré a dir les set primeres coses que em passin pel cap, ja que no crec que sigui capaç de treure-li tant suc a un sol tema.


1. La setena entrada que vaig escriure al bloc és Contes de nens petits.

2. La setena cançó que tinc a l'iTunes és Hells Bells, d'ACDC.

3. El canal de la TV que tinc al número 7 és la cuatro.

4. El setè bloc que tinc a la llista de blocs és el de la cristina, que no l'actualitza des de fa sis mesos.

5. D'aquí una setmana, és a dir, set dies, seré a Roma de viatge amb l'escola.

6. Tinc set parells de mitjons funcionals perquè la reta estan plens de forats.

7. Aquesta és la setena burrada que escric avui al bloc.



Com que sóc així que "guay" no putejaré a ningú perquè l'anna ja ha putejat a la meitat de la gent que tinc a la llista i em fa mandra buscar gent rara.
I dit i fet, la Carina va deixar aquí l'entrada del bloc.

7/2/09

Antònia

Era un dia com qualsevol altre en aquest món de merda. Amb les seves interminables guerres culpables de tantes morts, amb tota la seva fam, l’horror i la pobresa, amb la riquesa de tan pocs, l’arrogància d’altres i la indiferència per tot l’esmentat de tantíssima gent.

Era un dia, repeteixo, com qualsevol altre.

Ara, com si veiéssim la terra des de l’espai, farem una ràpida aproximació d’aquelles que marejen i ens anirem a situar a un petit poblat de l’est  d’Àfrica. Un d’aquells que surten a les revistes on normalment hi apareixerien bèsties salvatges. Un poble perdut dels que tenen una vida totalment prehistòrica. Allà, hi trobem un ésser terriblement intel·ligent. Us presentaré: Antònia, el lector del meu conte. Lector del meu conte, l’Antònia.

L’Antònia ja feia tretze anys que vivia en aquell poblat. L’havia descobert en una expedició amb un grup d’antropòlegs i s’havia enamorat d’un dels membres d’aquell grup tan fascinant. S’havia divorciat del seu marit, que s’havia quedat a Girona posant-li les banyes amb la veïna soltera, i s’havia instal·lat a la caseta de fusta situada just al costat dels camps que pertanyien al seu nou marit. Ara l’Antònia era molt més que feliç.

Però els anys passen, Antònia, i la gent envelleix.

Ja feia ben bé vuit anys que havia començat a treballar en un projecte que si sortia bé li permetria dominar el temps i passar la resta de l’eternitat amb aquell home que tant estimava.

I avui era el dia. L’Antònia havia acabat aquella màquina. Va reunir la gent del poblat que van quedar fascinats amb aquella creació. Però aquella gent no va entendre la necessitat d’aturar el temps. La mort formava part de la vida, i el temps per a ells era inexistent. Així i tot, ella era molt intel·ligent, i no tenia perquè escoltar tantes tonteries per part d’aquella gent ignorant de la ciència. L’Antònia va activar la màquina i, en un segon, el món es va aturar i l’Antònia ho va perdre tot.

Ai, Antònia, quina mania tenim els humans, que sempre ho volem tot i perdem el cap amb la paraula poder...

En un sol segon, tota la gent que estava a punt de morir no va poder fer-ho. Tots els nens a punt de néixer no van poder respirar per primer cop. Totes les parelles a punt de fer-se el primer petó van deixar de viure amb aquell peculiar pessigolleig a l’estómac. Cada animal a punt de ser devorat es va aturar amb el terror recorrent-li tots els ossos. Totes les armes a punt de ser disparades van deixar de ser ofensives, i totes les cançons que estaven sonant van quedar oblidades.

Quin horror, Antònia. Vas aturar el món. Quants segles fa, ara, que tan sols pots pensar? Pensar eternament en una immensa solitud. Quieta, allà on et vas quedar en un intent de dominar el temps i el món.

6/2/09

Madcon - Beggin'


Oooooh-
Put your loving hand out, baby
I'm beggin

Beggin, beggin you
Put your loving hand out baby
Beggin, beggin you
Put your loving hand out darlin

Ridin high, when I was king
Played it hard and fast, cause I had everything
Walked away, won me then
But easy come and easy go
And it would end

Beggin, beggin you
Put your loving hand out, baby
Beggin, beggin you
Put your loving hand out darlin

I need you, (yeeah) to understand
Tried so hard
To be your man
The kind of man you want in the end
Only then can I begin to live again

An empty shell
I used to be
Shadow of my life
Was hangin over me

A broken man
Without a throne
Won't even stand the devils dance
To win my soul

Beggin, beggin you
Put your loving hand out, baby
Beggin, beggin you
Put your loving hand out darlin

I'm fighting hard
To hold my own
No, I just can't make it
All alone

I'm holdin on
I can't fall back
Now that big brass ring
Is a shade of black

Beggin, beggin you
Put your loving hand out, baby
Beggin, beggin you
Put your loving hand out darlin

Beggin, beggin you
Put your loving hand out, baby
Beggin, beggin you
Put your loving hand out darlin

Beggin, beggin you
Put your loving hand out, baby
Beggin, beggin you
Put your loving hand out darlin

4/2/09

L'adolescència

El que vull dir, és que no per voler ser gran es creix.
La vida ha de seguir el seu curs, i tu has de viure'n cada etapa al màxim, per gaudir de totes aquelles sensacions que van sorgint any rere any.
El pitjor error que es pot cometre és saltar-te l'adolescència, i tota aquella gent que té tendència a voler madurar i a creure's més que els altres són els que la perden massa ràpid.
L'adolescència té les seves parts bones i també les dolentes, però si te les perds, tan les unes com les altres, deixes enrere massa d'hora la infància que, al cap de pocs anys, voldràs recuperar per pura nostàlgia.
El maquillatge impedeix que surtis a les fotos tal i com ets i fa que, en un futur, oblidis com et senties i només recordis el que volies ser i que mai seràs.