A través de la finestra entreoberta m'arribava la deliciosa olor de la sal que desprenia el mar. Aquells matins al poble m'apassionaven. Sortia a la terrassa per contemplar la immensitat, l'esplendor del mar, aquella imatge perfecta d'una tempesta a l'horitzó apropant-se a gran velocitat cap a la costa. Onades gegants xocant amb força contra l'espigó. El petit far desapareixent entre l'escuma uns instants i reapareixent quan el mar fugia de la badia arreplegant tot el que trobava pel camí. La força de les onades m'esquitxava, em mullava confonent-se amb la pluja que cada vegada queia més intensament. Llamps i trons sonaven cada vegada més coordinats. La tempesta se situava, per unes hores, sobre el petit poble del nord d'Irlanda on de petita passava tants dies imaginant que el mar se m'enduia lluny, sempre cap a l'horitzó.
14/5/10
1/5/10
Grassa
Sóc grassa. Estic grassa. Em sento lletja, fastigosa, em sento grassa. I menjo molt, perquè tinc molta gana, i això m'engreixa, perquè menjo a tota hora, i això no és bo. I ho sé, i penso, "que sigui l'últim cop que t'excedeixes i menjes (qualsevol cosa)!" Però després, ja sigui al cap d'unes poques hores o el dia següent torno a fer el mateix, al cap i a la fi, ja tindré temps d'arreglar-ho! Encara falta molt per l'estiu, no? O potser no tant... D'aquí quatre dies ja es podrà anar a pendre el sol a la platja i jo seguiré lletja, fastigosa, grassa.
Ho notes, com ens corromp la societat? Ja no és corrupció de les llibertats. Tenim reprimit el sentir-nos bé amb nosaltres mateixos.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)