la seva transparència em permetia veure-hi.
Més enllà, una pàgina blanca...
Diu molt més del que sembla, em persegueix...
Un aire monòton que m'asfixia, sense amor.
La vida perd color mentre volo com una àguila.
Em sento llunyà...
Es pot ser afortunat
i no tenir pas béns materials en abundància,
sense amor...?
La vida perd color tot desitjant la lluna...
Vaig acabar a les fosques.
(s'ha de dir que és un exercici de la classe de català força limitat d'improvització...)