T'has aprimat, i ara el cap et queda gran. Pensaves que estaries millor, però t'equivocaves.

Ets una persona intel·ligent; per què no vas pensar que el cervell no s'encongiria?

I ara el cap et queda gran i no te n'adones...

Em sap greu...

Somriures

Totes les persones tenen diversos tipus de somriures, i cada un d'ells expressa moltes coses, tot i que sovint no ens n'adonem.

He triat tres mostres ben clares per explicar-me (o intentar fer-ho).

En primer lloc, hi ha el somriure tímid però alhora educat. Va bé en situacions en què algú que no coneixes gaire et tracta correctament, o t'ajuda a fer alguna cosa de no massa importància.

Després hi ha el somriure sincer. És aquell que et surt de dins, espontàniament, quan el teu cos se sent realment gratificat, per qualsevol cosa, en qualsevol context.

I, finalment, hi ha un tipus de somriure que no puc sofrir; de veritat que cada vegada que en veig un em cremo per dins. Un somriure fals. La seva característica principal és l'exagerada expressivitat del propietari. Les comissures dels llavis s'estiren molt més d'allò habitual i els ulls queden igualment forçats. En aquests casos, qui t'ha somrigut creu que ha quedat perfectament, perquè té la sensació d'haver-ho fet amb un art immillorable. Però el que realment passa és que l'altre (en aquest cas jo, que et mirava) se sent absolutament desplaçat, rebutjat, fora de lloc.

Que complicat que es fa dissimular, en algunes situacions...

Fi

Avui he deixat enrere una gran etapa de la meva vida. De fet, l'etapa de la meva vida. Però em fa la sencació que encara no ho he assumit, que encara no he tingut temps d'interioritzar que tot allò que fins ara era la meva vida, tot allò que formava part de mi i de què jo formava part ha desaparegut, d'un dia per l'altre.

Avui he acabat la selectivitat i, amb aquesta, la meva etapa escolar a Gravi. I tenint en compte que des dels dos anys he estat a la mateixa escola, amb la mateixa gent, amb la mateixa confiança en què tot em sortiria bé...

Qui sap si ara començaré una etapa on em sentiré completament perduda...! Perquè, on m'agafaré ara quan tingui por, o estigui apunt de caure...? Tot el que havia tingut fins ara ja no ho tindré mai més...

Però encara no sóc capaç d'entendre-ho, perquè tot just ha passat avui, i potser demà, o potser d'aquí un mes, me n'adonaré i sentiré un pànic terrible i un buit immens dins meu...