Contes de nens petits

Hi havia una vegada, una nena molt petitona que vivia en un poble molt petitó, on la gent era petitona. Però ara no ens centrarem en el poble ni en la gent. El nostre objectiu és la nena. No és pas una nena especial com les dels contes de disney, ni els contes populars, ni porta una caputxeta vermella, però és una nena amb somnis i il·lusions. Tornarem a esplicar-lo en passat, com els bons contes que escriuen els nens petits. Així doncs, com ja he dit, era una nena molt petitona que somiava. I doncs, què somiava? Què fa que aquesta petita nena sigui la protagonista del meu conte?

Els seus somnis. Somiava en algú. Algú que no coneixia. Algú inquietant.

Era el seu millor amic. El seu millor somni. I es veien cada nit.

Un nen, sí, era un nen. Trucava a la porta cada nit i la nena corria a obrir. Primer, amb timidesa, es feien dos petons, i a continuació s'asseien al llit on la nena somiava plàcidament.

Cada somni passava igual. El nen es treia la jaqueta i la deixava caure al terra, on descansava fins al final del somni. La nena, aleshores, es ficava dins el llit, i esperava, encara amb timidesa, a que el nen es despullés i s'estirés dins les mantes, al seu costat. I ell ho feia. Estaven els dos junts estirats l'un al costat de l'altre. Dos cossos diminuts estimant-se com adults.

I la nena, la petita nena del petit poble, es despertava coberta de sang. La petita nena cada nit rebia una brutal pallissa, una pallissa com les que reben les dones adultes. L'amor adult, l'actual sentiment d'amor, era el que la nena desitjava cada nit. I cada nit de la seva vida va ser maltractada per un petit nen que veia als seus somnis. Cada nit fins en la que va deixar de respirar, en un llit de llençols vermells.

______________________________

Sembla mentida com costa trobar trama per un conte de nens petits un cop has crescut uns pams.

Els nens petits són, en realitat, els grans escriptors de petits contes.