9/7/10

ATENCIÓ! IGNORANTS EGOCÈNTRICS ALTAMENT INFORMATS !

(diumenge 4)
De vegades em passen coses que després m'agrada compartir amb certa gent. De vegades són coses que potser seria millor no explicar, per si de cas, però acostumo a pensar que les persones a qui els explico aquests fets són de confiança, iq ue si els demano que no en diguin res a ningú realment no en diran res. Però després, de vegades, m'adono que he estat massa inocent, perquè resulta que algú s'ha dedicat a xerrar-ho. I m'arribo a sentir imbècil, estúpida, perquè tothom sap allò que jo no volia que sabés ningú.
Hi ha persones molt egocèntriques i ignorants a qui no els importa fotre la vida dels altres. Al cap i a la fi, mentre no els afecti a ells els és igual si estan putejant algú altre.
Així que arriba un moment, quan t'adones de tot el que ha estat passant al teu voltant, en què ja no saps en qui pots confiar. Perquè una persona et diu que l'altra ho ha explicat i viceversa, per tant no pots saber qui és, realment, que ha parlat més del compte. I vols poder confiar en aquestes persones, però realment, fins a quin punt pots fer-ho?
I em sento malament, perquè algú en qui en principi confio no és de confiança, però tampoc puc saber del cert qui és. I per altra banda pateixo, perquè ara ja no és a les meves mans decidir qui sap i qui no sap de què va la meva vida. Ara tot depèn d'un grup d'egocèntrics ignorants amb un nivell d'empatia infrahumà.
I em fa fàstic no saber en qui puc confiar, i veure que hi ha gent de meu voltant que sap coses meves que no vull que sàpiguen, i que ignoren quant mal poden poden fer amb la informació que tenen.
I tot fa fàstic, i fa mal.

1 comentari:

Àlex Gállego Casals ha dit...

Disculpa una petita intromissió, ¿Com poden ser ignorants, si estan altament informats?.
Dit això, ànims, espero que no caiguis en la malaltia crónica coneguda com a "misantropia".
Em quedo amb la fantastica (i suposo que involuntaria) descripció del gènere humà:

"Un grup d'egocèntrics ignorants amb un nivell d'empatia infrahumà"