no vull deixar de pensar en tu, encara que això em suposi estones depriments.
perquè em sembla que ho mereixes.
o potser no.. al cap i a la fi, això podria arribar a ser un capritx qualsevol,
però mira, és el que hi ha. i no vull que demà hi hagi algú que em faci deixar de pensar en tu.
evidentment vull que hi hagi algú, perquè no puc viure d'un record com el que ets tu..
però igual que passo estones tristes pensant en tu, tinc esperança.
m'omples el cor de tal manera..
no sabria explicar-t'ho..
tant de bo.. tant de bo tu hagis pensat en mi de la manera en que ho faig jo.. alguna vegada..
però és que de la manesra en què em vas mirar..
em vas deixar morta.
i aquells ulls.. aquella mirada.. no els vull oblidar. vull que siguis un record present en mi, per tota la vida.
3 comentaris:
Com que et va deixar morta?
Et veig molt estranya
Però t'ha passat alguna cosa anormal últimament? ._.
O és la crisi?
Hahaha, no, parlava de la crisi que vam parlar al dvg. La que passa quan comença un nou curs i fas anys.
Publica un comentari a l'entrada