Alguna cosa alternativa: 11/08

29/11/08

Odiar per sempre

és simple, no escoltar.

de vegades és per mandra, de vegades és per odi. ODI.

la major part de les vegades odiem i no ho diem. por? no ho crec. suposo que penses que passarà.

i en efecte. la major part de les vegades l'odi caba en oblit.

però he dit la major part, perquè no sempre sabem perdonar.

ja sigui per timidesa (cosa rara) o bé per raó. RAÓ.

quan saps del cert que tu ho fas bé. i veus que l'altre ho sap però aquest cop és ell el que intentarà oblidar.

però tu no, i li ho recordaràs tota la vida.

des d'avui, fins a la mort.

28/11/08

27/11/08

un punt de vista boig

Senyores, senyors; el problema podria passar per irrellevant, però enfoquem-lo al futur. La pèrdua de la imaginació, senyores i senyors.

És, realment, un gran progrés, la ràpida modernització tecnològica que està patint la nostra societat?

La facilitat a l'hora de fer feina, la simplicitat amb la que podem resoldre problemes domèstics...

Però, i aquell esperit per entendre les coses i els fenòmens que ens envolten? On ha anat a parar, la nostra capacitat d'autonomia? Què fariem, tots nosaltres, si totes les propietats i les feines que posseïm desapareixessin?

Com sobreviuriem, senyores i senyors?

La qüestió, doncs, és que les noves tecnologies estan acabant amb la imaginació d'infants i adults.

Qui podrà, algun dia, escriure una obra com la de Cervantes? Qui són, ara, els cavallers que busquen les seves princeses? sense fronteres, sense fi. Passions, senyores i senyors!

Des de la forquilla a l'últim coet!

És per això, senyores i senyors, que proposo renunciar a la tecnologia i tornar a començar de zero.

Senyores i senyors; siguem prehistòrics!

resultats de l'enquesta

així per sobre i per majoria podem suposar que la gent prefereix morir al costat de qui més s'estima, (60%).

per altra banda trobem, amb un 20%, gent que voldria prendre's alguna cosa que els fes immortals per poder presenciar la fi del món.

després un 13% a qui els hi agradaria morir de malaltia, sense patir.

i ja una minoria (6%) voldria morir de malaltia però patint.

22/11/08

d'això se'n diu força de voluntat

Era un dia fosc (un dia fosc mai pot ser un bon dia), el sol brillava darrere d'una espessa capa de núvols. Era més aviat, un dia de pluja. Dissabte, dia de pluja.

Vaig obrir la nevera, tenia molta gana. Portava gairebé 24 hores sense tastar res. I la nevera estava buida. Vaig agafar l'últim bitllet que quedava a casa i vaig anar al bar, disposada a beure un cafè i menjar una ensaïmada. Vaig arribar, i ara no sé si conscient o inconscientment vaig demanar un margarita. Vaig tornar a casa i em vaig posar a dormir al sofà. Al cap de deu minuts em vaig despertar. Tenia molta gana. Vaig anar a la nevera i no hi havia res. Vaig anar a buscar diners per beure un cafè i menjar una ensaïmada al bar; però ja no quedaven diners.

20/11/08

20.11.08

Imagines, la sensació de les famílies quan van saber que franco havia mort...?

ganes de cridar, ganes d'alegria, sí, és clar.. però por.

què vindria després!?

alguna cosa millor, segur. però pànic, per començar.

a mans de qui aniria a parar el país?

avui fa 33 anys va morir un grandíssim fill de puta.

hem de continuar lluitant per acabar amb tots els que queden!

sweet child o' mine

Guns N' Roses

She's got a smile that it seems to me
Reminds me of childhood memories
Where everything
Was as fresh as the bright blue sky
Now and then when I see her face
She takes me away to that special place
And if I'd stare too long
I'd probably break down and cry

Sweet child o' mine
Sweet love of mine

She's got eyes of the bluest skies
As if they thought of rain
I hate to look into those eyes
And see an ounce of pain
Her hair reminds me of a warm safe place
Where as a child I'd hide
And pray for the thunder
And the rain
To quietly pass me by

Sweet child o' mine
Sweet love of mine

Where do we go
Where do we go now
Where do we go
Sweet child o' mine

16/11/08

rivoluzione!

No lluitarem per un futur millor. Lluitarem per tenir futur!

12/11/08

el fàstic que em produeixes

hi ha un punt en la meva vida que mai ha sigut important; el dia en què et vaig conèixer. no vull donar-li més importància de la que va tenir o la que ha pogut arribar a tenir. no has afectat gent el curs de la meva vida. no has sigut res per mi, res. és per això, que ara, et dedico aquest conte insignificant, perquè, d'alguna manera, t'estimo.

11/11/08

és que ni tan sols sé com goses trectar a la gent així. gent que figura que t'estimes! mare meva, putes amistats! no tens cap dret a tractar així a la gent quan et ve de gust i quan no anar dient que sí, que m'aprecies, que sí, que ella i tu sou molt amics, que sí, que per a tu TOT! i SEMPRE!!

no, noi, no. la vida, no funciona així.

St. Martí.

9/11/08

Báilame el agua

Báilame el agua.
Úntame de amor y de otras fragancias de tu jardín secreto.
Sácame de quicio, hazme sufrir...
Ponme a secar como un trapo mojado.
Lléname de vida, líbrame de mi estigma.
Llámame tonto.
Olvida todo lo que haya podido decirte hasta ahora.
No me arrastres, no me asustes.
Vete lejos...pero no sueltes mi mano.
Empecemos de nuevo.
Toca mis ojos, nota la textura del calor.
¿Por cuánto te vendes?
Píllate los dedos y deja que te invite a un café.
Caliente claro.
Y sin azúcar... sin aliento

Jugar a matar

el joc consisteix en clavar el punyal a l'altre abans qu l'altre t'ho faci a tu.

o mors, o et maten. és d'aquelles coses que en diuen "de vida o mort".

has de ser ràpid i intel·ligent. has de saber quan moure't i cap a on. has de saber quin és el punt feble de l'adversari, i has de saber com mor una persona. has de saber on clavar perquè l'altre mori, preferentment, a l'instant. si intentes que pateixi pot sortir-te malament, ja que l'altre podria ser molt resistent al dolor i aprefitar-se del teu moment de victòria.

Normalment no passa però, de vegades, moren els dos.