el meu món

Visc en una petita casa molt poc acollidora. 

Es troba en mig d'un bosc tenebrós. Un bosc de fulles cremades i branques seques. Un bosc de terra seca i rugosa.

Amb el cel permanentment ennuvolat però sense cap pluja que ens proporcioni aigua.

La llum del sol és totalment inexistent. El dia que passa un raig d'escalfor s'encén la llenya que omple el bosc.

Les hores no passen. Sense rellotges ni comunicació amb algun món que ens digui si avui és avui o demà va ser ja fa dies. Les hores no passen però les nostres vides continuen, i ens fem vells i tenim malalties, però no hi ha ningú que ens ajudi, perquè pels altres no existim.

Casa meva està plena de pols. Escombrem cada dia, però a la nostra regió hi fa molt vent, i la porqueria s'acumula per tot arreu.

Els llits són fets de fusta corcada que ens fa el fuster del poble. Cent vint-i-tres anys, tan sols. Ja fa anys que vam deixar de morir. Però també de reproduir-nos.

No tenim cortines perquè no les necessitem. El sol no ens pot molestar.

I no hi ha aigua, ja que no plou, i tampoc tenim un riu aprop. Però no morim, i no necessitem aigua.

Visc en un poble immortal on la vida sembla horrible, però aquí hi ha pau. El preu a pagar pel repòs i la pau són la solitud i la ignorància.

L'Església, el millor exemple a seguir

-Perdoni'm pare, perquè he pecat...

-Tranquil·la, parla'm de tu.

-...Està bé, perdona'm pare, perquè aquesta nit he pecat...

-Tranquil·la, confia en mi, explica tot això que sé que no et deixa dormir.

-Buf, d'això es tracta, pare, que la darrera nit no he dormit... He fet aquell tipus de coses que no s'han de fer si no s'està casat, pare...

-Pots donar-me'n detalls, tranquil·la, confia en mi, confia en la paraula de Déu.

-És que pare...

-Si prefereixes ensenyar-m'ho ho acceptaré innocentment.

-Mare de Déu! Pare, què està dient?!

-Tranquil·la, petita, resa quatre pare-nostres i quan arribis a casa meva fes cinc tocs a la porta, així sabré que tornes a ser tu. I recorda, Déu m'ha ordenat que ho faci i només nosaltres dos ho podem saber.

-Sí, pare.

18.1.09

Ha estat del tipus de febrades que penses que acabaran amb la teva vida. Amb mal de cap, tot el cos bullint i amb la típica tos que et talla el recorregut de l'oxigen privant que aquest arribi als pulmons. I no pots dormir però tens molta son. Et passes un munt d'hores intentant que el cervell es relaxi i et deixi una estona de pau per descansar, però l'únic que aconsegueixes és pensar en un munt de coses estúpides que no serveixen per res, però no pots evitar pensar en aquest munt de coses perquè no ets amo dels teus pensaments, sinó que la febre et domina per complet. I et sents incompetent.

Pateixes, perquè no vols que la següent nit sigui tan terrible.

river flows in you

Que si em mires i somrius em sento bonica.

Si el que fas és riure't de mi, treu-t'ho del cap, que som felices, jo i la meva vida.

i és que aquell ésser no inspira res més

Quina tia tan pedant!

Tots en silenci, intentant relaxar-nos, però ella no callava. Estúpida.

M'estava començant a posar nerviosa. O potser des que l'havia vist per primer cop ja ho estava.

Comentaris estúpids, sortint d'una boca estúpida mal incrustada a l'estúpida cara d'una noia estúpida.

11.1.08

No m'agrada això que estava escrivint. La tercera part pintava massa lletja. Ja està tot esborrat.

Millor que em dediqui a escriure estupideses, com sempre.

2.

Just quan em començava a adormir va sonar el telèfon. Per sort l'havia deixat al costat de la banyera. Vaig estirar el braç i el vaig agafar. A la pantalla només hi deia "número ocult". Vaig despenjar i em va contestar una veu d'home, molt greu. 

Estúpid, només ell tenia aquell número de mòbil, què collons intentava? Era, clarament, una veu retocada. Com a molt li hauria dit a un amic seu que parlés. Em va dir, amb indirectes, que no vindria. L'excusa era que la veu que em parlava era d'un segrestador, que tenia a qui més m'estimava, i que hauria d'ingressar un munt de diners a una compta bancària, i que no hi posés a la policia pel mig i totes aquestes coses pròpies d'una pel·lícula d'intriga mamada. El principal error era que jo no l'estimava, per això no em pensava preocupar per res. 

Jo mai he estimat a ningú.

El molt cabró no vindria. Cap problema, tenia una llista molt llarga de gent a qui trucar, segur que tots ells estarien disposats a venir corrents a mi. I si cal en trucaria a més d'un, millor per mi. No el necessitava per res.

1.

Despentinada. Amb els llavis tallats, secs, arrugats. Em disposava a baixar del llit, freda, gelada. Despullada. Els pits encongits i els mugrons durs. Però quin plaer, llevar-se sola a casa i poder ensenyar-ho tot a ningú. Segur que algun veí em veuria i correria al lavabo per amagar a la seva dona que tenia el membre dur, com una pedra i es masturbaria. Vaig obrir l'aixeta de la banyera i la vaig deixar rajar amb l'aigua molt calenta. Mentre esperava que s'omplís vaig treure la capsa del maquillatge. Negra, amb un insinuant dibuix d'una parella intercanviant fluïds bucals i genitals. Vaig treure la tapa i vaig agafar el pintallavis vermell. Em vaig pintar passant el contorn dels llavis i donant-los un volum sensual. Vaig tancar l'aixeta, que ja havia omplert la banyera fins al límit, i em vaig deixar cobrir tot el cos d'aquella aigua bullint. 

Allà em vaig quedar, esperant.

2009 !

Ara m'hauré d'acostumar a apuntar la data bé...

I els objectius per aquest nou any són simples i pròxims.

- Demà al matí anar a comprar al super per poder fer el dinar amb la Mireia i la Júlia.

- Demà al migdia fer el dinar (i les postres, of course) amb la Mireia i la Júlia. (I dinar..).

- Demà a la tarda-nit marxar cap a Puigcerdà!

- Demà-passat molt d'hora al matí esquiar!! Primera esquiada de la temporada! Ja tocava!!

- Demà-passat, la resta del dia, estar a la caravana, descansar i dormir!

- Diumenge lo cul te penje... I a més a més tornaré a Barcelona.

- Dilluns aniré al gimnàs, tocaré el piano, faré anglès i altres coses improvitzades.

- Dimarts em llevaré massa d'hora i m'hauré d'esperar molta estona abans no pugui anar al menjador a veure si hi ha regals! Oh, tota una rutina del dia de reis!

- Dimarts, més tard, aniré a casa la meva cosina a veure què han portat els reis a casa seva, i després anirem a casa dels avis a mirar si els reis han portat alguna cosa i dinarem!

- Dimarts a la nit potser soparem a casa.

- Dimecres comencen les rebaixes xD tinc alguns calerons!! ojojo!

- Dijous tornem a l'infern.

(Aquí s'acaben els plans més pròxims pel nou any).

I que s'acabi la crisi econòmica, la crisi d'imaginació, la pobresa i la guerra i totes aquestes coses tan super-solidàries per les quals no hi podem fer molta cosa, sincerament.

Quan sigui gran em faré de Greenpeace, però això no és un objectiu pel nou any.

Oh, i també em proposo fer 16 anyets ! Collonut!

Doncs res, salut per aquest nou any!