Una caseta de pedra i un jardí de violetes silvestres. Al mig, una piscina petita d'aigua cristal·lina i jo estirada en un matalàs inflable. I el sol m'escalfa la cara.
Són les dotze del migdia i porto tres hores sense moure'm d'on sóc.
El menjar me'l portaran fet, i si tinc set em prepararan el que demani.
Tinc cinc persones al meu servei.
Sóc rica i somiar és gratuït.
3 comentaris:
-Ho sento.... ai!.. és que no sé mai què dir en aquestestes circumstàncies!!
"Abraça'm, cony! Abraça'm!!"gràcies, Carina, gràciesJo.
PD: AY!,-Me-nea-..... (silenci) .....
-CARINAAA!!!:D
Doncs sí.
De moment.
Publica un comentari a l'entrada