Jack l'Esbudellador

Salta, cau i es trenca la cama dreta.

Si no s'hagués posat tan pesada i hagués deixat la discussió a la meitat no hauria marxat a passejar sola i ara estaria amb algú que la podria socórrer.

Crida. Crida amb totes les seves forces. Però està sola i ningú la sent.

No sap quina sort ha tingut que la he seguit d'amagat. M'estarà molt agraïda de que li faci companyia, tot i que es mostrarà distant. Sé que em desitja però ella encara no ho sap. És immadura i reprimeix els seus sentiments. Els amaga en el més profund del seu cor.

- Hola, petita. - Sé que li agrada que li digui "petita", la fa sentir protegida, és precisament el que necessita ara. - Tens sort que sigués per aquí aprop. Ets molt lluny de casa teva i podria venir qualsevol i fer-te mal. Què t'ha passat a la cama?

- He caigut. - Parla secament. És propi d'ella. Sé que això és amor, però ella encara no ho sap. Li ho faré saber.

- Vols que t'ajudi? Et puc portar fins a casa, tinc el cotxe molt aprop.

M'hi acosto i l'agafo del braç. Noto com corre l'electricitat pel seu cos. És l'amor.

Aparta el braç bruscament. Em mira amb horror.

- Què et passa? Que no saps qui sóc? Sóc jo, el Jack, el tiet Jack. No has sentit les notícies, últimament? Ves amb compte...

Em pega. Moltes ho han fet abans que ella. No suporto les noies desagraïdes. Putes. Totes fastigoses prostitutes!

- Que m'has reconegut, petita? Mala puta! Tens por?? No saps el que els faig a les noies lletges? Pensava que m'estimaves com jo t'estimo a tu!

«Des de l'infern
«Senyor Lusk; li adjunto la meitat d'un ronyó que vaig prendre d'una dona i que he guardat per a vosté. L'altra part la vaig fregir i me la vaig menjar, estava molt bona. Li puc enviar el ganivet ensangonat si s'espera un xic.

Signat: atrapi'm quan pugui senyor Lusk.»