Unexpected

Qui li havia de dir a la Maria que la seva vida acabaria d'aquella manera? Qui els havia de dir als pares de la Maria que la seva filla moriria d'aquella manera tan tràgica i inesperada?

Evidentment, ningú.

L'estraya qüestió és que una nit de pluja una estranya persona passejava per la platja quan va veure alguna cosa que es removia sobre la sorra. Va pensar que seria una mena de rata, i com que li feia molt fàstic va passar el més lluny possible de l'objecte en qüestió. Però seguidament va pensar que era ben estrany, trobar una rata remullant-se a l'aigua de la platja, així que a tornar a la zona on l'havia vist, però la rata ja no es movia. S'hi va acostar, i la rata es va convertir en una mà.

Què més podia passar perquè aquell moment fos més estrany?!

La persona, que havia sortit únicament a passejar per la platja com feia cada dia, es va aterroritzar. La cara que va posar la desconec. Jo no era allà per veure-la. Però me l'ha explicat el vent.

En tota la seva vida no havia vist res igual, i mai no havia tingut tanta por com en aquell moment. Però tot i així, aquella persona es va posar a excavar desesperadament, desitjant amb totes les seves forces que algú li estigués fent una broma i que aquell braç, que cada vegada era més llarg i més real, tingués un final de plàstic. Però quan va topar amb les espatlles i el coll de la Maria va desitjar no haver anat a passejar mai en aquella platja. Va desitjar no haver tornat enrere per l'absurda curiositat d'una estúpida rata. Però també va sentir una pena immensa.

Mullada de cap a peus, l'estranya i horroritzada persona va agafar el cos brut i moll de la petita Maria i el va estirar a la sorra. Va començar a fer el que fa tothom a les pel·lícules per intentar reanimar, sense èxit, la Maria, que jugant, jugant s'havia quedat de peu a la sorra per veure quant tardava aquesta en cobrir-li els peus, i després els genolls, i després el melic, però després ja no es podia moure, perquè la petita Maria s'havia quedat enterrada a la sorra de la platja.