Sóc grassa. Estic grassa. Em sento lletja, fastigosa, em sento grassa. I menjo molt, perquè tinc molta gana, i això m'engreixa, perquè menjo a tota hora, i això no és bo. I ho sé, i penso, "que sigui l'últim cop que t'excedeixes i menjes (qualsevol cosa)!" Però després, ja sigui al cap d'unes poques hores o el dia següent torno a fer el mateix, al cap i a la fi, ja tindré temps d'arreglar-ho! Encara falta molt per l'estiu, no? O potser no tant... D'aquí quatre dies ja es podrà anar a pendre el sol a la platja i jo seguiré lletja, fastigosa, grassa.
Ho notes, com ens corromp la societat? Ja no és corrupció de les llibertats. Tenim reprimit el sentir-nos bé amb nosaltres mateixos.
3 comentaris:
És cert, és malaltís tot això.
Fora les pelis hollywoodienses i els anuncis feliços aquests, s'ha de canviar el model de bellesa però ja.
Com a mi aixó de la repressió no m'afecta gaire(ho dic soporant orgull per cadascún dels meus ¿"pors"?)M'importa més aviat poc, encara que potser alguns haurien de pensar-ho dos o tres cops.
Molt amable per la teva benévola crítica, pero suposo que entendràs que la sàtira també és un gènere respectable, i encara que en aquesta faceta no m'hi he endinsat gens, és de les més indicades per queixar-se de la societat (encara t'acabará agradant i tot).
La segona part?
suposo que em toca. Hi ha massa gent que imposa en certa manera, ens creiem lliures però no ho som realment, estem sotmesos a la llibertat dels altres. El que diguin o deixin de dir ens pot causar un cet malestar, per tant moltes de les nostres accions o, inaccionsno les fem perquè volem sinó que les fem o deixem de fer en funció dels altres. I això no tan sols afecta a patrons estètics sinó de comportament.
Publica un comentari a l'entrada