La Júlia conquereix l'espai (3)

D’altra banda i amb gran decepció, la Júlia va poder comprovar que, per molt que es dirigien cap al cel, molt amunt, les estrelles que sempre l’havien encantat continuaven estant lluny, molt lluny. Tota la seva infància havia somiat que el cel era com un decorat i que, per lògica, com més se separés de la Terra més aprop tindria les estrelles, i cada cop brillarien més. Però es va adonar que aquestes sempre estaven a una distància abismal, com si el decorat fugís lluny, molt lluny.

D’aquesta manera, els cinc dies de viatge van anar passant, tot es feia cada vegada més real i la lluna estava ja a tocar. Finalment la Júlia va veure els seus desitjos fets realitat quan el pilot de la nau va anunciar l’arribada.

Per accedir a la superfície lunar va ser necessari aparcar la nau sobre l’atmosfera artificial que havien creat per aconseguir introduir a la lluna els nivells de gasos, com l’oxigen, que permetessin la vida humana allí, com també per evitar el xoc amb els meteorits causants dels cràters. El que no permetia aquesta atmosfera era augmentar la gravetat.

Des d’allà es va obrir una comporta que va donar accés als tripulants del coet a la lluna mitjançant una rampa amb efecte gravitatori per aconseguir que arribessin a nivell de terra i allà posar-se les botes espacials per poder caminar, per primera vegada, per sobre de la suerfície lunar.

La Júlia va notar, per primera vegada, l’agradable sensació que produia caminar a la lluna. Se sentia totalment alliberada de qualsevol mal físic que a la Terra pogués haver sentit. Tenia els músculs més relaxats que mai. Era, físicament, com estar dormint mentre caminava. I tot era tan lleuger, tan simple, tan volàtil…! La noia es va deixar endur per aquella sensació, es va oblidar de posar-se les botes per mantenir-se a terra, així que va sortir flotant, empesa pel no-res i immersa en una immensa tranquil·litat i pau embriagadores. Va esborrar qualsevol pensament o inquietud que pogués passar-li pel cap en aquells instants. Simplement va deixar de ser tot el que havia estat i es va abandonar en l’eternitat.

........................

He posat el conte en tres parts perquè si no es veu massa llarg i fa por i mandra de llegir.. És força.. curiós? però al cap i a la fi és part d'un treball de cmc.. xd

La Júlia conquereix l'espai (2)

Ara només faltava ella. Havia estat esperant a la Terra, vivint en un espai de 30 metres quadrats però convençuda que el destí li reservava una sortida millor, només necessitava paciència. Es volia assegurar que tot funcionava correctament a l’exterior abans d’anar-hi. Finalment havia entrat a participar en un concurs que li oferia una nova vida, una nova casa. Així, quan va rebre la notificació que havia guanyat, només va haver d’agafar una petita motxilla on hi va posar la poca roba que tenia i la fotografia on apareixia la seva família i va sortir corrents cap a la base super secreta on la seva privilegiada nau espacial l’esperava per agafar rumb cap a la lluna.

El coet estava pintat a ratlles de colors que conjuntaven amb el vestit espacial que la Júlia s’hauria de posar. Amb ella hi viatjarien 5 astronautes perfectament preparats i tres guanyadors més del concurs. Serien cinc dies de viatge en el transport més ben preparat per a l’ocasió, de tecnologia catalana. L’interior de la màquina disposava de les instal·lacions més confortables, disposades per facilitar el viatge als quatre afortunats. Però la Júlia estava massa neguitosa com per gaudir de totes aqueles comoditats. Estava a punt d’abandonar la Terra i tot el que havia estat la seva vida fins aleshores.

El viatge se li va fer etern. Les nits les va passar, en gran part, desperta, frisant per descorbrir un nou món, per veure la Terra a la llunyania, des de la lluna, amb els seus propis ulls. Ja havia vist moltes vegades imatges del seu planeta, simples fotografies, però la Júlia tenia una immensa curiositat per experimentar-ho tot per ella mateixa. Tenia grans esperances i il·lusions posades en l’experiència. Va passar moltes hores asseguda al costat de la finestra de la nau, veient com deixava enrere el planeta blau a una velocitat supersònica i com cada vegada era més aprop de la nit eterna. Un dels moments més màgics del viatge va ser quan la nau va atravessar l’última capa de l’atmosfera, anul·lant així els efectes de la gravetat i endinsant-se en l’espai interplanetari. De sobte una escalfor molt agradable li va envoltar tot el cos. Els astronautes a bord li van explicar que aquella sensació era deguda al plasma procedent del vent solar que ara envoltava el coet.

La Júlia conquereix l'espai (1)

Quan la Júlia es va llevar aquell 1 de març de 2053 va veure sobre la taula la tan esperada resposta a la seva sol·licitud. De pressa i corrents va obrir el sobre de color groc i taronja que seria decisiu en l’estil de vida que a partir d’aquell moment tindria. I, efectivament, havia estat l’escollida! Tenia la vida resolta! Després d’anys de malviure, de menjar malament, de vestir les restes de roba que li quedaven de joveneta… Per fi, per fi tindria tot allò que havia somiat. Una casa flotant en l’espai antigravetat de la lluna.

Per situar-nos en el context d’aquella època haurem d’explicar els conflictes que van succeir a principis del segle XXI, segona dècada del nou mil·leni; una forta crisi econòmica va fuetejar l’economia de totes les famílies, deixant a l’atur gran part de la població. Però cap aquella època l’ésser humà desconeixia les terribles conseqüències del sistema capitalista. Tots tenien l’esperança que la crisi passaria i tot tornaria a la normalitat. L’economia es reinstauraria i el cicle econòmic es tornaria a iniciar.

Però aquest cop no. Aquesta vegada la crisi va seguir endavant, empitjorant dia a dia de forma irremeiable. Cap a meitats del segle XXI, la crisi econòmica, que ja havia deixat més del 40% de la població a l’atur, es va barrejar amb una terrible crisi del petroli que va fer empitjorar el nivell de vida de la població del primer món, provocant una final decadència de l’economia i la societat política del moment. Finalment, amb l’esgotament total dels recursos energètics, la vida a la Terra va resultar catastròfica. Els pocs humans que posseïen les riqueses van buscar la manera de fugir de tanta pobresa, solitud i mala vida.

Tornant a la Júlia; la seva família, com la de la majoria de persones en la seva situació, es va veure molt afectada per les crisis, perdent l’antiga qualitat de vida que havien mantingut. La noia, doncs, es va veure forçada a marxar de casa per facilitar l’economia, tant d’ella com dels altres. Es va establir en un petit pis de Barcelona, amb una feina que tansols li permetia malviure, així que, en les seves estones de temps lliure va començar a desenvolupar un nou entreteniment. Poc a poc es va anar formant dins la seva ment un món fantàstic, irreal; un món amb esperança per prosperar. D’aquesta manera, dins el seu cap, la Júlia va fer evolucionar les tecnologies i va idear una nova forma de vida, en un món nou, on tot era possible.

Finalment la seva ment va traspassar els límits de la Terra, va anar més enllà de l’atmosfera, va crear naus capaces de volar a velocitats mai imaginades, va conquerir la lluna, Mart, Júpiter i Venus, hi va establir els recursos necessaris per a la supervivència humana i va enviar gent a poblar aquests espais. Va construir cases, pobles, ciutats i països… Va somiar un univers sense fronteres.

Alice in Wonderland

White Rabbit - Jefferson Airplane

One pill makes you larger
And one pill makes you small
And the ones that mother gives you
Don't do anything at all
Go ask Alice
When she's ten feet tall

And if you go chasing rabbits
And you know you're going to fall
Tell 'em a hookah smoking caterpillar
Has given you the call
Call Alice
When she was just small

When men on the chessboard
Get up and tell you where to go
And you've just had some kind of mushroom
And your mind is moving slow
Go ask Alice
I think she'll know

When logic and proportion
Have fallen sloppy dead
And the White Knight is talking backwards
And the Red Queen's "off with her head!"
Remember what the dormouse said;