La Júlia conquereix l'espai (2)

Ara només faltava ella. Havia estat esperant a la Terra, vivint en un espai de 30 metres quadrats però convençuda que el destí li reservava una sortida millor, només necessitava paciència. Es volia assegurar que tot funcionava correctament a l’exterior abans d’anar-hi. Finalment havia entrat a participar en un concurs que li oferia una nova vida, una nova casa. Així, quan va rebre la notificació que havia guanyat, només va haver d’agafar una petita motxilla on hi va posar la poca roba que tenia i la fotografia on apareixia la seva família i va sortir corrents cap a la base super secreta on la seva privilegiada nau espacial l’esperava per agafar rumb cap a la lluna.

El coet estava pintat a ratlles de colors que conjuntaven amb el vestit espacial que la Júlia s’hauria de posar. Amb ella hi viatjarien 5 astronautes perfectament preparats i tres guanyadors més del concurs. Serien cinc dies de viatge en el transport més ben preparat per a l’ocasió, de tecnologia catalana. L’interior de la màquina disposava de les instal·lacions més confortables, disposades per facilitar el viatge als quatre afortunats. Però la Júlia estava massa neguitosa com per gaudir de totes aqueles comoditats. Estava a punt d’abandonar la Terra i tot el que havia estat la seva vida fins aleshores.

El viatge se li va fer etern. Les nits les va passar, en gran part, desperta, frisant per descorbrir un nou món, per veure la Terra a la llunyania, des de la lluna, amb els seus propis ulls. Ja havia vist moltes vegades imatges del seu planeta, simples fotografies, però la Júlia tenia una immensa curiositat per experimentar-ho tot per ella mateixa. Tenia grans esperances i il·lusions posades en l’experiència. Va passar moltes hores asseguda al costat de la finestra de la nau, veient com deixava enrere el planeta blau a una velocitat supersònica i com cada vegada era més aprop de la nit eterna. Un dels moments més màgics del viatge va ser quan la nau va atravessar l’última capa de l’atmosfera, anul·lant així els efectes de la gravetat i endinsant-se en l’espai interplanetari. De sobte una escalfor molt agradable li va envoltar tot el cos. Els astronautes a bord li van explicar que aquella sensació era deguda al plasma procedent del vent solar que ara envoltava el coet.