17/6/11

Fi

Avui he deixat enrere una gran etapa de la meva vida. De fet, l'etapa de la meva vida. Però em fa la sencació que encara no ho he assumit, que encara no he tingut temps d'interioritzar que tot allò que fins ara era la meva vida, tot allò que formava part de mi i de què jo formava part ha desaparegut, d'un dia per l'altre.
Avui he acabat la selectivitat i, amb aquesta, la meva etapa escolar a Gravi. I tenint en compte que des dels dos anys he estat a la mateixa escola, amb la mateixa gent, amb la mateixa confiança en què tot em sortiria bé...
Qui sap si ara començaré una etapa on em sentiré completament perduda...! Perquè, on m'agafaré ara quan tingui por, o estigui apunt de caure...? Tot el que havia tingut fins ara ja no ho tindré mai més...
Però encara no sóc capaç d'entendre-ho, perquè tot just ha passat avui, i potser demà, o potser d'aquí un mes, me n'adonaré i sentiré un pànic terrible i un buit immens dins meu...

2 comentaris:

Igor ha dit...

Doncs sí. La fi d'una etapa és un rollo. Quan ja estaves avesst, plaf, una altre cosa.
Però, crec, que el futur sempre és interessant.
Salut... i Sort.

elnoidelbarret ha dit...

Tranquil·la, jo també em sentia una mica així al principi de començar batxillerat i també vaig deixar enrere una vida. Jo de fet em moro de ganes de començar la uni.
Que vagi bé!