Michel Camilo, hipnotitzat pel jazz i la tradició llatinoamericana

El pianista presenta el seu nou projecte, ‘mano a mano’ (2011), amb la col·laboració de Giovanni Hidalgo i Charles Flores

Com en una baralla de galls, Michel Camilo es va enfrontar, el vespre del passat 16 de novembre, amb Giovanni Hidalgo en un cara a cara molt especial. Canviant el ‘palenque’ pel Palau de la Música i transformant la rivalitat en compenetració, el pianista dominicà i el percussionista de Puerto Rico van oferir una autèntica exhibició de talents, arbitrats pel cubà Charles Flores al contrabaix.

Com tres reis (mags, m’atreviria a dir), els músics llatinoamericans van fer del Palau de la Música el seu propi palau. Amb el ritme corrent per la sang i una velocitat absolutament increïble, Michel Camilo i Giovanni Hidalgo van encetar un diàleg ‘mano a mano’: un duel entre un excel·lent pianista i un, també excel·lent, percussionista.

Com si es tractés de la música més simple del món, Michel Camilo va atacar el seu nou projecte, que –va dir – havia tingut compost i arranjat en una sola setmana. El públic va poder gaudir tant de l’energia i la vitalitat d’alguns dels temes (els dits de Camilo recorrent tot el piano, carregant amb força sobre cada acord, cada tensió), com de la tendresa i les carícies de les mateixes notes que es van endur l'Alfonsina al fons del mar.

(Article publicat al web del setmanari laDirecta)

boja, emocionalment inestable.........

POSSESSIVA, DESEQUILIBRADA, POSSESSIVA, DESEQUILIBRADA, POSSESSIVA, DESEQUILIBRADA, POSSESSIVA, DESEQUILIBRADA, POSSESSIVA, DESEQUILIBRADA, POSSESSIVA, DESEQUILIBRADA, POSSESSIVA, DESEQUILIBRADA, POSSESSIVA, DESEQUILIBRADA, POSSESSIVA, DESEQUILIBRADA, POSSESSIVA, DESEQUILIBRADA, POSSESSIVA, DESEQUILIBRADA, POSSESSIVA, DESEQUILIBRADA, POSSESSIVA, DESEQUILIBRADA, POSSESSIVA, DESEQUILIBRADA, POSSESSIVA, DESEQUILIBRADA, POSSESSIVA, DESEQUILIBRADA, POSSESSIVA, DESEQUILIBRADA, POSSESSIVA, DESEQUILIBRADA, POSSESSIVA, DESEQUILIBRADA, POSSESSIVA, DESEQUILIBRADA, POSSESSIVA, DESEQUILIBRADA, POSSESSIVA, DESEQUILIBRADA, POSSESSIVA, DESEQUILIBRADA, POSSESSIVA, DESEQUILIBRADA, POSSESSIVA, DESEQUILIBRADA, POSSESSIVA, DESEQUILIBRADA, POSSESSIVA, DESEQUILIBRADA, POSSESSIVA, DESEQUILIBRADA, POSSESSIVA, DESEQUILIBRADA, POSSESSIVA, DESEQUILIBRADA, POSSESSIVA, DESEQUILIBRADA, POSSESSIVA, DESEQUILIBRADA, POSSESSIVA, DESEQUILIBRADA, POSSESSIVA, DESEQUILIBRADA, POSSESSIVA, DESEQUILIBRADA, POSSESSIVA, DESEQUILIBRADA, POSSESSIVA, DESEQUILIBRADA, POSSESSIVA, DESEQUILIBRADA, POSSESSIVA, DESEQUILIBRADA, POSSESSIVA, DESEQUILIBRADA, POSSESSIVA, DESEQUILIBRADA, POSSESSIVA, DESEQUILIBRADA, POSSESSIVA, DESEQUILIBRADA, POSSESSIVA, DESEQUILIBRADA, POSSESSIVA, DESEQUILIBRADA, POSSESSIVA, DESEQUILIBRADA, POSSESSIVA, DESEQUILIBRADA, POSSESSIVA, DESEQUILIBRADA, POSSESSIVA, DESEQUILIBRADA, POSSESSIVA, DESEQUILIBRADA, POSSESSIVA, DESEQUILIBRADA, POSSESSIVA, DESEQUILIBRADA, POSSESSIVA, DESEQUILIBRADA, POSSESSIVA, DESEQUILIBRADA, POSSESSIVA, DESEQUILIBRADA, POSSESSIVA, DESEQUILIBRADA, POSSESSIVA, DESEQUILIBRADA, POSSESSIVA, DESEQUILIBRADA, POSSESSIVA, DESEQUILIBRADA, POSSESSIVA, DESEQUILIBRADA, POSSESSIVA, DESEQUILIBRADA, POSSESSIVA, DESEQUILIBRADA, POSSESSIVA, DESEQUILIBRADA, POSSESSIVA, DESEQUILIBRADA, POSSESSIVA, DESEQUILIBRADA, POSSESSIVA, DESEQUILIBRADA, POSSESSIVA, DESEQUILIBRADA, POSSESSIVA, DESEQUILIBRADA, POSSESSIVA, DESEQUILIBRADA, POSSESSIVA, DESEQUILIBRADA, POSSESSIVA, DESEQUILIBRADA, POSSESSIVA, DESEQUILIBRADA, POSSESSIVA, DESEQUILIBRADA, POSSESSIVA, DESEQUILIBRADA, POSSESSIVA, DESEQUILIBRADA, POSSESSIVA, DESEQUILIBRADA, POSSESSIVA, DESEQUILIBRADA, POSSESSIVA, DESEQUILIBRADA, POSSESSIVA, DESEQUILIBRADA, POSSESSIVA, DESEQUILIBRADA, POSSESSIVA, DESEQUILIBRADA, POSSESSIVA, DESEQUILIBRADA, POSSESSIVA, DESEQUILIBRADA, POSSESSIVA, DESEQUILIBRADA, POSSESSIVA, DESEQUILIBRADA, POSSESSIVA, DESEQUILIBRADA, POSSESSIVA, DESEQUILIBRADA, POSSESSIVA, DESEQUILIBRADA, POSSESSIVA, DESEQUILIBRADA, POSSESSIVA, DESEQUILIBRADA, POSSESSIVA, DESEQUILIBRADA, POSSESSIVA, DESEQUILIBRADA, POSSESSIVA, DESEQUILIBRADA, POSSESSIVA, DESEQUILIBRADA, POSSESSIVA, DESEQUILIBRADA, POSSESSIVA, DESEQUILIBRADA, POSSESSIVA, DESEQUILIBRADA, POSSESSIVA, DESEQUILIBRADA, POSSESSIVA, DESEQUILIBRADA, POSSESSIVA, DESEQUILIBRADA, POSSESSIVA, DESEQUILIBRADA, POSSESSIVA, DESEQUILIBRADA, POSSESSIVA, DESEQUILIBRADA, POSSESSIVA, DESEQUILIBRADA, POSSESSIVA, DESEQUILIBRADA, POSSESSIVA, DESEQUILIBRADA, POSSESSIVA, DESEQUILIBRADA, POSSESSIVA, DESEQUILIBRADA, POSSESSIVA, DESEQUILIBRADA, POSSESSIVA, DESEQUILIBRADA, POSSESSIVA, DESEQUILIBRADA, POSSESSIVA, DESEQUILIBRADA, POSSESSIVA, DESEQUILIBRADA, POSSESSIVA, DESEQUILIBRADA, POSSESSIVA, DESEQUILIBRADA, POSSESSIVA, DESEQUILIBRADA, POSSESSIVA, DESEQUILIBRADA, POSSESSIVA, DESEQUILIBRADA, POSSESSIVA, DESEQUILIBRADA, POSSESSIVA, DESEQUILIBRADA, POSSESSIVA, DESEQUILIBRADA, POSSESSIVA, DESEQUILIBRADA, POSSESSIVA, DESEQUILIBRADA, POSSESSIVA, DESEQUILIBRADA, POSSESSIVA, DESEQUILIBRADA, POSSESSIVA, DESEQUILIBRADA, POSSESSIVA, DESEQUILIBRADA, POSSESSIVA, DESEQUILIBRADA, POSSESSIVA, DESEQUILIBRADA, POSSESSIVA, DESEQUILIBRADA !!!!!

RELAXA'T RELAXA'T RELAXA'T RELAXA'T RELAXA'T RELAXA'T RELAXA'T.....

RESPIRA...

43è Voll-Damm Festival Internacional de Jazz de Barcelona

Quan pensem en un estil de música sovint ens passa pel cap un període de temps, més curt o més llarg. Aquests deu, quinze o vint anys són els que va durar el seu èxit, sempre pendent de les modes, de l’acceptació social... Però pensem en el jazz i veurem que, després de més d’un segle des de la seva aparició, encara avui segueix sent un gran referent musical arreu del món.

I és que el jazz ha evolucionat i, tenint en compte que la música és part de l’ésser humà, podríem perfectament aplicar-li el lema de “adaptar-se o morir” de les teories evolutives. Així, podríem dir que el jazz no mor, sinó que s’adapta. És una idea simple per un estil de música molt complex.

Sigui com sigui, és un fet que el jazz continua formant part del panorama musical del moment. És per aquest motiu que cada any es pot organitzar un festival de jazz a diverses ciutats del món i seguir tenint una gran repercussió cultural. Entre aquests, doncs, hi trobem el 43è Festival Internacional de Jazz que se celebra a Barcelona.

No. Generalment no és gratuït. Està muntat per empreses que volen cobrar, s’ocupen uns espais que s’han de pagar i, més important, ens porten músics de gran fama internacional que viuen de la música. La cultura no val res si no és gratuïta, però sovint ens costa uns diners.

Tot i així, s’han organitzat algunes activitats que sí que són gratuïtes. És per això que els dies 21, 22, 28 i 29 d’octubre podem anar a la Font Màgica de Montjuïc a gaudir d’un espectacle a ritme de jazz, o bé anar a veure l’exposició fotogràfica Instrument Head de Michael Weintrob del 2 de novembre al 2 de desembre al Silken Gran Hotel Havana. L’espai Monvíntic acollirà una sessió amb entrada lliure el proper 28 d’octubre amb la presència del periodista Ashley Kahn i el compositor i saxofonista, Rudresh Mahanthappa. Per anar-hi farà falta una reserva prèvia al telèfon 93 272 61 87.

Es pot trobar tota la informació dels concerts i actes del Festival als següents enllaços:

http://www.theproject.es/es/festival/festival.php?idfestival=51

http://barcelonajazzfestival.blogspot.com/

(Article publicat a laculturanovalres, SerieBcn i CaraB)

Rudresh Mahanthappa es posa a prova amb un ‘Before & After’

El periodista Ashley Kahn fa parlar al saxofonista indi-americà Rudresh Mahanthappa a través de la música jazz

El passat 28 d’octubre, l’espai Monvínic de Barcelona va acollir un Before & After de JazzTimes entre el periodista novaiorquès, Ashley Kahn, i el saxofonista de jazz Rudresh Mahanthappa en motiu del Festival Internacional de Jazz de Barcelona.

Ashley Kahn va presentar el saxofonista indi-americà, Rudresh Mahanthappa, el passat divendres en una sessió de Before & After. Kahn posava un tema de jazz que tingués alguna relació amb el saxofonista, i aquest havia d’endevinar quin tema era, de qui era i qui l’interpretava. D’aquesta manera, el públic podria escoltar “com els músics pensen en la música”.

Rudresh Mahanthappa va aprofitar l’ocasió per promocionar el seu nou CD, Samdhi, que presentava aquell mateix vespre a la sala Luz de Gas de Barcelona. El projecte està basat en la música del sud de l’Índia, que és on té els orígens el saxofonista. Seguint en la mateixa línia, alguns dels temes que va proposar el periodista també hi estaven relacionats. D’aquesta manera, aconseguia que Mahanthappa parlés de la música i de la seva vida en un únic context.

Ashley Kahn va recomanar molt que el públic anés al concert. Com va expressar, “cada vegada que [Rudresh Mahanthappa] toca, passa alguna cosa especial”. El periodista va iniciar “l’entrevista” dient: “are you ready for a little fun and great music?”. I així va ser. Mahanthappa va narrar experiències de la seva vida i de la seva música, però no es va estar de fer somriure el públic amb les seves intervencions.

Més que un test

Kahn va posar un total de 10 temes. El saxofonista en va encertar quatre. El més impressionant, un tema del CD Triplicate, de Dave Holland, tocant amb Jack Dejohnette i el saxofonista Steve Coleman. Amb només dues notes, Mahanthappa va detectar de quin àlbum es tractava. Com va dir, de jove se l’havia escoltat “una vegada darrere l’altra”, fins i tot va transcriure el solo de saxo de la pista 1 quan estudiava. Una altra referència important per a Mahanthappa que va sortir durant el Before & After va ser la de l’indi Kadri Gapalnath, “una de les persones amb qui sempre havia volgut tocar [...] és com l’oncle que mai he tingut”.

La font màgica de Montjuïc, a ritme de jazz

En motiu del Festival Internacional de Jazz de Barcelona, la font màgica de Montjuïc va acollir un petit espectacle especial d’aigua i música que el públic va poder gaudir gratuïtament els dies 21, 22, 28 i 29 d’octubre. L’acte es repetirà els dos propers caps de setmana.

L’espectacle va fer menció de grans músics de l’esfera del jazz i dels temes més típics i coneguts. El públic, d’edat i procedència variada, va poder escoltar clàssics com Watermelon Man i Birdland, entre molts d’altres.