Quina és la recepta de la felicitat? Avui n’he trobat una de deliciosa: Música (bona música), ball, amics (bons músics) i un gran somriure.
Andrea Motis, avui has emocionat un teatre ple a vessar. 1000 seients, 1000 persones. A mi, personalment, m’has aconseguit arrencar alguna llàgrima, no t’ho amagaré. Però com se’t passa pel cap cantar Hallelujah de Leonard Cohen amb tanta delicadesa? M’has encantat.
És una veu d’aquelles que no et pots perdre. Una veu de les que et transporta a una altra època i et fa posar la pell de gallina, i t’emociona i et fa somriure, i... Inevitable. Preciós, deliciós.
El teatre... Tornem al teatre... Surt Joan Chamorro amb el seu grup, un quartet de corda, amics (saxofonistes, cantants...), la germana d’Andrea Motis a tocar l’ukelele, surten ballarins a acompanyar una nit molt especial i... sorpresa! La joveníssima jazzwoman ens dedica un ball!
Andrea Motis és un petit tresor que no para de créixer. Amb només 16 anys ja ha actuat al Festival de Jazz Internacional de Barcelona. Quin és el següent pas? I quants més l’acompanyaran? He vist el talent amb els meus propis ulls, l’he sentit, vingut directament de la Sant Andreu Jazz Band. Quin és el secret del director de la Big Band, Joan Chamorro?
El jazz a Catalunya està ben viu. El jazz no és música d’adults. El jazz neix en les petites persones i creix – i que no deixi de sonar!–. Andrea Motis n’és una mostra ben clara. La seva veu, com un secret, ens porta el passat al present, i l’esperança al futur.
(referència al concert d'Andrea Motis & Joan Chamorro's group al Teatre Coliseum el passat 5 de novembre)
(Article publicat a laculturanovalres)
4 comentaris:
Molt bon final Carina, cirereta d'un escrit, també, molt bo en general, que es deixa llegir i transcorre ágil i amb fluidesa, o almenys per mi sí.
Cuida't
uuuuuh! un text sense crítiques negatives de l'àlex!! tot un honor! jajaj! xd
:) mercii
La Ginebra em va traiconar... o la Isolda... no acabo de desxifrar-ho jaja... tant llegir... només podía acabar com el Quixot...
No... seriosament, molt bon text, l'únic en què (tot i que en aquest cas queda molt bé) potser hauries de anar ambn compte amb les subjectivitats absolutes ( "m'has encantat", "Tornem al teatre", moltes preguntes retòriques, "he vist... he sentit", etc.) Encara que "le saque punta" ( no, no sé quin seria l'equivalent en català...) está molt bè Carina, felicitats, ara seriosament y completa.
Sort, (però no et cuidis... acostuma a extingir la creativitat... i a tu no t'en falta... o sigui que... explota-la al teu gust)
sé que nohi haurien d'anar, les "subjectives", però ho vaig fer expressament, perquè l'ocasió ho mereixia
:)
Publica un comentari a l'entrada