16/2/12

Transglosadors. De la glosa al hip hop

El col·lectiu Cor de Carxofa i el Centre Cultural La Farinera del Clot aposten per apropar la glosa i el hip hop en català

Un any més el món de la música improvisada en català va protagonitzar el Transglosadors, una trobada amb l’objectiu d’apropar la glosa, vessant més tradicional d’aquesta música, amb el hip hop. El passat 4 de febrer, el Centre Cultural La Farinera del Clot, en una iniciativa conjunta amb l’organització Cor de Carxofa, va acollir improvisadores d’arreu dels Països Catalans en un combat per aconseguir les millors rimes, ja fos cantant un garrotí o rapejant.

Aquesta era la cinquena i última vegada que se celebrava el Transglosadors, la jornada de connexió entre la glosa i el hip hop en català. Els col·lectius organitzadors, un cop més, van voler demostrar que la distància entre la glosa tradicional i l’estil de música rap no és tan acusada com ens podria semblar. Al cap i a la fi, en termes generals, la idea és la mateixa: l’origen de tots dos estil es troba en la cultura popular, tots dos construeixen rimes de manera improvisada amb una música de base, volen aconseguir un discurs més o menys fluït i, sobretot, elaborar un missatge de temàtica comuna entre els dos estils: la crítica social i política (i alguna o altra rima més pujada de to).

La jornada

Va començar a les 20h, amb una sessió de micro obert dirigida per El Putu Nota (Pau i Xavi), i Poker d’Asos, que van rapejar alguns temes propis i van donar peu a les glosadores que es trobaven entre el públic a pujar i intentar improvisar a ritme de hip hop. Algunes intrèpides s’hi van atrevir, tot i que se les va veure molt més còmodes cantant garrotins i nyacres dalt l’escenari, durant la batalla entre glosadores i rapers. De la mateixa manera, aquests últims van provar sort amb la improvisació tradicional – alguns amb més èxit que d’altres, s’ha de dir –. Mireia Mena, Ramon de Cervera i Ferriol Macip, entre d’altres, van protagonitzar aquest “Espectacle Transglosador”.

Per acabar la nit, van pujar a l’escenari la resta de glosadores per oferir el darrer combat de glosa per equips que oficiaria Transglosadors. D’aquesta manera va concloure la final de la Lliga Nacional de Glosa, quedant l’equip de Guillem Ballaz, Caterina Canyelles, Ferriol Macip i Maria Dolors Sabater com a guanyador.

La crítica social, la corrupció, els mil-i-un vestits de Camps... van ser temes força recurrents, tant al combat com a la xarxa social Twitter amb el #garrotweet, que va tenir un paper força actiu durant tota la jornada. Tot plegat va anar animat per una backband de primera amb Marc Serrats al capdavant.

L’últim

I després de cinc anys, Transglosadors s’acaba. Com qualsevol projecte, comenta Caterina Canyelles, glosadora i presidenta de Cor de Carxofa, Transglosadors va néixer, va créixer, ha donat els seus fruits i ara s’ha d’acabar. Ja ha fet la feina que havia de fer, la pretensió no era que durés per sempre. Això no vol dir, ni molt menys, que l’associació deixi de fer altres coses per recuperar, estimular i difondre la glosa en català.

S’acaba el Transglosadors / Però una cosa jo us diria / Podem estar ben contents / De la bona companyia.

_____________

#garrotweet

Per segona vegada a Transglosadors, Twitter va resultar una eina innovadora útil per donar veu tant a aquells que no eren a l’acte en persona, com al públic o els mateixos glosadors que volguessin interactuar i provar sort amb els garrotweets.

Què és un garrotweet? Com descriu el col·lectiu Cor de Carxofa, “és el fill esguerrat dels garrotins, però només per escrit. És a dir, que són quatre versos de set síl·labes amb rima, com a mínim, entre el segon i el quart vers”.

Roc Casagran, el jove poeta de Sabadell, va ser qui es va encarregar d’anar proposant temes a Twitter perquè la gent participés d’una manera semblant al concurs que s’estava duent a terme a l’escenari de La Farinera.




(Article publicat a l'edició en paper del Setmanari de Comunicació Directa, número 260, 8 de febrer de 2012.) La publicació en paper conté alguns canvis d'edició.

4 comentaris:

Àlex Gállego Casals ha dit...

Bueno... em sembla una barbaritat reduir el rap a les seves expressions improvisades ("tots dos construeixen rimes de manera improvisada"), que no sòn, ni de lluny, precisament les millors i més representatives. Més enllá d'això matisarte que rap i hip-hop, tot i que estan relacionats, no sòn el mateix concepte.

http://www.youtube.com/watch?v=xnGhPZup9QI

http://www.youtube.com/watch?v=-obxdNHBsTk

http://www.youtube.com/watch?v=5BS25qhjy3U

Escolta'n algun sencer almenys, no em crec que cap t'agradi ni una miqueteteta i em sembla que podrás veure que no hi ha gaire lloc per a la improvització... i res més.
Bona nit.

Carina ha dit...

per què sembla que et prenguis això personalment? xd o sigui, em sembla bastant fora de lloc el to. em limito a intentar escriure passablement. les crítiques es poden fer de moltes maneres.
per altra banda, l'article és sobre un esdeveniment on l'important era la música improvisada, potser és que no he transmès prou bé el missatge.
perdona per no ser una experta en rap/hip-hop

Carina ha dit...
L'autor ha suprimit aquest comentari.
Àlex Gállego Casals ha dit...

Disculpa Carina,potser és cert que el to no es el millor, només vaig pretendre ferte veure que t'havies equivocat en algunes coses, que bueno, em sembla que son prou destacables com per a dirt-ho, no era la meva intenció que t'ho prenguessis malament. I bé, si m'ho he pres una mica personalment es perque el rap es un dels géneres musicals que prefereixo, i malauradament, no se'l coneix amb prou profunditat a la societat, i se n'acaba per dibuixar una imatge difosa i inconcreta del que es, com en el cas del teu article (que en cap moment he dit que estigui mal escrit...). Com cuido les meves formes!

Cuida't