Sant Jordi

Sembla que avui comenci la vida. Sembla que avui hagi nascut tothom. Sembla que les roses ens il·luminin la cara i sembla que tots siguem, per un dia, més feliços que mai.

I és que és Sant Jordi, i sembla (o a mi m'ho sembla) que encara que no estiguis enamorats, que encara que cap persona especial et regali una rosa puguis, igualment, sentir aquella petita llum dins el cor; diminuta, fins i tot, com una xispa, però capaç d'il·luminar-ho tot.

Veus que les persones somriuen pel carrer, encara que plogui, encara que no duguin una rosa a les mans. Perquè la felicitat que irradia la gent s'encomana. És per això que per Sant Jordi tothom sembla més feliç, perquè probablement ho és.

Llatí (gramàtica)

declinacions

1a declinació (temes en a):

sl. a a am ae ae a

pl. ae ae as arum is is

2a declinació (temàtics o/e):

sl. us e um i o o

pl. i i os orum is is

2a declinació (temàtics o/e neutres):

sl. um um um i o o

pl. a a a orum is is

3a declinació (atemàtics consonàntics):

sl. ? ? em is i e

pl. es es es um ibus ibus

3a declinació (atemàtics vocàlics en -i):

sl. is is em is i i

pl. es es es ium ibus ibus

3a declinació (atemàtics vocàlics en -i neutres):

sl. e e e is i i

pl. ia ia ia ium ibus ibus

4a declinació (atemàtics vocàlics en -u):

sl. us us um us ui u

pl. us us us uum ibus ibus

4a declinació (atemàtics vocàlics en -u neutres):

sl. u u u us ui u

pl. ua ua ua uum ibus ibus

5a declinació (atemàtics vocàlics en -e):

sl. es es em ei ei ei

pl. es es es erum ebus ebus

flexió verbal

present, pret. perfet, supí

porto, portaui, portatum (1) --> -a

habeo, habui, habitum (2) --> -e

dico, dixi, dictum (3) --> cons

audio, audiui, auditum (4) --> -i

present indicatiu (activa)

-o -mus

-s -tis

-t -nt

porto(1), habeo(2), dico(3) (dic-i-s...), audio(4)

sum / sumus

es / estis

est / sunt

imperfet d'indicatiu (activa)

-m -mus

-s -tis

-t -nt

ama+ba-(1), habe+ba-(2), dic-eba-(3), audi+eba(4)

eram / eramus

eras / eratis

erat /erant

present i imperfet (passiva)

-r -mur

-ris/re -mini

-tur -ntur

ex. porto-r, portaba-r...

canvi activa - passiva

activa --> Subj (N) + V + CD (Acus)

passiva --> S.passiu (N) + V. passiu + C.Ag (Abl)

(el subjecte passa a C.Agent, el CD passa a S.passiu)

pretèrit perfet d'indicatiu (vaig ser)

-i -imus

-isti - istis

-it -erunt/ere

portaui, portauisti, portauit...

fui / fuimus

fuisti / fuistis

fuit / fuerunt-fuere

plusquamperfet d'indicatiu (havia estat)

-m -mus

-s -tis

-t -nt

portau+era-m, portau+era-s...

fueram / fueramus

fueras /fueratis

fuerat / fuerant

flexió de l'adjectiu

concorda amb el nom que acompanya en gènere, nombre i cas.

- 3 terminacions: magnus(m), magna(f), magnum(n)

- 2 terminacions: fortis (m, f), forte(n)

- 1 terminació:

a) prudens (temes en -i)

b) vertus (consonant)

l'infinitiu

actiu

1a conj. porta-re

2a conj. habe-re

3a conj. dic-e-re

4a conj. audi-re

passiu

1a conj. porta-ri

2a conj. habe-ri

3a conj. dic-i

4a conj. audi-ri

verb sum --> es-se

verbs deponents

verbs amb forma passiva que sintàcticament tenen significat actiu.

el participi

present (actiu): simultaneitat -nt- (traducció = gerundi)

perfet (passiu): anterioritat -tus,ta,tum <>

sintaxi del participi

participi concertat: concorda amb un nom que és un element de l'oració.

participi absolut: nom en Abl + participi en Abl, constitueixen part d'una unitat independent.

graus de l'adjectiu

grau positiu: ars longa, vita breuis.

grau comparatiu d'inferioritat i igualtat (igual que en català):

- tam... quam...

- minus... quam...

grau comparatiu de superioritat: [gran positiu de l'adj. + -ior/-ius]

- clarus-a-um > clar(o)-ior /clar(o)-ius

grau superlatiu: [grau positiu de l'adj. + -is-si-mo]

- clarus-a-um > clar(o)-issimus -a-um

- pulcher, pulchra, pulchrum > pulcherrimus -a-um

flexió dels adjectius amb sufic -ior,-ius

sl. fortior/fortius, fortiorem/fortius, fortioris, fortiori, fortiore

pl. fortiores/fortiora, fortiores/fortiora, fortiorum, fortioribus, fortioribus

Al que critica sin piedad

Siempre con insolencia te comportas.

Créete, con lo que escribes denotas

Insatisfacción, porque a ti la vida

Nunca te ofrece la afable salida.

Sé que mi lenguaje no llega a mida,

Mis rimas aquí no tienen cabida,

Pero sí puedo apreciar que tu notas

Que el mensaje supera lo que brotas.

Si con lo que voy a decirte sientes

Que a tu corazón le muerden serpientes

Darte cuenta deberías de cómo

De los demás rehusas el asomo

Despreciándolos, sus almas hiriendo:

Con una amistad vivieras riendo.

Diari d'un adolescent anorèctic

El meu és un problema genètic. La meva mare és obesa, i tota la seva família. Com a conseqüència jo també ho sóc. El meu pare, en canvi, era molt prim, o això he sentit a dir, però la veritat és que a les fotografies que encara conservem d’ell no se’l veu massa bé, només la cara; l’únic que sé realment sobre ell és el que la mare me n’ha explicat, i pel que diu i per la manera com en parla… jo noto que ella voldria que jo fos com el meu difunt pare. Un home intel·ligent, amb mà pels negocis i molt atractiu, sobre tot. Sobint em mira amb pena, i d’aquesta manera em fa saber que no sóc qui ella voldria, que no em pot estimar com a mi m’agradaria perquè l’he decepcionat.

És per la mare que he d’estudiar molt. Necessito aconseguir que estigui orgullosa de mi per assemblar-me al pare. També és per la mare que faig dieta. M’he d’aprimar, he de fer que la mare pugui veure el pare quan em miri i, així, aconseguiré que m’estimi. Quan la mare vegi que m’estic aprimant per ella i que les meves notes de l’escola milloren molt podrà, per fi, estar orgullosa del seu fill que tantes decepcions li ha dut.

Però, com ja he dit abans, la meva obesitat és deguda als horribles gens de la família de la mare, per tant, per moltes dietes que faci no m’acabo d’aprimar. Últimament sentia molt a parlar sobre això que classifiquen com a malaltia però que, al cap i a la fi, és un recurs més per aprimar-se. Vaig entrar a internet, on avui en dia trobes tota la informació del món i més, i vaig buscar quins eren els mètodes que utilitzen els anorèctics per aprimar-se. Vaig trobar el nom d’unes pastilles que no necessiten recepta i vaig anar a la farmàcia a buscar-les. Com a efecte secundari de prendre-les hi ha els vòmits. Així no fa falta que em provoqui les nàusees amb els dits, cosa que vaig provar i era realment incòmode. Quan hagi perdut, al menys, 10kg deixaré el sistema d’aprimar-me. Sé que no em costarà. Tinc molt clar el que estic fent. Sóc plenament capaç d’adonar-me quan cal parar. Jo no sóc com la resta de malalts.

(text1)

Sevilla

Després d'una setmana a Sevilla torno a ser aquí.

Han estat uns bons dies, amb els seus moments, però tot té els seus moments, tant bons com dolents. En general he de dir que m'ho he passat molt bé. Estic molt cansada, però ha estat molt bé. Sevilla, com a ciutat, preciosa. M'ha encantat, simplement. Córdoba també és preciosa. M'encantaria, de gran, tenir casa a Córdoba, o a Sevilla, per poder passar-hi els hiverns, amb un pati interior il·luminat i decorat amb plantes precioses, amb tarongers que facin aquella olor tan intensa i deliciosa... Preciós tot.

Hem menjat molt bé (potser massa i tot...), tapes cada dia, boníssimes. I m'enduc dues samarretes noves, una bossa lila de ratlles sense cremallera i dues postals boniques, per tenir un petit record de Sevilla. Em va faltar comprar una flor.

No tinc fotos, perquè aquest cop no m'he emportat la càmera, em va fer mandra. Ara només espero que la gent em passi les fotos que va fer, especialment les de l'última nit, perquè va ser una nit per no oblidar, de veritat.

Deixaré això com un balanç positiu del viatge, perquè és el que vull recordar.

Salut!

///////

All this stuff, it just SUCKS a lot.

that fucking attitude makes me wanna cry and break, everything.

La mosca

Estava dormint plàcidament al sofà de casa. La televisió encesa amb el volum molt baix, perquè no em molestés, i tapada amb la manta de quadres. Estava realment cansada i somiava pornografia inconscient. Però de sobte em vaig desvetllar. Hi havia alguna cosa molesta a l'ambient. Un soroll, un petit so constant i altament irritable. Havia entrat una mosca a casa. En un principi vaig intentar ignorar-la. Estava en un punt molt intens del somni. Però les mosques què han de saber?! La molt puta no parava de volar aprop meu, i el seu odiós brunzit se m'estava clavant al cervell. Em picava tota la cara. Tenia la sensació que milions d'insectes repugnants aletejaven davant meu, posant-se per tot arreu.

La molt puta de la mosca finalment em va fer saltar del sofà, just quan estàvem en ple èxtasi a la dutxa.