Era un dia fosc (un dia fosc mai pot ser un bon dia), el sol brillava darrere d'una espessa capa de núvols. Era més aviat, un dia de pluja. Dissabte, dia de pluja.
Vaig obrir la nevera, tenia molta gana. Portava gairebé 24 hores sense tastar res. I la nevera estava buida. Vaig agafar l'últim bitllet que quedava a casa i vaig anar al bar, disposada a beure un cafè i menjar una ensaïmada. Vaig arribar, i ara no sé si conscient o inconscientment vaig demanar un margarita. Vaig tornar a casa i em vaig posar a dormir al sofà. Al cap de deu minuts em vaig despertar. Tenia molta gana. Vaig anar a la nevera i no hi havia res. Vaig anar a buscar diners per beure un cafè i menjar una ensaïmada al bar; però ja no quedaven diners.
4 comentaris:
És.. és trist...
entrar en un cercle
del qual no en pots sortir
fins que realment ho vols
la vritat es ke si
es trist mol trist
hi ha un conte de....
jorge bucay del llibre escolta'm
es diu el cercle del 99
si no recordo mal parla d aket tema o semblan
el llibre es molt maco
fa pensar en moltes koses
T'ESTIM
M'encanta.
Avui he somiat amb tu :)
Somiava que quedàvem.
Publica un comentari a l'entrada