12/11/08
el fàstic que em produeixes
hi ha un punt en la meva vida que mai ha sigut important; el dia en què et vaig conèixer. no vull donar-li més importància de la que va tenir o la que ha pogut arribar a tenir. no has afectat gent el curs de la meva vida. no has sigut res per mi, res. és per això, que ara, et dedico aquest conte insignificant, perquè, d'alguna manera, t'estimo.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Ara entens com em sentia jo quan lo de bcn : DDD
Em sembla que em elles em domnien a mi v.v Sóc dèbil. Et confies perquè et penses que només són cançons, però al agradar-te tant es van ficant dins el teu cervell i acabes pensant allò que diu la cançó. I el pitjor de tot és que no els pot recriminar res, i que t'agrada identificar-te amb les cançons.
És...
No sé com és
xD
xDDDDDDDDDDDD
M'has donat una idea per a una història!
Breu i bo.
Publica un comentari a l'entrada