Grans extensions de camps secs. Horitzons daurats. Blat. Sol.
I al mig, la caseta petita, de pedra, velleta.
En Joan vivia en mig del seu propi paradís. Ja de jovenet havia decidit que construiria el seu món. Un món de tranquil·litat i serenitat eterna.
Tenia una granjeta a pocs metres de casa on hi cuidava vaques, cavalls i ases.
Generalment mantenia una dieta força vegetariana, ja que estimava massa els seus animals com per menjar-los. No criava aliments, sinó companyia... ...i alguna cosa més.
Sexe.
Perquè amagar-ho? Els homes volen sexe. I en Joan vivia sol en mig dels prats. Qui li diria que no ho fes?
Sexe.
I aquesta bruta i tranquil·la vida va ser la de'n Joan fins el dia de la seva mort.
1 comentari:
Totes les històries que escrius són tristes...
No sé perquè, jo també m'estic habituant als finals tràgics.
Publica un comentari a l'entrada