Albert

Quan era petit, l'Albert va patir un accident quan un cotxe, passant en vermell, se'l va endur per davant, deixant-lo a ell en coma durant dotze dies.

Mentre era a l'hospital, encara inconscient, els metges no tenien del tot clar si se n'acabaria ensortint. Es trobava en una situació molt crítica. Per als seus pares aquells dotze dies van resultar eterns, devastadors. En un cop de sort, però, l'Albert tot d'una es va despertar. Va obrir els ulls i, incapaç de parlar, va emetre un so esgarrifós que va desvetllar a la seva mare, que dormia incòmoda a la butaca del costat del llit de l'habitació de l'hospital. Ella, empesa per l'eufòria del moment, es va avlançar sobre l'Albert en un intent d'abraçar-lo. Això va provocar una reacció del nen totalment inesperada. Es va posar a cridar i a pegar a la seva mare, incapaç de reconèixer-la.

A partir d'aquell dia tot va ser diferent per a l'Albert i la gent del seu voltant. Per al nen eren tots desconeguts.

Al començament els metges, sense tenir realment gaire respostes al què passava, van confiar en que el temps faria que l'Albert recordés tot el que havia oblidat o, si més no, que tornés a aprendre-ho tot de nou, com si hagués tornat a neixer. Però no va ser així. Al contrari; l'Albert, amb set anys de vida, va ser incapaç de reincorporar-se a la vida social. Rebutjava qualsevol contacte humà, de manera que el seu aprenentatge es va veure impossibilitat. D'aquesta forma es va aïllar completament de la resta del món. L'únic que sabia fer, i feia, era dibuixar, així que els següents i darrers tres anys de la seva vida els va passar davant d'una pila de fulls i una capsa de colors. Dins el seu cap únicament existien milers de criatures fantàstiques que es va dedicar a dibuixar.

Havia après que si tenia gana o set només li feia falta emetre aquell so que havia fet en despertar a l'hospital. D'aquesta manera la seva mare, que ara dedicava per complet la seva vida a l'Albert, li duia el que necessitava. Si se li acabaven els fulls o els colors tornava a grunyir i de seguida n'hi portaven de nous. Ningú va ser mai capaç d'extreure cap mostra d'afecte de l'Albert, que continuava agredint a qui se li acostava.

De la mateixa manera que els metges desconeixien la causa del comportament d'aquell nen, tampoc van ser capaços d'establir la causa de la seva mort, que una nit de tempesta va deixar un drac vermell sense pintar.