El primer estiu de la golfa

(dijous 8)

Jugava a provocar els homes que passaven per davant de casa. Vestia la roba interior més luxosa que tenia i obria totes les finestres que donaven al carrer més cèntric del poble.

Durant aquell curs havien canviat moltes coses a la meva vida, i jo notava que ja no era la persona que sempre havia estat, i veia el món d'una forma nova, adonant-me, alhora, que el món també em veia a mi d'una altra manera.

Em vaig adonar, quan ja s'apropva l'estiu i la gent començava a desvestir-se, que encara que a mi el meu cos no m'agradés, sí que hi havia gent que l'admirava. Alguna cosa devia tenir. I quan, reflexionant, em vaig adonar que m'agradava sentir-me observada i desitjada, que això em feia sentir millor amb mi mateixa i em permetia, per un instant, augmentar el meu ego, vaig decidir passar l'estiu més calent fins el moment. I s'ha de dir que la temperatura acompanyava.

Així que, pràcticament despullada, quan a casa no hi havia ningú, em passejava per davant de les finestres obertes de manera que tot aquell qui volgués pogués parar a mirar-me.

Vaig poder observar que hi havia algunes persones que dia rere dia passaven més d'un cop per davant de casa. També vaig començar a classificar els homes per grau de timidesa, però mai en vaig tatxar a cap de depravat, al cap i a la fi era jo la porca que els provocava a consciència. Només quan un home dels que, per edat, podria haver estat el meu avi em mirava em sentia bruta i odiava la societat.

També s'ha de dir que no tot van ser floretes, el que em deia la gent del carrer. Alguna dona gran i alguna mare que passejava amb els seus fills em van arribar a cridar des de guarra fins a puta en més de cinc idiomes diferents.

Tot i així, de sexe no me'n va faltar ni un sol dia.