29/3/11

el melic del món

Si agafes un compàs i dibuixes un cercle és força evident que el centre d'aquest es trobarà al punt on hagis clavat l'agulla, oi?
I oi que és ben cert que si després agafes i claves l'agulla a qualsevol altre lloc i traces un altre cercle no serà el mateix d'abans? Perquè l'única manera de fer el mateix cercle seria punxant allà on abans ho havies fet!
D'aquí s'extreu la complexa conclusió següent: De centre només n'hi ha un.
Així doncs, si ara portem aquesta afirmació a un nivell més elevat ens trobem que al món només hi pot haver un centre, però no parlo del centre de la Terra, sinó d'aquest concepte tan bonic i abstracte que és el melic del món.
No suporto la gent que es creu el centre del món...
IMBÈCILS!
El centre del món sóc jo!
I creu-me, que no n'hi ha cap dubte d'això que dic perquè, com a ésser que em trobo al bellmig de tot i absolutament tot, puc assegurar que tinc certes qualitats que em fan ser extraordinària.
Per fer-ho una mica resumit, i deixant de banda les evidències com, per exemple, que sóc un àngel, allò que millor em caracteritza és que sempre, sempre, sempre tinc la raó, i que sempre, sempre, sempre aconseguiré tot allò que em proposi, perquè tu i la resta d'éssers que no només teniu el defecte de ser mortals, sinó que a més esteu, lògicament, desviats del centre (racional i perfecte), sou els meus servidors, i sempre que jo ho necessiti us tindré per ajudar-me.
Perquè, ho has d'admetre; m'adores!

Cap comentari: