Una petita barca a l'horitzó, va desapareixent lentament, la veig, cada cop més petita. Les veles blanques; les veig brillar amb el sol en un paisatge de silenci, un mar de paraules callades, de secrets que mai t'explicaré. M'envolta la calma des de la sorra més fina de la platja, asseguda, sola, observant la immensitat d'aquest món que mai coneixeré.
Des d'aquí m'encantaria recórrer cada racó, cada poble, cada país i cada oceà. M'encantaria ser la petita barca que s'allunya mar enllà per arribar a les terres més llunyanes que mai hagi pogut imaginar, i perdre'm sola per trobar-me amb totes les persones que no coneixeré mai; però si em perdés amb tu les podria conèixer totes, i podria conèixer cada racó de cada país del món.
M'encantaria navegar en una petita barca de veles blanques sota la llum de mil sols i mil llunes per conèixer l'horitzó.
1 comentari:
Ep!
com va això? espero que bé. Jo ultimament no estic escrivint res de res. Per cert, ahir vaig descobrir que conec el teu novio, coses de la vida, tú.
Publica un comentari a l'entrada