SuperHeavy arriba tard a la cita de publicació

El passat dimarts 20 de setembre havia de sortir a la venta la nova joia d'A&B records. Després de dos mesos amb un únic single, Miracle Worker, creant grans expectacions arreu del món i captant nous públics molt diversos, no s'han pogut trobar exemplars del nou CD "SuperHeavy", del grup musical que porta el mateix nom.

"portada del CD SuperHeavy"

Sembla que la productora ha tingut problemes amb la publicació d'aquest nou article tan esperat, provocant que es retardés tota l'activitat comercial que s'havia de dur a terme. Els CD's no han arribat a les botigues quan tocava, de manera que les llistes de reserva a les botigues han crescut notableblement.

Alguns consumidors opinen que es tracta d'una estratègia comercial: "Com més dies trigui en sortir a la venta més expectació es crearà", sentim en una botiga de Barcelona.

Mentrestant, es pot accedir a la música de SuperHeavy mitjançant iTunes, que ja disposa tant de la versió normal com de l'edició "deluxe" del CD a la seva botiga.

Les cançons de SuperHeavy en general no deixen indiferent a ningú. La barreja d'estils i personalitats que s'han ajuntat per crear aquest nou projecte unifica sectors ben diversos. Només cal donar els noms dels membres d'aquest grup per fer-ho evident: Mick Jagger, cantant dels mítics Rolling Stones; Damian Marley, seguint els passos del seu pare dins el món de la música; Joss Stone, la veu femenina del grup, amb arrels estilístiques del soul, R&B i blues; Dave Stewart, membre dels Eurythmics; i, finalment, A. R. Rahman, músic indi que ha posat música a diverses pel·lícules, destacant a Slumdog Millionaire.

Tot i el retard en la publicació, el CD apareixerà a les botigues durant els pròxims dies.

Mai diguis mai

Sempre m'han tingut per una persona covarda, que no s'atreveix a fer res, que mai s'arrisca en la vida. I tenien raó, perquè jo mai m'hauria jugat ni un cèntim, ni per mi ni per ningú.

I aquí estic ara, davant del precipici. El vent m'empeny amb força i se m'emporta terra endins; em vol salvar. Però jo vull anar endavant. Vull saltar al buit. Mai m'hauria imaginat que seria capaç de fer-ho.

M'apropo a la vora del penya-segat. Només he de saltar... una passa endavant i seré lliure...

... i caic, amb molta força; més ràpidament que no em pensava. Mil pensaments en un segon...

De sobte la llibertat que tant desitjava s'ha convertit en terror.

Per què ho he fet? Per què he saltat?!

Mai hauria dit que m'atreviria a fer-ho, i tampoc m'hauria imaginat mai que hi ha decisions que un cop preses no es poden desfer.

El meu somni de llibertat ha resultat ser un viatge d'anada sense bitllet de tornada.

És un text ple de tòpics i força estúpid que vaig escriure fa temps i en principi no havia de publicar, però aquí està. I sóc plenament conscient que és un text ple de tòpics i força estúpid que vaig escriure fa temps i en principi no havia de publicar, però aquí està. (I podria continuar...)

Essencialment

Som, essencialment, àngels que van caure del cel i se'ls van trencar les ales, amb la cara absolutament desfigurada.

Vivim, essencialment, a l'interior d'unes capses amuntegades amb molt mal gust que reposen sobre un globus d'aire contaminat que un dia petarà.

Mengem, essencialment, tot el que la nostra força artificial ha aconseguit dominar. No ens estranyi que acabem sent tots caníbals algun dia.

Inventem, essencialment, mil-i-una mesures per adaptar-ho tot a la nostra alçada, i ens inventem el temps per poder arribar tard i nerviosos a tot arreu.

Escrivim, essencialment, allò que ens passa pel cap, sense reflexionar massa, fent veure que sabem molt quan, essencialment, sabem molt poc.

En essència, res del que declari avui hauria de ser pres literalment. De fet, ni tan sols hauria de ser llegit.

No donaré detalls

He estat tota la nit donant voltes al llit. Però no ha sigut com les altres vegades, quan tinc insomni i em costa dormir. Ha sigut molt diferent, molt intens i estrany a la vegada. No sé quanta estona ha passat abans que me n'adonés, però puc assegurar que mentrestant ha estat - no sabria dir si un somni- eròtic i molt excitant.

Tenia els llençols agafant-me per tot el cos. M'abraçaven amb força i m'obligaven a moure'm fent-me excitar inexplicablement, tenint en compte la stuació... Suposo que tot plegat ha fet que et sentís al meu costat, a sobre meu, a sota...

En algun moment, no sé quina hora devia ser, he començat a prendre consciència de la situació. He obert els ulls i he pensat en tu, que estaves al meu costat, acariciant-me. Però de sobte ho havies deixat de fer, i tots dos dormíem al teu sofà, amb tots els llums apagats, en l'absoluta penombra. Per un moment m'ha envaït el pànic. Jo havia d'estar dormint a casa meva, t'ho havia dit moltes vegades! I si es despertaven els meus pares i veien que no hi era?

Amb tot això el cor m'anava a mil per hora i m'estava posant molt nerviosa. Sort que aquesta sensació ha durat poc i m'he adonat d'on estava realment: a casa meva, a la meva habitació, entre els llençols del meu llit. Immediatament he intentat tornar al teu costat, perquè volia que aquella fantasia tan intensa continués però, com em passa amb tots els somnis, un cop em desperto ja no hi puc tornar.