Ara ho faria diferent... Ara et deixaria que m'agafessis la mà mentre passegem pels carrers del teu poble. Ara em quedaria mirant-te durant hores, sense apartar la mirada com vaig fer aquell dia a casa teva. Si tornés a començar l'estiu et deixaria acariciar-me i et tornaria totes i cada una de les carícies, perquè no arribés un dia en què ja no volguessis tornar-me a cuidar com si fos una nina fràgil. Per no haver-te de trobar a faltar i sentir que podria haver-ho fet millor. I potser així hauríem parlat més, i potser no m'hauries deixat de trucar.
2 comentaris:
Ara mateix, preciosa, tinc por que això es converteixi en el meu futur.
Per què?? :O què tens, petita?
pfff, parlem ja
Publica un comentari a l'entrada