5/3/12

Matilda, una pel·lícula innocent i deliciosa

Des de molt petita, (de fet, des de sempre, des que tinc consciència, si és que en tinc), no recordo una pel·lícula amb més detall, amb més il·lusió, amb més tendresa, que la de Matilda. Puc dir amb tota tranquil·litat i convicció que és una pel·lícula que m’ha marcat, i molt.

Si no és el vídeo que he mirat més vegades en tota la meva vida, no n’he mirat mai cap. Això sí, ja ho adverteixo, tot i que suposo que la majoria ja ho sabreu, que es tracta d’una pel·lícula per a criatures. Així que, si l’he vist cent vegades, ha estat entre 1996 (any en què es va fer Matilda) i el gloriós (i malaurat) dia en què a casa ens vam acomiadar del reproductor de VHS, donant la benvinguda al DVD, que va capgirar completament el meu rànquing de pel·lícules preferides.

La qüestió és que aquest any els reis mags em van portar la meva pel·lícula preferida de la infància en format DVD, ja que durant el 2011 vaig ser molt bona noia. A la mínima que vaig tenir una estona em vaig estirar al sofà preparada per deixar-me envoltar de la màgia de la Matilda, aquella nena tan fascinant, i desitjant amb totes les meves forces que no se’m trenqués un mite tan elemental per la meva vida.

Matilda, un cop més, no em va decebre. En recordava totes i cada una de les escenes, alguns trossos de diàleg, la cinta de cabell de la protagonista, els bombons de la capsa de la senyora Trunchbull, l’adorable caseta de la senyoreta Honey, l’escena en què la Matilda es prepara unes tortitas… Em vaig sentir criatura un cop més.

Però, sobretot, em vaig adonar (d’aquí la marca que abans comentava que Matilda ha deixat en mi) d’on ve la meva passió pels llibres, per llegir mil-i-una històries fantàstiques i endinsar-me als mons novel·lístics perduts. Qui no hauria volgut, als quatre anys, tenir la màgia de la Matilda? I si llegint-me una biblioteca sencera puc aconseguir-la? I si encara hi sóc a temps? Seguiré llegint, per si de cas…

Per si no ha quedat prou clar: Matilda és una gran recomanació, tant pels qui ja l’heu vist, recordar-la; com per pares amb criatures (ara teniu l’excusa per mirar-la), o qualsevol persona capaç de mirar amb bons ulls una pel·lícula innocent i deliciosa.

Per descomptat, no us oblideu de llegir el llibre! No cal que presenti a Roal Dahl.

Matilda (1996), Danny DeVito. Adaptació cinematogràfica del llibre Matilda (1988) de Roal Dahl.

Podeu trobar el llibre i el VHS a la Xarxa de Biblioteques Municipals (la versió en DVD no l’he trobat): http://bit.ly/ztO4eT



(Article publicat al web laculturanovalres)

1 comentari:

Marcos Deker ha dit...

Mola molt aquesta pel·licula! M'encanta.