20/5/12

Papallones a la panxa

De vegades em ve de gust veure't però no em ve de gust que em vingui de gust veure't,
perquè potser vol dir que m'agrades més del que estic disposada a acceptar...
Agafaria un caçapapallones i caçaria la meitat de papallones que volen dins la meva panxa.
Xoquen entre elles, contra les parets del meu estómac, i em fan sentir estranya.
Però és una estranyesa que ja he experimentat abans,
i sé que m'agrada mentre la sento,
però també sé que arriba un dia que les papallones surten volant.
Pugen per la meva tràquea fins la boca i marxen.
Aleshores sé que les hauria d'haver caçat abans, per poder-les guardar amb mi per sempre.
Però se'n van, i el caçapapallones no és prou llarg com per caçar-les.
És una barreja alguns dies agradable, alguns dies estranya, alguns dies temible.

Cap comentari: