Firenze

Primer dia fora de casa. És la primera vegada que me'n vaig sola de viatge, sense conèixer ningú, ni amb prou feines l'idioma... I aquí estic. Menys nerviosa que no em pensava, amb ganes de moure'm, de fer coses, de conèixer la ciutat... Tinc una habitació molt gran, per mi sola! Comparat amb l'habitació que tinc a Barcelona això és el paradís!

Però quina calor, mare meva...! He sortit de Barcelona, on estava plovent i llampeguejant, i he arribat a Florència i ha estat com una bofetada en tota la cara. 37ºC!!!!! Mare meva! Tinc un ventiladoret sobre la taula de l'habitació que em salvarà fins que marxi aquesta calor infernal. Curiós: és de marca "CAT". Em sento com a casa..

He arribat a l'aeroport cap a les 16h. A l'avió hi feia molt fred. M'he hagut de posar un jersei i tot! (Sort que la Natalia m'havia dit que me'l portés...). Però, quan estàvem arribant, el capità de la tripulació ha comentat, com qui no vol la cosa, que estàvem a 37º... M'he tret el jersei corrents just quan hem aterrat. Quan he sortit de l'avió m'he volgut morir! M'he sentit com una pizza al forn, a 200º, ja començant a estar torradeta per les vores... Ens han ficat dins un autobús per portar-nos a 1 minut d'on ens havia deixat l'avió... Quin aeroport més petitó! Jo que tenia por de perdre'm per allà i no trobar la maleta... Doncs res de res, no m'han fet ni pensar, que les cintes de les maletes eren allà mateix. Al cap d'una estona d'esperar ha començat a donar voltes, i de seguida he vist la meva maleteta blava amb tres gomets grocs, aparentment molt innocent... però quan he anat a agafar-la casi em menjo un senyor canadenc! Cap problema. M'he recuperat de seguida, he agafat la maleta i he sortit al món exterior, un cop més dins les brases. I per trobar el taxi tampoc he hagut de fer cap esforç. Hi havia un cartellet taronja que deia "taxi". M'hi he apropat i, efectivament, hi havia taxis esperant-me. "Buona sera!" m'ha dit un taxista d'uns 25 anys. Ha obert el portaequipatges i m'ha ajudat a posar-hi les meves coses. Després ha pujat al seient del conductor i jo, en anglès (encara no sé per què en anglès..) li he demanat si podia seure al seient de davant, perquè volia veure la nova ciutat a primera fila. 23 euros més tard m'ha deixat a la Via Baldesi 24, la casa on viuré durant el proper mes. He fet una ullada ràpida al meu nou carrer. Li hauré de fer una foto, perquè m'ha semblat preciós, digne d'una novel·la de la Mercè Rodoreda. M'he apropat al timbre del número 24 i he trucat al pis on deia "Garofalo Rizzo" i algú m'ha obert la gran porta, antiga, si no recordo malament, de ferro forjat, envoltada de plantes. Davant meu hi tenia tres esglaons que portaven a una nova porta, aquest cop de fusta, que ja estava oberta. He entrat dins arrossegant la maleta, que cada vegada pesava més, i davant meu, baixant per les escales, ja hi tenia la Elisabetta, una dona esvelta, morena, bonica. M'ha dit que pugés fins el primer pis (arrossegant encara la maleta per un bon tram d'escales), i dalt hi havia la segona de les dones del pis. No sé si són germanes (no s'assemblen gaire...), amigues... No ho sé, ja els ho preguntaré com pugui a l'hora de sopar (que, per cert, ja deu estar a punt de ser l'hora...). La qüestió és que he entrat al pis, ple de catifes al terra, moltes catifes! I molts mobles de fusta antics. No he pogut mirar amb massa detall perquè estava intentant comunicar-me mig en català, mig en castellà, mig amb la patilla... Ja prestaré més atenció després. M'han obert la porta de la meva nova habitació i se m'ha escapat un "uau!" inevitable. És una habitació molt bonica, acollidora, gran, amb llum...! M'ha agradat molt. Després m'han ensenyat el bany: és una espècie de passadís estret amb el lavabo al fons. La dutxa queda just entrant a l'esquerra. I després m'han ensenyat la cuina, força bufona també. M'han donat aigua, perquè m'estava desfent (amb tot això encara feia molta, molta calor), i m'han deixat que m'anés a posar còmoda a l'habitació. He posat tota la roba dins l'immens armari que no tindré mai a Barcelona. He posat les coses d'escriure, llegir, ordinador... sobre la taula de fusta que queda al costat de l'armai (també de fusta), i el pijama sobre el coixí del llit. Mentrestant (tot i que ja m'havien advertit que tanqués la porta) ha entrat el gat blanc i grassonet que corria pel pis, s'ha amagat sota el llit i, quan m'ha vist prou distreta, ha saltat sobre el llit, on encara està, dormint com una marmoteta, suau.