Apunts de literatura catalana

La T. té un sentit molt pràctic de la vida. Li diu a Maria Rosa que copiï els apunts de la Paula, perquè tinc tanta son que no m'entero de res del que diu aquest senyor... Se m'estan tancant els ulls...

En Quirze serveix com a confident de Maria Rosa. És bàsic per entendre les relacions del matrimoni amb T. com per entendre a M. Rosa.

Acabo la classe d'avui dient un seguit d'incongruències i esforçant-me al màxim perquè els meus alumnes s'adormin i puguin, d'eixa forma, odiar-me eternament.

Cabòries, bojeria, mare de Déu senyor, desvariejo!!

M. Rosa està com una puta cabra! Ho diu el metge! El rector se la vol agenciar, per això li diu que es casi amb Marçal, perquè sap que aquest té disfunció erèctil, així que Maria Rosa anirà necessitada i acudirà a ell. Li vol fotre un bombo a la tia! Així la deixa ben contenta i es pot dedicar "a fer coses de dones". Puto Guimerà, que masclista era!

Quirze és estèril. Amb això podem concloure que Guimerà tenia un fort complex sexual, i això es reflecteix clarament en l'obra.

(amb tots els respectes a Àngel Guimerà, aquesta història no està basada en fets reals i no pretén res més que burlar-se de les productives classes de literatura catalana.)

Potser serà només una nena

Avui en dia, a excepció d'un molt reduït nombre, tots els pares i mares del món desitgen allò que serà millor per als seus fills. Evidentment, dependrà dequines siguin les prioritats d'aquests el que creguin que és més indicat per a l'educació dels nens.

Quan una parella va a l'hospital i els diuen: "serà una nena", il·lusionats, normalment, comencen a imaginar quin tipus de vida tindrà la petitona un cop hagi nascut.

Algunes famílies li compraran roba de color rosa de totes les mides, per si neix o més gran, i després començaran a pensar a quina escola anirà, quines activitats extraescolars farà, a quina acadèmia de dansa l'apuntaran i quants instruments sabrà tocar quan tingui nou anys.

Altres famílies es plantejaran un futur de fama per a la seva nena, perquè pugui fer tot el que la seva mare no va poder fer i perquè sigui la noia més preciosa i feliç del món.

Però també hi haurà famílies que s'adonaran que l'essencial no és quantes coses volen que la petita pugui fer o tenir, sinó que estan a punt de donar vida a una nena, i que el que importa és que aquesta pugui gaudir d'una bona educació i, sobretot, de l'amor dels seus pares.

L'últim any

Demà comença el curs escolar. Segon de Batxillerat. Si tot va bé serà l'últim any que passaré a l'escola on he anat des dels 2 anys... Porto tota la vida a la mateixa escola, amb la mateixa gent, amb els mateixos professors... i em fa molta pena que s'acabi. Per una banda està bé, ens fem grans, i ara tocarà fer coses noves, amb gent nova... Però per mi l'escola és com una segona llar, de vegades inclús hi estic millor que a la meva pròpia casa... I deixar-ho, després de tant temps, em fa molta pena.

Però quin remei! Ara toca fer un bon curs, estudiar molt per fer una bona selectivitat, fer el treball de recerca... Molta feina! Però és el que toca... Acabar bé perquè quedi un bon record de l'escola on he estat tota la meva vida... fins ara.

Nou disseny

He canviat per complet el disseny del bloc, completament conscient que queda molt hortera, però tenia ganes d'un canvi així, i apart volia provar les noves plantilles del bloc i tot això, perquè ja m'estava avorrint dels colors que tenia posats.

Així que durant un temps intentaré aguantar amb aquesta presentació tan poc seriosa.

Espero que us agradi!

El primer estiu de la golfa

(dijous 8)

Jugava a provocar els homes que passaven per davant de casa. Vestia la roba interior més luxosa que tenia i obria totes les finestres que donaven al carrer més cèntric del poble.

Durant aquell curs havien canviat moltes coses a la meva vida, i jo notava que ja no era la persona que sempre havia estat, i veia el món d'una forma nova, adonant-me, alhora, que el món també em veia a mi d'una altra manera.

Em vaig adonar, quan ja s'apropva l'estiu i la gent començava a desvestir-se, que encara que a mi el meu cos no m'agradés, sí que hi havia gent que l'admirava. Alguna cosa devia tenir. I quan, reflexionant, em vaig adonar que m'agradava sentir-me observada i desitjada, que això em feia sentir millor amb mi mateixa i em permetia, per un instant, augmentar el meu ego, vaig decidir passar l'estiu més calent fins el moment. I s'ha de dir que la temperatura acompanyava.

Així que, pràcticament despullada, quan a casa no hi havia ningú, em passejava per davant de les finestres obertes de manera que tot aquell qui volgués pogués parar a mirar-me.

Vaig poder observar que hi havia algunes persones que dia rere dia passaven més d'un cop per davant de casa. També vaig començar a classificar els homes per grau de timidesa, però mai en vaig tatxar a cap de depravat, al cap i a la fi era jo la porca que els provocava a consciència. Només quan un home dels que, per edat, podria haver estat el meu avi em mirava em sentia bruta i odiava la societat.

També s'ha de dir que no tot van ser floretes, el que em deia la gent del carrer. Alguna dona gran i alguna mare que passejava amb els seus fills em van arribar a cridar des de guarra fins a puta en més de cinc idiomes diferents.

Tot i així, de sexe no me'n va faltar ni un sol dia.

Veure'm des de fora

(dimecres 7)

Últimament em passa molt, duran les llargues estones en què el meu cervell es dedica a pensar exclusivament, sense fer cap altra activitat de major rellevància, en mi mateixa. Per uns moments visc en un món egocèntric en el que em pregunto, sovint, com em deu veure la gent des de fora. Quina és la imatge que transmeto als altres. No és pas perquè vulgui saber què opinen de mi, ja que pel què fa a aquest tema cadascú és lliure de pensar el que vulgui. És més aviat per la recent inquietud que m'ha sorgit: m'agradaria, durant un dia, o durant uns instants, o de tant en quant, poder-me veure des de fora. Abandonar el meu cos per veure'm amb els ulls d'un altre. Poder-me observar des de tots els angles que un mirall no em permet observar, poder tocar-me amb unes mans que no estiguessin limitades com les meves, que estan fortament enganxades als braços, que resulten ser de llargada limitada...

Desitjo, de veritat, poder saber com sóc sense dependre de la meva subjectivitat, ni la dels meus amics, ni de l'irreal imatge que pugui crear una càmera o un mirall, perquè una imatge no és més que una representació limitada de la realitat, i el que jo vull és veure'm des de fora, com si estigués veient a qualsevol altra de les persones que veig cada dia, no en la ficció, sinó en la realitat.

Crec que és un desig que moriré sense haver vist realitzat.

Nostàlgia, descontrol de la pròpia vida

(dimarts 6)

No puc més. Necessito tornar a casa, a Barcelona, perquè sento que quan no hi sóc les coses se'm descontrolen.

Sento nostàlga, tristesa, em sento sola, perduda, lletja, grassa, inútil, utilitzada, oblidada... Aquí Sallent hi fa molta calor, i les nits són horribles. Vaig a dormir sense obrir ni la tv ni l'ordinador, sense saber què ha passat fora d'aquest poble durant el dia, tant pel què fa al món com pel què fa als meus amics.

I dubto de tot, i tinc por d'arribar divendres a casa i seguir sentint-me sola, de que certa gent s'oblidi de mi, que no vulguin parlar amb mi; o que hagin passat coses que em perjudiquin. Que la gent hagi parlat massa i jo no hagi estat a casa per fer-me'n càrreg.

Necessito poder-ho tenir tot sota control, necessito arribar i que tot estigui bé, tot al seu lloc i potser fins i tot milor que mai. Necessito que deixi de fer calor, deixar de menjar-me tant el cap, veure la gent que estimo, vull roba, vull dormir bé, vull sortir de festa, i (_______fragment censurat______). Puta vida trista, nostàlgica, traïdora, solitària!

Em vull sentir bé, em vull veure maca, però lluny de casa es fa impossible.

(________________fragment censurat__________________).

Les tres últimes entrades i les dues que escriuré a continuació van ser escrites durant la setmana anterior, per tant formen part d'una realitat passada.