Passejava per un camp de flors. flors de tots colors. grogues, taronjes, blaves, violetes, vermelles, roses.. tots els colors. tots. i amb això, tan sols amb això, ja era feliç. temps per ella sola. pensar. riure per res i per tot. cridar. córrer. i ningú li deia que no. ningú es queixava pel soroll, ningú li deia que callés ni que estigués quieta. no hi havia ningú, en tota la immensitat d'aquell camp. el sol brillava i li aportava escalfor a la pell. agraïda, li somreia. i reia. reia i era feliç.
6 comentaris:
xiii!
un de feliç!
xD
t'estimooo!
(K)
carinaaa!
jo no soc de comentar a blogs... nh'i de passarmi, així que em sap greu...
aveure si parlam mes per msn!!
tstiiiiiiiiiiim!
...Sergi!...
un sola paraulaa!
MENCANTAA!=)
yo vui un camp aixii,,riure riuree,, i k ningu es queixi,, poder ser tuu mateixx senssee k ningu et diguii ree!
ser feliç!
testimuu!
P.D Aixó de posar les lletres avans posar el comntari,, no magrada!
xD
muaaaK)
Holaaaaaaaaa! :)
hola carinaaa!!
muaaaaaaa
Publica un comentari a l'entrada