colors

això va a temporades. hi ha vegades que un color t'atrau més que un altre, i això et fa canviar de manera de ser, encara que sigui per uns mesos.

veus la vida d'algun color i això et fa pensar en unes coses més que en les altres.

la roba fa el mateix. si portes o no portes aquell jersei negre que t'amaga del món. et fa més feliç, o menys. la gent et mira diferent. tu penses diferent. 

doncs és això. colors.

cangur a sallent

he estat uns quants dies a sallent, un poble apropet de manresa, per això no he estat aquí. s'entén, no? doncs res, em sembla que l'únic que puc dir és que estic fent de cangur dels meus cosins, i que dilluns hi torno.

i res, molt cansada... però s'hi està bé :)

però avui s'havien d'anar a buscar les notes i jo no hi he pogut anar...t.t... quina ràbia joder!! però bueno... ara ja m'hauré de fotre molt.

però igualment tinc les notes.

global: excel·lent.

no he de dir res més.

espero que tothom estigui tenint un bon estiu, i ja aniré escrivint quan pugui.

he penjat una nova enquesta menys atractiva que la primera. si algú vol votar perquè s'aburreix molt, endavant.

només demano sinceritat xD

au, a la meeeerda:)

Sant Joan

Sant Joan amb la Sandra i la seva família, Badalona 2008

Buf, ha estat genial.

No sé què dir, si explicar què vam fer, o.. és que no ho sé.. potser quedarà lleig explicar-ho, perquè,apart de que no s'ho llegirà ningú, si ho llegeix algú que no convé em podria mirar amb mala cara xD

bueno, suposo que vam tirar petards, vam encendre la foguera al mig de la platja, i ens hi vam quedar fins que es va apagar, va passar molta gent per allà.. i res, "una mica" de beguda i a dormir a les 6:00h. quan ja sortia el sol.

i m'he llevat a les 10:30 més o menys, i res.. al migdia ja cap a casa, que em volia dutxar i dormir més, i això he fet.. m'he adormit cap a les 17:00 i fins a les 20:00 dormint.. es veu que m'he llevat del sofà mentres dormia, i que he anat corrents cap a l'habitació i m'he ficat al llit, però suposo que anava sonàmbula, perquè no ho recordo..

doncs res.. que m'ho he passat de conya :)

i ara poso una cançó perquè em ve de gust i m'agrada molt.

4 non blondes - What's up

25 years and my life is still
I'm trying to get up that great big hill of hope
For a destination
I realized quickly when I knew I should
that the world was made up of this brotherhood of man
for whatever that means
And so I cry sometimes when I'm lying in bed
Just to get it all out what's in my head
And I am feeling a little peculiar
And so I wake in the morning and I step outside
And I take a deep breath
And I get real high
And I scream from the top of my lungs
What's goin' on
And I say, hey hey hey hey
I say hey, what's going on?
And I say, hey hey hey hey
I say hey, what's going on?
ooh, ooh ooh...
And I try, oh my God do I try
I try all the time in this institution
And I pray, oh my God do I pray
I pray every single day for a revolution
And so I cry sometimes when I'm lying in bed
Just to get it all out what's in my head
And I am feeling a little peculiar
And so I wake in the morning and I step outside
And I take a deep breath
Then I get real high
And I scream from the top of my lungs
what's goin' on
And I say, hey hey hey hey
I say hey, what's going on?
And I say, hey hey hey hey
I say hey, what's going on...
25 years and my life is still
I'm trying to get up that great big hill of hope
For a destination.

conociendo a Jane Austen

GETTING SOME FUN OUT OF LIFE

My Baby's like me 

Wants to do this, 

wants to do that 

And so we do just as we please 

We hate to be told 

Not to go here, 

not to go there 

Because our sentiments are these....  

When we want to love, 

we love 

When we want to kiss, 

we kiss 

With a little petting, 

we're getting 

Some fun out of life  

When we want to work, 

we work 

When we want to play, 

we play 

In a happy setting, 

we're getting 

Some fun out of life  

Maybe we do the right thing 

Maybe we do the wrong 

Spending each day 

Wending our way along  

But when we want to sing, 

we sing 

When we want to dance, 

we dance 

You can do your betting, 

we're getting 

Some fun out of life

M'acabo de mirar conociendo a Jane Austen, i és molt maca, i m'ha agradat molt xD

volia mirar la de terror que he començat a la tv, però m'he emocionat i he triat una altra pel·lícula.

si en voleu mirar, sé que no és del tot legal.. però he posat l'enllaç de dos blocs allà on hi tinc enllaços xD

i surten moltes pel·lícules. de fet, són la mateixa web, però no sé, quan hi he entrat tenia un títol i després ha canviat de bloc, suposo que estan aprofitats, no en tinc ni idea,

l'únic que sé és que allà hi ha pel·lícules de tot tipus.. nosé, vosaltres sabreu si hi entreu o no xD

i res, puta espanya, que els de pc city es deuen estar cagant en tot.. i res.. xD

A LA MERDA! xD

més que la meva sang

Doncs res, avui és 22, ja, i demà cap a badalona amb la sandra!! 

i avui per vallgorguina, he estat.. tallar la gespa.. algunes coses més i res.. dinar i dormir xD bueno, va, que no sé què dir avui..

res, a la merda..

ara he estat mirant PULSE, una pel·lícula de terror, però com que ara hi ha el partidàs d'espanya xD m'han fet treure la pel·lícula, així que potserla buscaré per internet.. nosé, si la miro per internet potser m'agafa un cobriment xD

Més que la meva sang, més que tot l'or d'un banc, 
més que saber cridar, més que poder plorar. 
Tu ets molt més important. 
Més que poder somiar, més que saber oblidar. 
No canviaria res per poder despertar 
i que m'estiguis mirant. 

21 de juny del 2008

mhhh, avui he anat a lleida!!

no hi erem tots però ha estat bé :)

no he llegit com faig sempre, perquè he estat més amb la família.. i .. ooh! m'he endut una samarreta del meu tiet, que m'ha agradat molt xD

descripció de la samarreta: màniga curta, simple, blava. 

però m'agrada!! a més, fa olor del xavi (el meu cosí), perquè la portava posada quan li he dit al meu tiet si me la podia quedar xD total, que ara faig l'olor del meu cosí.

però ja hem tornat.

lo de la cresta si ho faig serà més endavant, volia fer-m'ho, de debò, però és que ara m'agrada com porto el cabell, últimament em queda bé, i no vull tallar-me'l ara. però més endavant ja ho faré. la cresta que em volia fer jo, per això, no és així!! xD és més alta, més punk, sas..? però passa'm una foto per veure com et queda!! vaaa!! sisplauu! xD

l'enquesta.. ooh.. m'heu defraudat.. pensava que menjarieu molts més macarrons!! xD

a més, sé que hi ha gent que ha votat mes d'un cop.. hum...i això afecta! xD però bueno, no discutirem, que es veu que la gent m'estima molt xD

i res, que avui és 21 de juny de l'any 2008! (i què?) res.

l'últim concert

doncs això, ja he fet el conecert de piano. ha anat bé, no em puc queixar, però m'he equivocat, encara que la gent digui que no s'ha notat, que sempre diuen el mateix xD

no sé què dir.. 

fa molta calor.. i ja mai més tornaré a trepitjar l'escola de música on he estat des dels set anys. nostàlgia. sembla mentida el carinyo que se li pot agafar a un lloc amb tanta gent. un lloc amb tant soroll. però és que és música. és que són músics. i és que fa molta pena abandonar un lloc així. el lloc on has après tant. on t'han passat tantes coses. on has conegut a tanta gent. fa molta, molta pena. i res. ara cap a urquinaona. mateixa gent, mateixos professors, però no és el mateix lloc. no és el lloc on he crescut.

i per acabar-ho bé, canvi de professor de piano. se'n va, se'n va a texas. però ara en tindré un que diuen que és molt bon músic i molt bon professor. però no serà ell. serà un altre. suposo que ja és bo fer canvis, i conèixer diferentes maneres d'aprendre i ensenyar. vès.. que he de dir.

i doncs, avui ha sigut un dia de concerts a l'aula. tothom hi ha passat. tothom hi ha tocat. tot un dia de festa per despedir la casa que ens ha ensenyat música durant tants anys.

i jo també he tingut concert. sí. l'últim concert que faig a la casa. l'últim concert amb el meu professor de piano, que vés a saber si el tornaré a veure. l'últim concert. fi.

tan de bo, tan de bo tot continui igual a urquinaona.

vuit anys de música :)

una puta trucada

avui tibidabo, ha sigut genial :) però collons, massa gent! hi anirem un dia que no hi hagi ningú, per favor!

i després l'examen d'anglès oral. ja està. he parlat i he marxat. au, ara a esperar les notes!

una puta trucada

i jo que creia, que el món era un lloc bonic.. i em vas trucar. perquè? perquè em vas trucar? i ara el món és una merda. res no val el que havia valgut. res no es fa estimar tant com abans. com abans de que em truquéssis.

em vas esborrar tots els bons records. em vas obligar a sentir-me buida. i, finalment, em vaig perdre en un lloc que ningú sap què és. 

no em conec a mi mateixa. no tincuna vida pròpia. depenc dels altres. de si em volen o no; de si m'estimen o no; de si em cuiden o no; de si em presten atenció; de si s'obliden de mi, o no. depenc de tantes coses.. de tot, excepte del què vull. a ningú li importa com em sento. simplement sóc una càrrega més per la gent que m'envolta, o que no m'envolta. existeixo, però sóc inexistent. per què ningú m'abraça? abans m'abraçaven! abans m'abraçaves.. 

però em vas trucar, i vaig perdre la vida. vaig cridar. recordes, que vaig cridar? com oblidar-ho, eh! doncs mira, estic convençuda de què ho has fet. no crec que et sentis culpable pel què em vas fer. no, tu no. tu ja m'has oblidat. em vas trucar i minuts després vaig desaparèixer de la teva vida per sempre. i de la vida de tothom.

i ara el meu cervell no funciona, i m'he quedat atrapada en algun lloc. i aquesta gent.. aquesta gent que em visiten de tan en quant.. és que no ho entenc.. jo els pregunto què em passa, però no saben res. alguna cosa tinc, que no em deixa pensar. alguna cosa tinc que no em deixa mai en pauuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuu

pip pip pip pip ----_-----_---_-_-________________________________________________________________________________________________________

mira, m'ha sortit un conte lleig! :)

fi de curs i canvis!

com pots comprovar, si ja havies passat anteriorment pel bloc, he canviat els colors. m'agradava molt com el tenia abans, però volia canviar una mica, i al final l'he canviat tot. i m'agrada, sé que els colors no combinen bé, però m'és igual, a mi m'agrada.

aquesta tarda tinc concertde combo! serà un desastre, per això no he convidat a ningú xD quedarà horrible, ho sé, ho pressento! però s'ha de fer, oi? doncs ja està.

S'ha acabat - Els pets

Un núvol passa, els carrers s'han enfosquit
i fot un ram com els de quan era petit.
Darrera els vidres jo m'ho miro arrupit.
Ma mare sent Roberto Carlos tot fent el llit.

Ara jo flipo amb aquell gat blau i trist,
i moro d'enyorança perquè no ets aquí.
La pluja m'ha portat records d'aquell estiu
que vam passar junts en el teu pis de Cambrils.

La mare mai va creure que només fossim amics.
Ella ens protegia de la llengua dels veïns.
Per què si eres a casa em veia tan feliç,
no ho entenia però un fill és sempre un fill.

Uooo, dos cossos enmig de la sorra,
uooo, rebolcant-se abraçats,
uooo, de la ment no se m'esborra,
uooo, no puc creure que s'ha acabat.

Va apareixer envoltada de misteri,
en el primer moment tot va semblar normal,
borratxera, descontrol, maïs i rialles.
L'endemà, jo amb resaca i ell amb ella se'n va anar.

Però ara, aquell núvol lentament ja ha passat,
ja no plou i el cel gris sembla que s'ha escampat,
i "un gran amor no pot morir-se així"
del cassette de ma mare m'ha semblat sentir.

Uooo, dos cossos enmig de la sorra,
uooo, rebolcant-se abraçats,
uooo, de la ment no se m'esborra,
uooo, no puc creure que s'ha acabat.

FI DE CURS!

examen d'anglès

Sort que no tenim tarda.. ara podré estar tantes hores com vulgui estudiant anglès! visca! 

dimarts: examen d'anglès (escrit)

dimecres:  últim dia de classes + concert de combo 

dijous: tibidabo + examen d'anglès (oral)

divendres: concert de piano

au, va, a la merda!

ja escriuré un altre dia..

.

casa de ningú

Hi ha tres flors sobre la taula. flors taronjes. dues estan obertes, l'altra està tancada. porten una setmana sobre la taula. ningú els hi ha posat aigua en cap moment. però no s'assequen. són com cactus, que podrien estar setmanes senceres sense tastar una sola gota d'aigua. però hi ha una flor que no es mou. no parla. no creix. no neix. 

fa dies que no hi veig a ningú. l'altre dia hi vaig entrar. vaig pensar, que l'únic que faria seria donar una volta per allà, per si hi havia algun mort. algú assassinat. vés a saber. feia tants dies que la mercè no sortia per aquella porta que ja no sabia si s'hi havia quedat dins o fora. 

així que vaig entrar a "inspeccionar", i per sorpresa meva, ja que havia estat molts dies immaginant-me gent penjada d'una corda caient d'aquells altíssims sostres, no hi vaig trobar res. ni una sola ànima. ni un indici de persona viva, ni tampoc morta. ningú havia perdut la vida, allà dins. 

i aleshores? on era la mercè? les seves flors sobre la taula, abandonades; qui sabia res d'aquella dona?

vaig marxar per on havia entrat, i fins ara m'he dedicat a observar. i les flors no es mouen, i ningú les mou.

torna, mercè. torna.

concert al jamboree

ooi que és guapoooo!?!?!??!

humpf!

val, ara esborraré l'actualització merdosa d'avans, que estava estressada i no sé ni perquè l'he escrit..

i doncs, ara he tornat del concert de presentació del cd del meu professor de piano :) i ara tinc moooolta son, i sé que he dit que escriuria un conte, però no m'hi veig amb ànims! (oi que no..?)

total, que demà orientació. fot molta mandra, però si no he d'estar sola ja em va bé. 

el papa no torna

Ahir el meu papa va sortir a comprar tomàquets per fer una amanida.

Teniem l'enciam, les olives, el blat de moro, i tot el que a casa ens agrada posar-hi. però no teniem tomàquets. i com que la mama se'n va anar al cel fa uns anys només el papa podia anar a comprar els tomàquets, perquè el nene i jo no podem sortir de casa. el papa no ens deixa sortir de casa perquè diu que ens podem fer mal. que som fràgils i que és perillós que sortim. de fet. mai he sabut què volia dir perillós. mai he sortit de casa. és.. com si estiguéssim en un món apart. sense amics. tampoc sé què és un amic. però em sembla que el meu germà i jo som amics. abans, quan la mama encara estava amb nosaltres, ens explicava què hi havia fora, al carrer. ella ens explicava moltes coses que els nens aprenen a l'escola. però ara que ja no hi és no aprenc res. la mama no hi és per explicar-me coses. el nene tot el dia plora, i el papa no està content. 

ah, això, el papa.. el papa ahir va anar a comprar tomàquets i no va tornar. estem sols a casa i ningú ens cuida. el nene fa hores que no diu res. no respira, i no sé què vol dir. no entenc res. i el papa no torna.

algú, algú em pot explicar què he de fer? 

molt molt molt curt

Tot és qüestió de dir la paraula justa, en el moment just. Fins i tot amb les mosques.

Fent power point.

Oh, soledad!

Oh, soledad, dime si algun día habrá, entre tu y el amor buena amistad. Vuele conmigo a dibujar las olas del mar, dame tu mano una vez más.

Si algun dia em veus patint, no et preocupis per mi. estaré perfectament bé trencant-me el cap i destroçant-me per dins amb pensaments que a ningú li interessen.

Si algun dia em veus plorar, no et preocupis per mi. estaré de conya pensant que no t'importo i que mai arribaré a ser el que havia volgut ser.

No pateixis mai per mi ni pels teus suposats amics, si vols ser una merda de persona.

the man who sold the world

És un d'aquells moments en què tot et supera, i no aguantes més, has de marxar per alguna banda. queda poc però és etern. no pots. no aguantes. i plores. 

The Man Who Sold The World

We passed upon the stair, we spoke in was and when
Although I wasn't there, he said I was his friend
Which came as a surprise, I spoke into his eyes
I thought you died alone, a long long time ago

Oh no, not me
We never lost control
You're face to face
With The Man Who Sold The World

I laughed and shook his hand, and made my way back home
I searched for a foreign land, for years and years I roamed
I gazed a gazeless stair, we walked a million hills
I must have died alone, a long long time ago

Who knows? Not me
I never lost control
You're face to face
With the Man who Sold the World

Who knows? not me
We never lost control
You're face to face
With the Man who Sold the World

vull estiu, vull llibertat!

dimarts (res)

dimecres (examen de química + examen de música)

dijous (mig dia)

divendres (mig dia)

dissabte (portes obertes +

SERGIO PAMIES Passis: 21:00 - 23:00 -  Estil Musical: : FLAMENC JAZZ Sala : Jamboree Preu entrada: : 10 €

Components : Sergio Pamies piano, Sergio Gómez "El Coloraíto" cante, Víctor de Diego saxos, Jordi Mestres contrabaix, Gonzalo del Val bateria, Miguel Fernández "El Cheyene" percussió, Benjamín Santiago "El Moreno" percussió. ---> Presentació del disc "Entre Amigos". El granadí Sergio Pamies, després de graduar-se al Conservatori del Liceu de Barcelona, s’ha unit a la llista d’artistes que, com Miles Davis, Chick Corea, Jorge Pardo o Chano Domínguez, han optat per traçar ponts entre el jazz i el flamenc. En el seu darrer disc, que presenta aquesta nit, ha trobat l’equilibri perfecte entre la complexitat rítmica de la percussió, la creativitat en el cante i l’harmonia i la instrumentació provinents del jazz. Amb composicions pròpies i arranjaments excepcionals de temes com “Yes or no” de Wayne Shorter, “Waltz for Dave” de Chick Corea i “We See” de Thelonious Monk, revisionats al compàs de tanguillo, soleá i rumba, el pianista i els seus companys han donat nova vida al fèrtil terreny de la fusió.

aaajajaa! és el meu professor de piano !! xD aniré a veure la presentació del seu cd, si algú vol anar-hi, jo només faig una propaganda escandalosa xD)

diumenge (orientació..t.t..)

dilluns (mig dia + concert de piano?????)

dimarts (mig dia + examen d'anglès)

dimecres (mig dia + concert de combo + ÚLTIM DIA DE CLASSES!!!!!!!!)

dijous (tibidabo xD + examen d'anglès)

vull que s'acabi ja!!!!!! no aguantoo més!! se m'està fent tan llarg, aquest fi de curs...

Salut!

necessitat

i que les coses bones es fan desitjar. es fan necessàries fins un punt irresistible. aquell moment en què saltes i surts corrents. ho vols. ho vols i ho necessites. ara! tens mono. necessitat. ansietat. necessites la teva droga.

ja veuràas, que d'aquí poc, ja no tindràs aquestes sensacions.
d'aquí poc, se't passarà.
d'aquí poc deixaràs d'experimentar situacions fastigoses en què el màxim fàstic te'l provoques tu.
no significa que hagis de créixer,
sé prou bé que ets molt més adulta que la majoria de gent que conec de la nostra edat.
però sempre hi ha temporades de fàstic.
d'odi.
de, no sóc res.
però passen. 
trobes la manera de pensar diferent.
i la trobaràs.
i et sentiràs millor :)

t'estimo

curt i blau

Em fas venir calor, quan m'apropes al teu cos. Em fas venir calor quan t'apropes a mi.

Diga'm, per favor, perquè tinc fred, ara? Perquè plou cada dia? perquè em sento desprotegida del vent?

M'has arribat a estimar mai, de debò?

perquè permets que passi fred? perquè fas que em congel·li?

Apropa't.

Escalfa'm.

6/6/08 (amb tu)

Avui una tarda molt maca amb tu :) Ha estat molt bé. et trobava massa a faltar!

llàstima que s'hagi acabat així... :$ merda de pluja! però ha estat molt bé, ara, em deus un dinar i una orxata! jaja, aii noia! vaig a buscar el conte, i n'escric el començament, jo l'acabaré a la meva manera, i tu a la teva, i després veuresm qui és més pessimista!

* Xavi (homosexual) de vent del plà... ÉS GAY!! (xD)

*muñecas rusas (jújújú)

i ara truca el (................) del C....... xD!! no ho posaré, no fos cas que algú que no toca ho llegís xD

Tampax Mickey!

Un conte de la Laura i la Carina:

Orgasmes a distància (L) (amb amor)

(tatxat tatxat tatxat tatxat................)

-Plou i fa sol, les bruixes es pentinen, plou i fa sol, les bruixes porten dol....... -.

Els meus pares estan bojos. Fa un parell o tres d'anys, després de l'accident, van començar a portar-me a una escola de retardats, pensant que jo estava tan malament com ells. Allà fingeixo estar tan malalta com els meus companys, però jo sé que no sóc com ells, que en realitat sóc especial.

La mama em presta més atenció de la que necessito, es passa el dia al meu costat preguntant-me si estic bé. 

(aquí es nota un canvi de lletra xD)

El papa es dedica a anar estressat per casa, donant-se únicament deu minuts de descans al dia... a vegades la mamà em fa pena, no m'estranya que s'hagi enrotllat amb el veí de sota, i es pensa que no ho sé, però... jo ho veig tot... (en ocasiones veo MUERTOS).

[a partir d'aquí continua'l!]

and remember, ha d'acabar al país de les maravelles!

ha sigut un dia molt bonic :)

El vol de l'home ocell

sangtraït

Aquesta és la història
d'un que volia ser ocell,
volia saltar muntanyes
i amb els abres barallar.
La gent se'l mirava, nena 
no t'ho pots imaginar,
els cabells li tapaven la cara,
tenia lleuger el caminar.

Es tornarà ocell per un dia
i d'entre les cendres podrà volar.
Això no es cap joc!
Deixeu-me volar!
Jo sóc lliure de fer el que vulgui, 
no em tregueu la llibertat.

El cel és un somni
on ell hi vol arribar,
els núvols les seves muntanyes,
el sol l'horitzó llunyà.

Es tornarà ocell per un dia
i d'entre les cendres podrà volar.
Això no es cap joc!
Deixeu-me volar!
Jo sóc lliure de fer el que vulgui, 
no em tregueu la llibertat.

Aquesta és la història
d'un que volia ser ocell,
volia saltar muntanyes
i amb els arbres barallar.
El cel és un somni,
no se'l pot fer esperar,
el nùvols les seves muntanyes,
el sol l'horitzó llunyà.

Es tornarà ocell per un dia
i d'entre les cendres podrà volar.
Això no es cap joc!
Deixeu-me volar!
Jo sóc lliure de fer el que vulgui, 
no em tregueu la llibertat. 

Una petita historia lila

Va mirar enrere per última vegada, sabent que mai més veuria aquella cara que tant estimava, i va marxar. Caminant apressadament i intentant passar desapercebuda. Havia de dissimular-se entre la multitud, semblar una igual, que ningú sospités què anava a fer. La llarga jaqueta tapant tot el que li calia per continuar l'obra que havia començat. Sabates amb sola planai tova, per no fer soroll i no deixar petjada. No l'havia de seguir ningú. Ningú havia de saber que existia. No podia fallar, aquest cop no, ella no.

Al cap de vint minuts els periodistes ja eren al lloc de l'atemptat.

un quilo de taronges, sisplau

1. treball de català.

2. mirar una mica anglès.

hi havia una vegada, una cabra.

hi havia una vegada, una cabra amb una pota negra.

hi havia una vegada, una pota negra.

hi havia una vegada, una pota negra que pertanyia a una cabra.

i la cabra pertanyia a la granja, i la granja era del granger. i aquí ens aturem. al granger.

un home fort, alt i ben plantat. posseia una sèrie de terrenys on hi feia pasturar les vaques, els cavalls, i les cabres. i guanyava molts diners. era un granger amb sort.

però el granger volia ser pagès. volia tenir camps de blat, cultivats amb tot l'amor del món, pereres, pomeres i tot tipus d'arbrets que donguéssin fruita. 

però, com començar?

taronges! compraria llavors de taronges i plantaria un taronger, i d'aquest taronger, amb les llavors, plantaria més tarongers, fins a tenir un camp de tarongers! i quan el negoci de les taronges li anés bé, compraria una llavor diferent i plantaria altres fruites, i vendria altres fruites! i es faria ric gràcies a les fruites! i tindria menjar per donar i per vendre; carn, llet i fruita! podria planar enciams, també, així podria fer amanides! i tomaqueres, per acompanyar. oliveres ja no, això cadascú s'ho podria comprar en alguna altra banda. faria les millor amanides del món! i la millor carn del món! i la millor fruita! i sortiria als diaris de tot el món!

-mama! quan sigui gran seré el millor pagès del món!

quin dia, mare meva..

Val, he penjat la cançó perquè m'ha agradat molt.

i ara, apart. m'han demanat que escrivís un conte.. però és que no m'inspiro! 

jo vull un conte feliç, però no em surt.. desgràcia.

avui he tingut un diaque intentaré oblidar. sóc un monstre. i no diré gaire més, al final no hi ha hagut concert..

M'ho va dir vàries vegades. al principi m'hi negava en rotund. qui la faria, una bogeria així? però van ser deu vegades, despés vint. i trenta. i cada vegada em convencia més. 

"fes-ho dona, ja veuràs que ho aconseguiràs!"

així que ho vaig fer. vaig sortir al carrer i em vaig posar a cridar.

"la meva mare! la meva mare és morta! oh, déu meu! quin horror!" 

la gent es va començar a aturar. uns em miraven com si estigués boja, d'altres amb una mica de pena als ulls. i poc a poc la gent se'm va anar acostant. "necessites ajuda?" "estàs bé?" i allà. entre la multitud, un noi despreocupat, que em mirava fixament.

era ell. l'havia trobat. em vaig posar a córrer cap on estava i em vaig llançar als seus braços. instantàniament em va rebutjar. em va mirar amb cara estranyada i va marxar deixant caure un paper amb el seu nom i la seva adreça anotats.

l'endemà vaig arribar-me al carrer que indicava l'adreça. una casa antiga, perfectament conservada. i allà, a la finestra, el noi.

uns instants més tard va baixar al carrer i es va posar a cridar.

"el meu pare! el meu pare! un atac de cor! oh, déu meu!"

vaig veure que tothom començava a rodejar-lo i es preocupava per ell com havien fet el dia anterior per mi. i quan ja la gent, desesperada, l'intentava treure del fingit estat de xoc, va arrencar a córrer, i allà, enmig de tothom, ens vam abraçar.

This is the life

Amy McDonald

Oh the wind whistles down
The cold dark street tonight
And the people they were dancing to the music vibe
And the boys chase the girls with the curls in their hair
While the shy tormented youth sit way over there
And the songs they get louder
Each one better than before

And you're singing the songs
Thinking this is the life
And you wake up in the morning and your head feels twice the size
Where you gonna go? Where you gonna go?
Where you gonna sleep tonight?

And you're singing the songs
Thinking this is the life
And you wake up in the morning and your head feels twice the size
Where you gonna go? Where you gonna go?
Where you gonna sleep tonight?
Where you gonna sleep tonight?

So your heading down the road in your taxi for four
And you're waiting outside Jimmy's front door
But nobody's in and nobody's home 'til four
So you're sitting there with nothing to do
Talking about Robert Riger and his motley crew
And where you're gonna go and where you're gonna sleep tonight

And you're singing the songs
Thinking this is the life
And you wake up in the morning and your head feels twice the size
Where you gonna go? Where you gonna go?
Where you gonna sleep tonight?

And you're singing the songs
Thinking this is the life
And you wake up in the morning and your head feels twice the size
Where you gonna go? Where you gonna go?
Where you gonna sleep tonight?
Where you gonna sleep tonight?

And you're singing the songs
Thinking this is the life
And you wake up in the morning and your head feels twice the size
Where you gonna go? Where you gonna go?
Where you gonna sleep tonight?

And you're singing the songs
Thinking this is the life
And you wake up in the morning and your head feels twice the size
Where you gonna go? Where you gonna go?
Where you gonna sleep tonight?

And you're singing the songs
Thinking this is the life
And you wake up in the morning and your head feels twice the size
Where you gonna go? Where you gonna go?
Where you gonna sleep tonight?

And you're singing the songs
Thinking this is the life
And you wake up in the morning and your head feels twice the size
Where you gonna go? Where you gonna go?
Where you gonna sleep tonight?

Where you gonna sleep tonight?

1 de juny. últim mes.

Només em queda llegir-me l'epíleg. unes vint pàgines en total. però no vull, perquè no vull que s'acabi. he plorat. oi tant, si he plorat. i que bonic que és.. una llàstima que ara n'hagi de fer un treball.. pensava que no l'acabaria a temps, fa dos dies em quedava mig llibre per llegir. i ahir i avui m'hi vaig i m'hi he posat. i me l'he acabat. sí, dacord, encara no, l'epíleg encara qno l'he llegit, però ara, quan pari d'escriure me l'acabaré, així que el donc per acabat. és tan bonic..

i res. ara menjo gelat de xocolata. i fa un moment estava fent deures i estudiant una miqueta.. cada mitja hora que passa i amb cada cosa que em trec de sobre m'edono que tampoc n'hi havia per tant.. només he de repassar els diàlegs d'anglès, llegir-me ciutadania i acabar de resumir el que encara no he resumit.. i mirar una mica mates, però em sembla que ja m'ho sé una mica.. i em faltarà fer el treball de català, però suposo que amb una estona dimarts a la tarda en tindré prou. oh.. i l'exposició oral de música..! però ja m'ho miraré.

per fi.. per fi! últim mes d'escola! per fi! avui, avui comença l'últim mes i això dona una miqueta d'esperança, oi tant, això em farà aguantar una mica més!

demà és un gran dia senyores i senyors! el gran concert que em té cagada de por i de nervis! visca! (avui el feia la sandra però em va dir que no hi anés.. t.t..)

-Hi ha dos monstres-va dir-. Han vingut a buscar en Rudy.