Una petita historia lila

Va mirar enrere per última vegada, sabent que mai més veuria aquella cara que tant estimava, i va marxar. Caminant apressadament i intentant passar desapercebuda. Havia de dissimular-se entre la multitud, semblar una igual, que ningú sospités què anava a fer. La llarga jaqueta tapant tot el que li calia per continuar l'obra que havia començat. Sabates amb sola planai tova, per no fer soroll i no deixar petjada. No l'havia de seguir ningú. Ningú havia de saber que existia. No podia fallar, aquest cop no, ella no.

Al cap de vint minuts els periodistes ja eren al lloc de l'atemptat.