casa de ningú

Hi ha tres flors sobre la taula. flors taronjes. dues estan obertes, l'altra està tancada. porten una setmana sobre la taula. ningú els hi ha posat aigua en cap moment. però no s'assequen. són com cactus, que podrien estar setmanes senceres sense tastar una sola gota d'aigua. però hi ha una flor que no es mou. no parla. no creix. no neix. 

fa dies que no hi veig a ningú. l'altre dia hi vaig entrar. vaig pensar, que l'únic que faria seria donar una volta per allà, per si hi havia algun mort. algú assassinat. vés a saber. feia tants dies que la mercè no sortia per aquella porta que ja no sabia si s'hi havia quedat dins o fora. 

així que vaig entrar a "inspeccionar", i per sorpresa meva, ja que havia estat molts dies immaginant-me gent penjada d'una corda caient d'aquells altíssims sostres, no hi vaig trobar res. ni una sola ànima. ni un indici de persona viva, ni tampoc morta. ningú havia perdut la vida, allà dins. 

i aleshores? on era la mercè? les seves flors sobre la taula, abandonades; qui sabia res d'aquella dona?

vaig marxar per on havia entrat, i fins ara m'he dedicat a observar. i les flors no es mouen, i ningú les mou.

torna, mercè. torna.