tinc la pantalla de l'ordinador plena de cares. cares de gent que no conec. mil fotografies que es va fer una gent amb alguna càmara en algun lloc d'aquest món. en tinc de tristes, però també n'hi ha de contentes. hi ha gent que està enamorada, hi ha gent que pateix i també hi ha gent que em mostra simplement indiferència.
hi ha algú que conec, entre ells, però a la majoria no els he vist mai. cares conegudes, cares desconegudes.
els vull a tots, a totes.
em miren fixament, alguns. d'altres mires cap a qualsevol lloc i jo no sé què miren.
gent fantàstica.
1 comentari:
doncs quina sort, a nosaltres ens hagués caigut un puro del mil..
Publica un comentari a l'entrada